Resultats de la cerca

Passà a Itàlia, on fou un cantant cotitzat El 1811 estrenà a Bolonya L’equivoco stravagante, de Rossini, que li confià també el paper de Mustafà a L’italiana in Algeri quan s’estrenà a Venècia 1813 Pietro Romani escriví per a ell l’ària Manca un foglio 1816, que fou introduïda a Il barbiere di Siviglia rossinià en lloc de l’ària A un dottor , massa alta per a ell, canvi que prevalgué fins els anys quaranta del s XX Posteriorment cantà a Màntua 1818 i als teatres de la Cruz i Príncipe de Madrid 1822 i 1823

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Venècia Després de debutar a Brescia amb La Cenerentola , inicià una meteòrica carrera internacional que la dugué a actuar amb èxit a Milà, Londres, Nova York, Tòquio, Barcelona, Moscou, Pesaro i Washington, entre altres llocs Dotada d’uns excepcionals dots per a la coloratura , destacà especialment en el repertori rossinià en òperes com L’italiana in Algeri , La Cenerentola , Tancredi , Semiramide i Il viaggio a Reims , algunes de les quals enregistrà en disc i en vídeo El 1998, poc abans de morir a…

Estudià cant a Moscou i el 1963 entrà a formar part de la companyia del Teatre Bol’šoj Entre el 1960 i el 1967 guanyà diversos premis a Praga, Mont-real i Bucarest Aviat es distingí com a intèrpret de papers en òperes de compositors russos i també del Fígaro rossinià Després d’una intensa carrera en països eslaus, el 1975 debutà al Covent Garden de Londres com a Renato Un ballo in maschera i tres anys més tard es presentà amb gran èxit al Metropolitan de Nova York com a Alfredo Germont La Traviata Cantà també amb èxit a Viena i a l’Òpera de Wiesbaden, teatre on el 1987…

Estudià a Atenes i més tard ho feu a Alemanya Munic i Frankfurt Després d’haver obtingut la beca Maria Callas 1964, el 1968 debutà a l’Òpera de Frankfurt com a Cherubino en Les noces de Fígaro i tot seguit passà a formar part integrant de l’Orquestra de la Deutsche Oper de Berlín El 1976 debutà a l’Òpera de Viena i un any després ho feu al Festival de Salzburg Els anys setanta interpretà nombrosos personatges d’òperes de joventut de Mozart, mentre que durant els vuitanta es destacà especialment en el repertori rossinià i verdià, sovint de la mà de H von Karajan, que la dirigí en…

Inicià els estudis de violí, però després de la Segona Guerra Mundial s’interessà pel cant Després d’haver guanyat diversos concursos, el 1948 realitzà el primer concert radiofònic Un any després debutà escènicament a Reggio de l’Emília, on encarnà el paper d’Amonasro de l' Aïda verdiana Aviat fou convidat a actuar als principals teatres i festivals d’òpera d’Itàlia -especialment a la Scala de Milà-, de la resta d’Europa -Viena, Ais de Provença, Glyndebourne- i d’Amèrica -Nova York, Buenos Aires, Chicago- Es destacà per la seva versatilitat i teatralitat, qualitats que li permeteren…

El 1804 feu el seu debut a Bolonya com a tenor, amb Caccia di Enrico IV de Generali Després d’una greu malaltia que l’obligà a interrompre la seva carrera, tornà a cantar el 1811, però amb el registre de baix, i debutà per segona vegada amb La cambiale di matrimonio de Rossini, a Pàdua A partir de llavors fou conegut pel seu repertori rossinià i arribà a estrenar vuit òperes d’aquest compositor Stendhal digué d’ell que "tenia la veu més bonica d’Itàlia, la veu més forta i la més accentuada" El seu debut parisenc el feu el 18 de setembre de 1821 al Teatre Italien, amb La gazza…

Inicià estudis de trompeta a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i durant el servei militar a València començà els de cant amb Maria Llàcer 1936-39 Seguí els estudis de cant al Conservatori Municipal de Barcelona El 1942 guanyà un concurs radiofònic amb el pròleg d’ I Pagliacci i un any després debutà amb el Fígaro rossinià a Barcelona La temporada 1954-55 actuà per primera vegada al Gran Teatre del Liceu amb La bohème i inicià una carrera que el dugué a Mèxic, Buenos Aires, Atenes, els Estats Units d’Amèrica, etc Fou un dels barítons més brillants de la seva generació Destacà…

Fou membre del cor de la catedral de la Seu d’Urgell 1796 El 1806 passà a Barcelona, on estudià amb l’organista Carles Baguer La Guerra del Francès l’obligà a fugir a Maó en tornar-ne, fou enviat a Itàlia per la junta d’accionistes del Teatre de la Santa Creu 1815, i hi contractà una companyia d’òpera que actuà a Barcelona dirigida pel compositor Prieto Generali El 1818 el substituí en la direcció del teatre i s’hi féu remarcar com a compositor amb l’obertura escrita per a l’estrena a Barcelona 1818 d' Il barbiere di Siviglia , de Rossini, i amb les òperes Adele di Lusignano 1819, Elena e…

Vida Fou el representant més important del panorama operístic italià del principi del segle XIX, lloc que ocupà sense rival fins l’arribada dels primers èxits de G Verdi El seu estil entroncà clarament amb la tradició de l’òpera italiana de la centúria anterior, però en les últimes òperes s’aprecià una tendència cap al drama romàntic La donna del lago o la grand opéra Guillaume Tell Tot i que l’estil rossinià és molt personal i fàcilment identificable, suposà l’establiment d’uns esquemes que serviren de model indiscutible per a l’òpera italiana de la primera meitat del segle…

Vida Nascut en una família de músics, posseïa una capacitat auditiva per sobre del normal, i a sis anys ja havia compost alguna obra sacra La seva educació es dirigí de manera gairebé exclusiva al terreny musical Segurament de la mà del seu avi, i seguint les petges del pare, Vincenzo començà a compondre una gran quantitat d’obres religioses, totes elles datades abans del 1825 El 1819 es traslladà al Conservatori de Nàpols, on Giovanni Furno fou el seu primer mestre El 1821 inicià els estudis de contrapunt amb Giacomo Tritto, i l’any següent ingressà a la classe de Nicola Zingarelli, director…