Resultats de la cerca

Format a la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà, amplià estudis a Marburg i Munic Fou un destacat estudiós de la filosofia antiga, sobretot de Plató, Aristòtil, Plotí i sant Agustí Defensà i cultivà els estudis platònics de l’escola de Tübingen fundada per Hans Krämer i Konrad Gaiser, en el seu vessant d’avaluació i revaloració de la importància de les doctrines no escrites ágrapha dógmata de Plató per tal d’arribar a una interpretació general de la seva filosofia Entre les seves obres cal esmentar Il concetto di filosofia prima e l’unità della Metafisica di Aristotele 1961, Per una…

Centrà la seva activitat a Llombardia Villa Reale a Monza 1777 i especialment a Milà, on reformà al Palazzo Reale en estil neoclàssic 1769-78, i projectà el Palazzo Belgioioso 1777, una de les seves obres més belles, el Teatro alla Scala 1776-78 i altres palaus Urbanitzà la Piazza del l’Arcivescovado 1780, projectà la Via Santa Radegonda 1783 i els jardins públics construïts a Milà entre el 1782 i el 1787

S'inicià en la pintura, però aviat es dedicà a l’arquitectura, inspirant-se en Vitruvi, Palladio i els edificis de la Roma clàssica Treballà a Urbino esglésies de San Francesco i San Domenico, Ancona moll i palau Feretti, Roma intervingué en la basílica de Sant Pere i féu el convent de Sant'Agostino i Nàpols església de L’Annunziata La seva obra principal és el Palazzo Reale de Caserta 1752-73, que li encarregà Carles III, per al forniment d’aigua del qual construí un impressionant aqüeducte de més de 40 km Reformà també el Palazzo Reale de Milà

Centre agrícola, té indústria tèxtil i alimentària Anomenada antigament Altessano Superiore , al s XVIII canvià el nom pel de Venari Reale , a causa del palau de caça que hi féu bastir Carles Manuel II

A més de les seves activitats d’ordre pedagògic, tingué importants funcions representatives i una intensa vida corporativa Era oberta als artistes estrangers, com Nicolas Poussin i Josep Ribera L’any 1874 fou creat un Reale Istituto delle Belle Arti, que n'assumí les funcions

Alumne del seu germà, Bernardo Schiaffino Gènova 1678 — 1723, estudià també a Roma, amb CRusconi De tornada a Gènova 1724, hi treballà molt activament Rapte de Prosèrpina Palazzo Reale, Santa Anna i la Mare de Déu església de Sant'Anna, etc Treballà en diverses localitats de la Ligúria i també a Portugal

Professor a Càller, Nàpols i Catània, fou fundador i director de la revista “Sophia” 1933 Pensador cristià, s’oposà a tot idealisme i immanentisme A més d’obres sobre Abelard 1929, l’escolàstic Guillem d’Auxerre 1929, el cartesianisme 1943 i Croce 1952, és autor de Critica dell’idealismo 1936, Metafisica dell’essere parziale 1942 i La tragicità del reale ovvero la malinconia delle cose 1964

Documentalment consta que el 1353 treballava a Venècia amb el seu pare, Donato Semitecolo Hom considera la seva primera obra la Coronació de la Mare de Déu 1341, Galleria Reale, Venècia Féu també sis plafons de la Libreria Capitolare de Pàdua amb la Trinitat, la Mare de Déu i quatre escenes de la vida de sant Sebastià, una de les quals datada del 1367

Fou fundada a Roma el 1603 per Federico Cesi per a l’estudi de les matemàtiques, les ciències naturals i la filosofia Galileo Galilei en fou membre Desaparegué el 1630 Fou restablerta el 1801 El 1870 es desdoblà en Pontificia Accademia delle Scienze i en Reale Accademia Nazionale dei Lincei aquesta darrera fou incorporada a l’Accademia d’Italia el 1939 Reconstruïda el 1944, es divideix en dues classes la de física, matemàtiques i ciències naturals i la de filosofia, història i filologia, amb 72 membres cadascuna La seva biblioteca conté 467 347 volums Edita 9 publicacions…

Autor poc conegut, feu els primers estudis a Oriola i es doctorà en teologia a València Visità Barcelona 1432, i ja des de la infantesa serví el Casal d’Aragó, com ell mateix declara en el proemi de la seva obra El 1438 arribà a Itàlia com a acompanyant de l’infant Ferran i en companyia dels tutors i preceptors d’aquest, Eiximén Pérez de Corella i Alfons de Borja després papa Calixt III Els anys quaranta, exercí a Nàpols el càrrec de jutge i participà en alguna campanya bèllica, però s’ocupà fonamentalment de l’administració financera i judiciària del país, i arribà a ser un dels dotze…