Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
oreneta de ribera

Oreneta de ribera
Kentish Plumber (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels hirundínids, de 12 cm, que és de color brunenc i té el pit ocraci.
Habita a roquissars i penya-segats de tot Europa, Àfrica nord-occidental, Àfrica septentrional i occidental i Amèrica del Nord, i hiverna a l’Àfrica oriental
Oreneta de ribera
Àrea de nidificació de l’oreneta de ribera Riparia riparia als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Ocell estival i nidificador molt localitzat als Països Catalans En migració pot ser observat pràcticament arreu A Catalunya existeixen alguns nuclis reproductors a les conques del Segre, l’Ebre, el Fluvià, la Tordera, el Gaià i el Francolí Al País Valencià hi ha també nuclis reproductors a les conques del Túria, el Xúquer, el riu de Gorgos, el Vinalopó i, molt possiblement, en algún altre que no apareix reflectit en el seu mapa de distribució A les Balears s’observa només durant…
hirundínids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, que tenen el cos prim, el cap aplatat i ample, el bec curt, ample i punxegut, el coll curt, les ales llargues i punxegudes, les potes febles i curtes i la cua forcada.
Comprèn les formes conegudes amb els noms d' orenetes i roquerols Al plomatge, que és poc vistós, presenten nou rèmiges primàries i dotze rectrius Són gregaris, insectívors i només es paren a terra per arreplegar els materials amb els quals construir el niu Hom els distribueix en 72 espècies, compreses en 20 gèneres, dels quals cal destacar Hirundo, Delichon, Riparia, Petrochelidon i Progne Habiten arreu del món, a excepció dels pols, Nova Zelanda i les zones desèrtiques
antracnosi
Fitopatologia
Malaltia de natura fúngica que ataca la vinya i diverses espècies de plantes hortícoles i d’arbres.
Es manifesta per l’aparició de taques negroses, sovint areolades, que acaben ulcerant-se L’antracnosi de la mongetera és produïda per Colletotrichum lindemuthianum la del pèsol i també la d’altres llegums per l’ Ascochyta pisi la del meló i d’altres cucurbitàcies pel Colletotrichum diplochaetum la de la tomaquera pel Colletotrichum lycopersici la de la noguera pel Gnomonia juglandis , la del cirerer pel Coccomyces hiemalis i la dels cítrics pel Colletotrichum gloesporioides , que ataca principalment el llimoner L’antracnosi de la vinya produïda per Manginia ampelina és especialment…
Pianezza
Localitat
Localitat de la província de Torí, al Piemont, Itàlia, situada a l’esquerra de la Dora Riparia.
Giaveno
Localitat
Localitat de la província de Torí, al Piemont, Itàlia, situada en una conca al·luvial de la regió Dora Riparia.
Els estanys de Sils
Herbassars d’aiguamoll i plantacions de pollancres als terrenys de l’antic estany de Sils Ernest Costa Els estanys de Sils 21, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Aquest espai és constituït per una petita part de la depressió en què s’ubicava un extens estany —l’antic estany de Sils— que tenia unes dimensions de cinc quilòmetres de llargada per un i mig d’amplada L’estany, situat al bell mig de la plana de la Selva, fou dessecat de manera definitiva a mitjan segle XIX, després de força intents anteriors frustrats o incomplets Actualment, l’àrea està ocupada per…
Piemont

El llac Major, amb les illes Borromees en primer terme
Paula Funnell (CC BY-NC-ND 2.0)
Divisió administrativa
Regió d’Itàlia del nord, que comprèn les províncies d’Alessandria, Asti, Biella, Cuneo, Novara, Torí, Verbano-Cusio-Ossola i Vercelli; la capital és Torí.
La geografia Constitueix pràcticament l’alta conca del Po i comprèn el vessant italià dels Alps Occidentals, des del coll de Tenda al del Simplon, a excepció de l’alta conca del Dora Baltea o Vall d’Aosta, i el vessant nord de l’Apení Lígur, per la qual cosa la regió és encerclada per tres costats d’un gran conjunt muntanyós més del 45% del territori i oberta a l’est vers la plana del Po Als Alps Piemontesos, que es caracteritzen per les formes aspres i agudes, s’hi troben alguns dels massissos alpins més importants, com el Monte Rosa 4645 m i el Gran Paradiso 4061 m Els Apenins…