Resultats de la cerca

És autor d’ Anales históricos de la medicina en general y biográfico-bibliográficos de la española en particular 1841-45, font d’informació bàsica per a la història de la medicina espanyola

Limita al nord amb Algirós, a l’est amb Poblats Marítims, al sud amb Quatre Carreres i a l’oest amb Pla del Real Està format pels barris d’Aiora, Albors, la Creu del Grau, Camí Fondo i Penya-Roja

Neix al vessant septentrional del puntal de Meca, dins el terme d’Aiora, i després de rebre per la dreta el riu Reconque prop de Teresa de Cofrents i la rambla de Murell aigua amunt de Xarafull desguassa al seu collector entre Xalans i Cofrents Passa vora la caseria de La Hoz , al municipi de Zarra, avui deshabitada

És dividida en 9 partits judicials 18 el 1970, i 262 municipis El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província de València, una de les quatre en què fou dividit el País Valencià corresponia aproximadament a l’antiga governació de València excloses les de Castelló de la Plana i de Xàtiva, igualment caps de província, i el Racó, incorporada a Terol, però amb la inclusió de Requena, fins aleshores del regne de Castella Amb la reacció absolutista del 1823 aquesta divisió fou abolida, i el 1833 la nova divisió provincial tornà a crear la província de…

Fou professor de filosofia a Siena, canonge de Sogorb, degà de València i bisbe de Viesti, Itàlia 1586-94 i d’Oriola 1594-97 En morir era arquebisbe electe de Tarragona Consagrà la catedral d’Oriola 1600, publicà el sínode del 1600 1602 i procurà la conversió dels moriscs de la diòcesi Dedicà a Sixt V el tractat De potestate coactiva quam Romanus Pontifex exercet in negotia saecularia Roma, 1586, i és autor, entre altres tractats, d’una Paranaesis 1590 als catòlics francesos sobre Enric de Borbó Deixà inèdit un Lexicon ecclesiasticum vocum, phrasum ac rituum veteris ecclesiae catholicae e…

Limita amb el terme d’Almansa Albacete, i es situa al centre del pla de La Laguna, conca endorreica d’uns 90 km 2 d’extensió, entre el Caroig E, el puntal d’Arciseco i la serra d’El Mugrón O, on hi havia la llacuna de San Benito uns 4,5 km 2 , dessecada a partir del començament del s XIX

La major part de la població és disseminada 41 h

Dominicà, mestre de teologia del convent de Xàtiva i predicador del duc de Calàbria i lloctinent de València Ferran d’Aragó El comte d’Oliva li encomanà la conversió dels moriscs d’Aiora, on fundà un convent de l’orde Vicari general de Sardenya 1566, hi fundà nous convents i hi introduí la reforma tridentina És autor d’obres pietoses en castellà, publicades a València el 1555 i a Càller el 1567 Coloquio devoto de la cofradía del Santo Rosario, reeditat diverses vegades

Estigué vinculat al Regne de València des del 1494 com a Sentor de la vila d’Aiora i de la baronia d’Alberic —aquesta baronia fou coneguda també, més endavant 1707, amb el nom de marquesat de Cenete— Fou heretat per la seva filla Mendoza y de la Cerda, muller 1540 del duc de Calàbria Ferran d’Aragó passà als Silva, ducs de Pastrana, als Álvarez de Toledo, marquesos de Tavara, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, i als Carvajal, i li fou reconeguda la grandesa d’Espanya el 1909 a favor del catorzè titular