Resultats de la cerca

Fou un dels organitzadors de Palestra i dirigent de la joventut d’Acció Catalana Republicana 1931-32 El 1932 ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya, de la qual fou secretari general, membre del comitè de govern i del consell nacional i president Enginyer industrial de professió, aviat inicià la seva activitat d’historiador sota el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila, a recer dels Estudis Universitaris Catalans, que reorganitzà amb Ramon Aramon 1942, i on succeí Ferran Soldevila com a professor d’història de Catalunya Del 1969 al 1977 fou professor a la Universitat de Barcelona…

Llicenciat 1976 i doctorat per la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en medicina interna, oncologia i medicina palliativa, camp al qual s’ha dedicat intensament, tant en la docència com en la recerca i la planificació Cap del servei de Cures Palliatives de l’Institut Català d’Oncologia des del 1991 fins al 2008, posteriorment fou designat director de l’Observatori Qualy d’aquest institut L’any 2011 fou designat president del consell assessor del Programa per a la Prevenció i Atenció a la Cronicitat PPAC del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya El 1998 fou nomenat director…

Aquest castell, del qual resten uns minsos vestigis al poble, donà origen a un llinatge homònim, senyor del terme fins al final del segle XIV La notícia més antiga d’Alentorn és del 1054, quan la parròquia d’Alentorn apareix entre el patrimoni de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre Dels anys 1152 o 1153 hi ha referència, pel testament de Bertran d’Alentorn, que aquest llegava el seu castell d’Alentorn als seus fills Bertran i Berenguer Posteriorment, el 1178, l’acta testamentària de Berenguer d’Alentorn dóna notícia del…

Fill d’Onofre d’Alentorn i d’Oms, de qui heretà la senyoria de Seró, i de la seva primera muller, Elionor de Botella Adscrit a la bandositat dels nyerros, fou amic del bandoler Perot Rocaguinarda Fou diputat militar de la generalitat 1614-17, i s’oposà violentament a la política contra el bandolerisme duta a terme pel lloctinent duc d’Alburquerque Féu més tard causa comuna amb un bandoler conegut per Sastre Domingo i xocà amb el governador del Principat Aleix de Marimon, que era probablement cadell 1619 Fou pare de Miquel d’Alentorn i de Salbà, abat d’Amer i de Roses

Noble, passà uns quaranta anys a la cort Com a castlà d’Albelda participà amb Ferran d’Aragó i de Borja en la repressió de la revolta ribagorçana 1586-90, campanya de la qual publicà una Relación Barcelona s d Essent diputat de la Generalitat publicà cinc Discursos sobre la calidad del Principado de Cataluña Lleida 1616, dirigits, respectivament, al rei, als diputats, al braç militar, als governs municipals i al braç eclesiàstic, on reivindica la plena participació de la petita noblesa rural en la vida política i una política econòmica d’acord amb els interessos d’aquesta També publicà un…

Estigué en contacte amb els bandolers El 1570 aconseguí del lloctinent guiatge per a dues quadrilles de bandolers per tal d’allistar-se a l’exèrcit reial d’Itàlia Tingué una part primordial en la resistència de l’aristocràcia a la introducció de l’"excusat” 1572 Fou diputat de la generalitat 1593-96 i el 1598 formà part de la junta de defensa del Principat contra la invasió francesa L’any següent, a Barcelona, on tenia lloc la celebració de les corts presidides per Felip II, capitanejà, juntament amb Gispert de Guimerà, l’oposició a acceptar determinades constitucions

Noble, senyor de la Vansa i Tudela, passà més de quaranta anys a la cort com a gentilhome de boca, fins que es retirà a Tamarit de Llitera i es dedicà al conreu de les seves terres Com a castlà d’Albelda tingué una participació activa al costat de Ferran d'Aragó i de Borja , comte de Ribagorça, en la repressió de la revolta dels ribagorçans els anys 1586-90, de la qual escriví una interessant Relación Essent diputat de la generalitat publicà cinc discursos o comentaris sociològics circumscrits a l’àrea catalana —la qual cosa era una novetat en aquest gènere— sota el títol genèric de…

L’actual església parroquial del poble d’Alentorn, dedicada a sant Salvador, és un edifici del segle XVIII Fou una església dependent de Sant Miquel de Montmagastre La primera referència a l’església es troba en l’acta de dotació de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre del 1054, atorgada per Arnau Mir de Tost, on figura entre el seu patrimoni La primitiva advocació de l’església fou santa Maria, com es comprova en diferents testaments del segle XII El 1104 es consigna la deixa testamentària de dos mancusos a l’església de Santa Maria d’Alentorn per part d’un…

El 22 de juliol de l’any 1622, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Onofre d’Alentorn i de Botella Segles XVI – XVII, canonge de la catedral de Lleida, ardiaca de Benasc diputat militar Gispert de Guimerà, senyor del Papiol i Llorac, resident a Barcelona diputat reial Francesc Ferrer, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Dimas de Josa, canonge d’Urgell i ardiaca de Cerdanya oïdor militar Gaspar de Calders, donzell de la vegueria de Cervera oïdor reial Jeroni Soler, doctor en dret de Perpinyà La presa de possessió del nou…

El dia 22 de juliol de l’any 1635, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Alentorn i de Salbà Segle XVII, abat d’Amer i de Roses diputat militar Francesc de Llupià, domiciliat a la vila de Perpinyà diputat reial Pere Prats, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Joan Enric d’Alemany, sagristà i canonge de la seu d’Urgell oïdor militar Francesc Martí de Malla i de Paratge, senyor de Conanglell i donzell de Vic oïdor reial Jaume Badaula, mercader de la vila de Perpinyà Fra Miquel d’Alentorn i de Salbà era fill d’Alexandre d…