Resultats de la cerca

Es formà en ambients warburgians, i arran del nazisme s’exilià a Londres, on collaborà amb FSaxl a organitzar-hi el Warburg Institute Ensenyà a Londres i a Nova York, on presidí el Department of Fines Arts and Archaeology de la Columbia University Es dedicà a l’art italià del Renaixement i del barroc, rebutjà una lectura formalista de l’arquitectura i hi aplicà l’estudi dels significats iconològics i simbòlics en el treball Architectural Principles in the Age of Humanism 1949 Del seu coneixement profund del barroc són mostra Gianlorenzo Bernini, the Sculptor of Roman Baroque 1955 i l’obra de…

Ja les seves primeres obres, realitzades d’acord amb l’estil brutalista, mostren una total coherència formal i una economia i simplicitat constructives segons els recursos que ofereix la tècnica A partir del 1958 adoptà un manierisme que, en les últimes realitzacions, conformà les formes decoratives Representatius d’aquest canvi d’estil són els Departaments d’Arquitectura i Art de la Universitat de Yale, New Haven 1959-63, el primer dels quals, a més, dirigí del 1958 al 1965 De les seves realitzacions destaquen, també, la Facultat d’Agricultura de New Haven 1958, el Wellesley College, a…

Treballà com a professor a Tübingen, i el 1876 succeí Baeyer a la Universitat d’Estrasburg És conegut per les investigacions en el camp de la química orgànica descobrí la reacció del pinacol i de la pinacolona, estudià els àcids no saturats sintetitzant les lactones i el toluè, introduí la síntesi dels hidrocarburs reacció de Wurtz-Fittig i establí l’estructura de la piperina i la del naftalè Escriví una obra sobre química inorgànica i publicà diferents edicions de la química orgànica de Wöhler

Membre de la Cambra de Representants 1948, el 1964 en fou nomenat cap de la minoria republicana Ocupà la vicepresidència 1973 dels EUA en dimitir Spiro Agnew, i, el 1974, la presidència, a causa de la dimissió de Richard Nixon amb motiu del Watergate La seva gestió grisa i el descrèdit del partit republicà a causa de nombrosos escàndols en provocaren la derrota davant el demòcrata J Carter a les eleccions del 1976 El 1979 publicà el llibre de memòries A Time to Heal

El 1585 entrà a la capella de la cort de Baviera i el 1589 n’arribà a ser primer organista, lloc que ocupà fins a la seva mort El 1609 fou compositor de la cort del duc Juntament amb el seu germà Ferdinand, preparà i publicà el Magnum opus musicum 1604, enorme i incomplet corpus dels motets del seu pare Rudolph fou un prolífic compositor de música religiosa, entre la qual destaca Teutsche Psalmen 'Psalms alemanys', 1588 La influència del pare és notòria en els seus magníficats, ja que molts d’ells són paròdies d’obres de Roland Rudolph, a més, escriví algunes obres…

Llicenciat a la Universitat Mc Gill de Montreal, fou professor al Polytechnic Institute de Brooklyn 1951-64 i a la Universitat d’Illinois 1964-68 Des del 1978 és professor al California Institute of Technology Ha estudiat els processos electroquímics elementals, la transferència d’electrons i la teoria de les reaccions moleculars, camps en els quals ha aplicat models matemàtics El 1984 li fou atorgat el premi Wolf de química, i el 1992 el premi Nobel de química

Estudià a Breslau i fou professor a Hamburg El 1935 se n'anà als EUA, on formà part de la direcció dels observatoris de Mount Wilson i de Mount Palomar Es dedicà a l’estudi de les galàxies i de llur distribució a l’espai Descobrí l’existència de dos tipus distints de supernova , que anomenà tipus I i tipus II Juntament amb W Baade, identificà el 1954 una font d’emissió radioelèctrica a la constellació del Cigne

Llicenciat en dret per la New York University 1968, la seva tasca des del jutjat de Nova York en la persecució del crim, el tràfic de drogues i les màfies el portaren al tercer càrrec en importància del Departament de Justícia dels Estats Units 1981-83 Fiscal federal del districte sud de Nova York 1983-89, l’any 1993 es convertí en el primer republicà que era elegit alcalde de Nova York des del 1965 Reelegit el 1997, l’any 2001 Giuliani afrontà el darrer any de mandat enmig d’una forta polèmica al voltant de la seva vida privada i el seu estat de salut, a la vegada que es convertí en un dels…

Estudià teoria musical i piano a l’Acadèmia de Música de Viena i musicologia a la universitat El 1911 protagonitzà a Viena l’estrena absoluta de les peces per a piano, opus 11, d’Arnold Schönberg També fou un dels iniciadors del Festival de Salzburg i de la Societat Internacional per a la Música Contemporània El gros de la seva producció artística són els escrits sobre estètica, teoria i forma musical Del 1930 al 1938 exercí com a redactor del diari vienès "Das Echo" i, alguns anys més tard, un cop emigrat als Estats Units, fou un dels editors del "Musical Digest" La seva obra més…

De formació autodidàctica, restà fidel a les teories alquímiques de Paracels, aleshores ja depassades Hom pot considerar la nombrosa bibliografia elaborada per Glauber Furni novi philosophici, Miraculum Mundi , etc com a pont entre l’antiga tradició alquímica i la nova teoria química que començava a fer-se camí Treballà en la formació de sals i descobrí la sal mirabile o sal de Glauber Na 2 SO 4 10H 2 O Mitjançant una acurada tècnica de laboratori obtingué nombroses substàncies amb un alt grau de puresa