Resultats de la cerca

Els fidels fideles regis eren els magnats, els gardings i els comites que prestaven serveis d’armes i cort Els reis els recompensaven mitjançant cessions de terres en plena propietat o en benefici Al regne asturianolleonès, es mantingué el nom de fideles , però des del s XI fou substituït progressivament pel de vassalls i, sobretot, pel de milites o infançons

Prestaven jurament a l’emperador i no pagaven imposts regulars l’única obligació militar era de proporcionar un contingent per a acompanyar l’emperador a la coronació de Roma Llurs prerrogatives anaren desapareixent a partir de la darreria del s XV Quan, el 1815, Frankfurt del Main, Lübeck, Bremen i Hamburg foren admeses a la confederació germànica, tot reconeixent-los llur estatut antic, prengueren el nom de ciutats lliures Danzig ho fou també entre el 1920 i el 1939

Fill de l’arxiduc d’Àustria Francesc Carles, es casà amb Carlota de Bèlgica 1857 Després de la intervenció francesa a Mèxic 1862, Napoleó III i els conservadors mexicans li oferiren la corona, que acceptà després de la caiguda de Puebla 1863, i signà el tractat de Miramar amb Napoleó III Formà un govern liberal, mal acollit pels seus partidaris La funesta influència de Bazaine féu augmentar la impopularitat del sobirà Abandonat pels francesos, que li prestaven suport, el 1867 es dirigí a Querétaro amb l’exèrcit, i, traït pel coronel López, hagué de rendir-se a les forces…

Encara que al monestir ja es notava activitat literària des de mitjan segle X, l’increment de producció és del temps de Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona 970-981 sobretot, però, prengué volada a causa de la presència d' Oliba al monestir monjo des del 1002 i abat del 1008 al 1046 Entorn d’ell treballaren activament companys seus com Joan de Santa Cecília de Montserrat, i deixebles aprofitats, com els dos Arnau, Guifred, Ponç de Tavèrnoles, Oliba monjo, els seus collaboradors Gualter i Oere, Garsies de Cuixà i Salomó de Roda, etc Entre ells s’adreçaven cartes, es prestaven…

Fou professor d’economia a la Universitat de Chittagong de 1961 a 1965, i el 1965 amplià estudis a la Universitat de Vanderbilt EUA on obtingué el doctorat l’any 1969, i hi ensenyà economia fins el 1972, que tornà com a cap de departament de la Universitat de Chittagong Els seus estudis el portaren a concloure que un dels principals obstacles per a sortir de la pobresa de la població rural era la manca de disponibilitat de diners que, d’altra banda, les entitats bancàries tradicionals no els prestaven en condicions accessibles Amb aquest objectiu, fundà el 1976 el Grameen Bank ,…

Aquests juraments s’acostumaven a prestar davant la cort del bisbe o dels seus oficials

Bé que d’origen desconegut, sembla que hom pot identificar la primitiva cultura germànica amb una certa civilització del bronze final que, partint d’un nucli situat al sud d’Escandinàvia, emigrà cap a la zona costanera compresa entre l’Oder i el Weser, ocupà la gran plana europea i es posà en contacte amb el món mediterrani, on la conquesta romana en limità l’expansió En època d’August, el límit meridional de poblament germànic era constituït pel curs del Danubi fins a la conca pannònica Fins a l’època de Marc Aureli el món germànic romangué en una relativa estabilitat, però a la segona…

Gaudiren d’una gran consideració social i ocuparen un lloc preeminent en la jerarquització de la societat Solien exercir funcions administratives i missions polítiques de responsabilitat

A part l’imperi llatí de Constantinoble, el més important fou el regne llatí de Jerusalem, que dominava, amb diverses relacions de dependència, els principats d’Antioquia, Tiberíades, Galilea, els comtats d’Edessa, Trípoli, etc Balduí de Lorena fundà la primera sobirania llatina a Edessa comtat d’Edessa, a la qual succeí, després d’un llarg setge, la d’Antioquia principat d’Antioquia a càrrec de Boemond de Tàrent 1098 Amb aquest començaren les lluites contra els emperadors grecs, que reclamaven la sobirania sobre el principat i que els fou reconeguda per la pau del 1108 els emperadors…

De la reforma del 1978 a l’aprovació de la Constitució Andorrana Després de la reforma del 1978, el componien 28 consellers, quatre per cada parròquia, elegits per sufragi universal, i llur mandat durava 4 anys Les seves reunions ordinàries —quatre d’anuals— i extraordinàries eren convocades pels síndics Davant seu prestaven jurament els coprínceps, els veguers, els batlles i el jutge d’apellacions, que tenien cura de fer observar els privilegis, els usos i els costums de les Valls Li pertocava de nomenar la sindicatura, el secretari general, el nunci, els raonadors i els altres…