Resultats de la cerca

Solen ésser espècies nocturnes i amb les ales anteriors rectangulars o trapezoidals i les posteriors, amples En repòs, mantenen les ales plegades en forma de teulada Les erugues hivernen dins de fulles torçudes i enrotllades Entre les plagues més serioses, destaquen el cuc de les pomes i les peres Cydia pomonella , el cuc verd de la vinya Sparganothis pilleriana , els cigarrers Archips sp i el tòrtrix dels alzinars Tortrix viridana Del miler d’espècies europees, unes 400 habiten la península Ibèrica, de les quals han estat descrites només les dues terceres parts

Un dels més freqüents és Byctiscus betulae , molt perjudicial a la vinya S'aplica també a l’eruga de diversos microlepidòpters que enrotllen fulles, com els tortrícids

Alguns poden ocasionar plagues agrícoles, com el cuc del raïm Eupoecilia ambiguella

Les ales anteriors i el tòrax són de color ocrós o groc vermellós i els caires exteriors d’aquelles ales presenten dues franges transversals, que poden ésser fragmentades en taques, de color vermell terrós daurat Les ales posteriors i l’abdomen són de color gris fosc i les ales tenen les franges de pèls groguenques En estat larval causa greus perjudicis a la vinya, dels brots tendres de la qual es nodreix, així com també a les vimeteres i altres plantes

L’extensió de la recerca faunística a les comarques del sud de Catalunya ha permès localitzar espècies d’afinitat meridional Un bon exemple és el zigènid Jordanita vartianae , un endemisme ibèric de distribució sudoriental, descobert recentment a les muntanyes de Prades Albert Miquel En l’àmbit de Catalunya, la recerca de lepidòpters nocturns ha estat assumida, els darrers anys, per la Societat Catalana de Lepidopterologia SCL, activa des de l’any 1978, mentre que a la Catalunya del Nord, aquest mateix paper ha estat desenvolupat per l’Associació Rossellonesa d’Entomologia ARE, fundada l’any…

Hom utilitza sovint les denominacions macrolepidòpter i microlepidòpter per a designar respectivament les papallones grosses de 2-3 cm o més i les papallones petites de 2-3 cm o menys Tenen les quatre ales i la major part del cos cobertes d’escates, sovint molt acolorides El cap, petit, conté nombrosos òrgans els ulls composts, els palps, les antenes amb què els mascles capten les feromones de les femelles i l’espiritrompa, amb la qual xuclen el nèctar i d’altres sucs vegetals i, en fer-ho, traslladen el pollen, adherit al seu cos, d’una flor a una altra pollinització creuada La fase larval…