Resultats de la cerca

El motiu és que en codificar s’incrementa el nombre de bits a transmetre addició de bits redundants i, si es vol mantenir la velocitat a què arriben els missatges, els bits han d’ésser més curts en el temps per a poder encabir en el mateix temps total els bits redundants aquest fet va associat a un augment de l’amplada de banda teoria de Fourier La modulació codificada, si bé incrementa la complexitat de disseny dels receptors, fa modulacions multinivell d’amplitud i fase per permetre la transmissió de senyals codificats per canals de banda…

Els nodes poden ser dispositius d’interconnexió per exemple, router , commutador o equips terminals per exemple, ordinador, telèfon Hi ha diferents tipus d’identificador segons la xarxa de comunicacions utilitzada a la xarxa telefònica es fan servir números de telèfon, a una xarxa Ethernet s’empren adreces MAC de 48 bits, a internet s’utilitzen adreces IP 32 bits per IPv4 i 128 bits per IPv6 Els identificadors assignats són únics dins del seu àmbit

Pot ésser configurat per a transmetre un senyal estereofònic, dos canals monofònics, que permeten la recepció de senyals en dos idiomes, o un canal monofònic i un de dades Cada canal és mostrejat a una freqüència de 32 kHz, amb 14 bits per mostra, cosa que fa que la qualitat sigui força bona El sistema comprimeix el senyal reduint a 10 el nombre de bits per mostra transmesa al canal El procediment de compressió consisteix a analitzar els nivells d’amplitud d’un paquet de mostres consecutives, a assignar dinàmicament a les mostres els bits que millor les…

Quan l’impuls només pot tenir dos valors possibles 0 i 1, la informació que proporciona és d’un bit, i aleshores la velocitat de modulació en bauds i la velocitat de transmissió de la informació en bits/s coincideixen En sistemes on cada impuls pot tenir quatre valors possibles 00, 01, 10, 11, la informació que proporciona cada impuls és de dos bits, i aleshores la velocitat de transmissió de la informació en bits/s té un valor doble que el de la velocitat de modulació en bauds

L’ús del microcontrolador fa el disseny més fiable, en tenir menys components, i més versàtil, en poder afegir o modificar funcions del disseny només canviant la ROM de control El microcontrolador troba el seu camp d’aplicació en dissenys amb sistemes digitals que fan servir un microprocessador, poca memòria i alguns dispositius d’entrada/sortida Substitueix dissenys fets amb lògica tradicional del tipus famílies lògiques en petits dissenys, com controls de forns de microones, rentadores, neveres, etc En general, els microcontroladors es fan servir per a controlar processos de perifèrics…

Com que els dos bits comparats només poden ésser iguals o diferents, el senyal diferencial pot ésser quantificat amb menys bits que el senyal original i això fa que la velocitat de transmissió sigui més alta

Actualment és la segona empresa en producció de microprocessadors, darrere d’ Intel El 1975 produí el seu primer xip de memòria, una RAM coneguda com Am9102 i una sèrie de processadors en llesques de bits molt populars, la família Am2900 Aquest mateix any desenvolupà amb enginyeria inversa i comercialitzà el seu primer microprocessador compatible amb Intel, en aquell moment amb el 8080A El 1982 firmà un acord per a fabricar els processadors d’Intel, llavors el 8086 i el 8088 Més tard produí també els processadors 80286 d’Intel El 1986 Intel cancellà l’acord i impedí la…

La seva funció, per tant, és anàloga a la de la CPU unitat central d’un ordinador El microprocessador fou ideat el 1971 i ràpidament fou comercialitzat n’aparegueren una sèrie de models que en pocs anys tingueren una difusió extraordinària Aquests primers tipus de microprocessadors es caracteritzen pel fet d’utilitzar mots de 8 bits els de 4 bits foren de seguida abandonats, però cap al 1978 aparegueren els microprocessadors de 16 bits i, més recentment, els de 32 bits La funció principal del microprocessador és la de rebre dades en forma de…

És un indicador de la capacitat d’una modulació per a transmetre més o menys dades bits/segon dins d’una determinada amplada de banda Hz Per exemple, una transmissió a 60 Kb/s que ocupa una amplada de banda de 30 kHz té una eficiència de 2 bits per segon per Hz Normalment, les modulacions amb més eficiència espectral són més sensibles a errors provocats per sorolls en les comunicacions, per la qual cosa aquest paràmetre s’ha d’interpretar considerant també la probabilitat d’error

En són exemples el principi de superposició i l’ús d’estats entrellaçats per a representar els bits d’informació anomenats en aquest cas bits quàntics o qubits Hi ha nombrosos sistemes candidats a esdevenir ordinadors quàntics, si bé per ara cap no ha aconseguit acomplir tots els requisits postulats per DiVincenzo 2000 escalabilitat possibilitat d’incrementar el nombre de qubits utilitzats possibilitat d’inicialitzar els qubits en un estat qualsevol possibilitat de llegir els qubits temps d’operació de les portes lògiques més curt que el temps de decoherència dels…