Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
reencarnació
Esoterisme
En l’espiritisme, prova potestativa a què se sotmet l’ànima, per purificar-se, i que pot realitzar tornant a la terra, on pren el cos d’una altra persona, d’un animal o vegetal, o bé anant a un altre món.
reencarnació
Religió
Denominació comuna de diverses creences religioses, sobretot orientals, que conceben l’home subjecte, en successives vides, a diverses existències humanes o animals (metempsicosi, saṃsāra, transmigració).
dalai-lama
Budisme
Títol del cap espiritual i polític del Tibet, el qual és tingut com una reencarnació del bodhisattvaAvalokiteśvara.
Aquest càrrec correspon al superior de la secta dels Dge-lugs-pa , o casquets grocs Quan mor, hom cerca entre els nadons un que presenti senyals d’ésser la reencarnació d’Avalokiteśvara per tal de crear-lo dalai-lama El tercer dalai-lama segle XVI rebé aquest nom dalai , mot mongòlic que significa ‘oceà de ciència' lama , mot tibetà que significa ‘mestre’, ‘monjo’, ‘honorable’ del príncep mongol Altan Kan El cinquè dalai-lama segle XVII rebé el poder temporal de Gušri Khan i edificà el palau de Potala , a Lhasa, que esdevingué la seu dels dalai-lames L’autoritat espiritual era compartida…
Leteu
Mitologia
Riu que fluïa als inferns.
La seva aigua servia per a fer oblidar als morts la vida terrenal Segons alguns representants de la metempsicosi , les ànimes, abans de llur reencarnació, bevien d’aquesta aigua i oblidaven tot el que havien vist en el regne de les ombres
preexistència de l’ànima
Filosofia
Religió
En certes religions antigues i en diverses doctrines filosòfiques (pitagorisme, platonisme, origenisme, priscil·lianisme, etc), existència de l’ànima abans de la seva unió actual amb el cos.
La preexistència de les ànimes pot ésser entesa com a ordenada des d’un principi a una futura encarnació o com a existència originàriament espiritual pura degradada després, per una culpa, en una existència incorporada En aquest darrer sentit, de caire dualista i àdhuc pessimista, la doctrina de la preexistència de l’ànima —coneguda també com a preexistencialisme — va sovint unida a la de la transmigració o reencarnació de les ànimes
caodaisme
Religió
Religió sincretista fundada per Phu Ngo-van-Chien al Vietnam en 1919-25.
Ha recollit el codi moral del confucianisme, la doctrina de la reencarnació del budisme, les pràctiques ocultistes del taoisme, l’ideal d’amor universal i el símbol de Déu Cao Dai del cristianisme, i la veneració dels avantpassats de l’espiritisme Fou proclamada oficialment el 1926 i s’organitzà també com a comunitat econòmica i militar posteriorment el seu exèrcit fou integrat al del Vietnam del Sud Té més de dos milions d’adeptes
drus | drusa
Islamisme
Individu d’una secta islàmica que sorgí el 1017 en proclamar-se, el sisè califa al-Hākim, habitatge de la divinitat.
El persa Hamza ibn Ati en fonamentà les bases doctrinals, i el turc Muḥammad ibn Ismā'īl Darazī trobà nombrosos seguidors del seu nom derivà per a ells la denominació de drusos Creuen en la reencarnació, i constitueixen un grup tancat que defuig el proselitisme Actualment, en nombre d’uns 200 000, s’han establert a Palestina a Cisjordània i a Israel, Síria i al Líban en aquest darrer país, intervingueren activament en la guerra civil de 1975-90
reencarnar-se
Amb referència a la reencarnació, assumir un nou cos.
El Govern xinès prohibeix la principal secta del país
El Govern de Pequín anuncia la illegalització de la secta Falun Gong, que acusa d’amenaçar l’estabilitat del règim xinès amb la difusió de supersticions L’arrest, des de dimarts passat, d’un centenar dels seus dirigents una xifra que Falun Gong eleva a diversos milers ha provocat un creixent moviment de protesta que Pequín intenta tallar amb la illegalització Falun Gong, que assegura tenir 80 milions d’adeptes a la Xina i 170 arreu del món, és una secta fundada el 1992 per Li Hongzhi, un xinès installat als Estats Units considerat pels seus seguidors una reencarnació del Buda
Xiva

Xiva ballant
© iStockphoto.com/Ferenc Cegled
Mitologia
Déu del sacrifi de la mitologia índia, que en l’hinduisme clàssic constitueix, amb Brahmā i Vixnu, la Trimurti: n’és l’aspecte destructor.
Els orígens del seu culte són obscurs i, malgrat un possible culte preari a un arquetip de Xiva, no sembla que derivi directament del culte vèdic de Rudra Identificat amb el temps destructor, la seva personalitat està en connexió amb la dansa còsmica i amb la reencarnació saṃsāra , amb el ioga , amb el cultes fàllics , etc El seu símbol és, sobretot, el língam forma fàllica, que, juntament amb el ioni forma de matriu, es troba al sancta sanctorum dels temples xivaïtes Les seves energies regeneradores estan personificades en nombroses deesses anomenades Śakti Hom sol representar-lo amb un…