Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
abat mitrat
Cristianisme
Abat que usa insígnies pontificals.
Els primers foren els abats de Saint Denis de París al s IX pràcticament ja ho ren tots a partir del s XIV El primer que obtingué el privilegi d’usar totes les insígnies pontificals fou l’abat de Montserrat Miquel Muntadas
ordo
Cristianisme
Directori per a ús dels ministres del culte on és exposat l’ordre de les principals cerimònies litúrgiques i la manera de practicar-les.
Els ordines més antics només contenen rúbriques i els incipit de les oracions sacerdotals, de les lectures i dels cants Els rituals i pontificals són colleccions d' ordines als quals hom ha intercalat el text íntegre de totes aquestes peces
Ordines Romani
Col·lecció dels cinquanta ordines litúrgics romans i romanofrancs més antics entre els fins ara identificats, editada críticament per Michel Andrieu (1886-1956).
El més antic sembla ésser l’ORVI, datable dels anys 650-700, que conté les cerimònies del baptisme, i el més modern, l’ORL, que explica totes les cerimònies de l’any litúrgic i que cal datar de mitjan s X La majoria pertany a la segona meitat del s VIII, quan els ritus litúrgics de Roma foren implantats al regne franc Amb molts d’aquests ordines , entre els anys 950-963, al monestir de Sankt Albanus de Magúncia, fou compilat el Pontifical Romanogermànic, del qual depenen tots els pontificals i rituals romans posteriors
Juan Escribano
Música
Compositor i cantor castellà.
La seva activitat musical s’inicià com a cantor a la catedral de Salamanca el 1498 El 1502 marxà a Roma i ingressà a la capella papal d’Alexandre VI com a soprano Allí obtingué diversos càrrecs i títols com el de notari apostòlic i el de degà del collegi de xantres pontificals que li concediren els papes Lleó X i Climent VII, respectivament Gaudí de diversos beneficis a moltes catedrals castellanes Restà a Roma fins l’any 1539 i retornà a Salamanca La seva obra conservada és bàsicament religiosa i inclou un magníficat, unes lamentacions de Setmana Santa, un motet i una antífona…
càliga
Cristianisme
Calçat de color litúrgic adient, que era usat pel bisbe en les cerimònies pontificals.
ornaments litúrgics
Indumentària
Cristianisme
Vestits propis dels ministres del culte amb els quals es revesteixen durant les celebracions litúrgiques.
Ús conegut en tota la història de les religions, sempre en relació amb el concepte de sagrat, hom no el troba en el cristianisme fins al s V, llevat del cas de la velació del cap de les dones durant la pregària o el revestiment dels neòfits amb vestits blancs, sense cap relació amb el caràcter distintiu de la jerarquia Amb tot, hom exigí ben aviat que els vestits usats pels clergues durant la litúrgia no servissin per a un ús quotidià La introducció de noves modes amb la invasió dels pobles germànics és a la base de les prescripcions eclesiàstiques s VII-VIII sobre el manteniment dels antics…
abat
Cristianisme
Superior, a la majoria d’ordes monàstics i canonicals, d’un monestir o d’una col·legiata, que ha rebut una benedicció solemne especial, a la qual va annexa la facultat de conferir ordes menors als seus subordinats i de consagrar altars.
El nom de l’egipci apa i l’arameu 'abbā en llatí, abbas , que significa ‘pare’, fou donat ja al s IV als grans anacoretes d’Egipte i de Síria per designar una certa paternitat espiritual Jeroni protestà d’aquesta usurpació per part d’alguns monjos del nom que, segons el Nou Testament, Crist volia només per al Pare celestial Això no obstant, les versions llatines de texts orientals difongueren el mot abbas entre els ambients monàstics d’Occident Poc temps abans del 500 començà a designar el prepòsit o superior d’una comunitat religiosa A partir de la regla de sant Benet, l’abat era elegit…
pontifical
Cristianisme
Missa celebrada solemnement per un bisbe, abat o prelat, revestit amb les insígnies pontificals amb assistència de nombrosos ministres.
Arnulf
Historiografia catalana
Abat del monestir de Santa Maria de Ripoll (948-970) i bisbe de Girona (954-970).
Inicià les obres de la tercera basílica, consagrada el 977, de la qual encara avui romanen algunes restes encastades en l’estructura de l’edifici actual, consagrat per l’abat Oliba el 1032, que el recordà en el seu poema In laudem basilicae et abbatum Rivipullensium Viatjà a Roma el 951, on aconseguí d’Agapit II el privilegi d’elecció d’abat i la confirmació de la independència del poder seglar A Itàlia adquirí còdexs per a la Biblioteca de Ripoll, com l’obra d’Eugipi de Lucullano, copiada pels monjos Sendred i Sunyer sub potestate et dominio domini Arnulphi episcopi uel abbatis , encara a…
abat secular
Cristianisme
Clergue que gaudeix d’un benefici eclesiàstic amb títol d’abadia i pot usar les insígnies pontificals a les funcions litúrgiques.