Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Josep Usó i Mañanós

Josep Usó i Mañanós
© Alejandro Miralles Montolío ''El Fotògraf Valencià''
Literatura catalana
Escriptor.
Installat a Villareal de petit, es llicencià en químiques a la Universitat de València 1981 Professor d'institut de física i química, ha editat manuals didàctics d'aquestes assignatures i de matemàtiques A la dècada dels anys noranta s'inicià en la literatura de ficció, i el 1998 publicà La catifa maleïda A partir d'aquesta obra combina la novella amb la narrativa curta Amor amarg premi Universitat de Lleida 2001, Carme i Maria Roser d'Argent del premi Vila de Puigcerdà 2003, Civils i incivils premi Sant Carles Borromeu d'Andorra 2004, Els retrobats i els perduts premi Ciutat de Sagunt…
La gola del Millars
La gola del riu de Millars, vorejada de canyís Phragmites australis Ernest Costa La gola del Millars 214, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La veritable importància de la gola del Millars, situada entre Almassora i Borriana, és ornitològica, sobretot com a refugi d’aus hivernals Entre les espècies més interessants cal ressaltar el cabusset, el martinet menut o gomet, l’ànec coll-verd, el xibec o sivert, el rascló, la polla d’aigua, la fotja, el cames llargues 60 parelles censades l’any 1989, els corriols petit i camanegre, la gamba roja o tifort…
camp d’urnes
Prehistòria
Tipus de necròpolis característic de la primera edat del ferro a l’occident d’Europa i que s’estengué per la major part de Catalunya i una llenca al nord del País Valencià.
Els camps d’urnes coneguts també amb el nom alemany urnenfelder , corresponen a la cultura de Hallstatt, i tenen com a època de plenitud els segles IX-VI aC són cementiris d’incineració amb les cendres del mort posades dins de gerres o urnes, sovint voltades d’ofrenes, en clots fets un prop de l’altre, sense elements constructius a les tombes i sense cap signe exterior sobre la terra L’origen fou al sud d’Alemanya i s’estengueren cap a França i Itàlia seguint les immigracions dels grups indoeuropeus sovint identificats amb els celtes o preceltes, bé que d’altres els han lligats també amb els…
Francesc Esteve i Gálvez
Historiografia catalana
Arqueòleg i professor d’història.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, posteriorment es doctorà a Madrid De l’època d’estudiant deixà dos llibres de memòries que són documents de gran interès el primer, sobre el creuer per la Mediterrània que el govern de la República organitzà 1933 amb alumnes de doctorat A l’entorn de les aigües lluminoses el creuer universitari, 1933 , 1985 i el segon, sobre l’ambient universitari de Barcelona i Madrid en la seva època d’estudiant, incloent-hi la proclamació de la República a Castelló El goig de créixer els estudis superiors , 1996 Des dels anys trenta i…
Joan Pinyol i Colom

Joan Pinyol i Colom
© Joan Pinyol
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1989, cursà un postgrau de direcció teatral a l’Institut del Teatre Com a docent, des del 1989 ha impartit classes de llengua catalana i literatura en diversos centres educatius de la comarca de l’Anoia, i des del 2008 és catedràtic d’ensenyament secundari Des del 2011 és cap del Departament de Llengua Catalana a l’institut Milà i Fontanals de Vilafranca del Penedès A més, collabora amb el Consorci de Normalització Lingüística i en diversos mitjans de comunicació com a columnista d’opinió Ha publicat obres d’assaig i estudis en…
Sant Antoni
Ermita
Ermita i despoblat del municipi d’Almassora (Plana Alta), a l’esquerra del Millars, aigua avall de la vila.
el Secà
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi d’Almassora (Plana Alta), a la carretera de Barcelona a València, a l’esquerra del Millars.
Comprèn el santuari de Santa Quitèria
séquia Major de Castelló
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del terme de Castelló de la Plana que pren l’aigua del Millars, en un assut comú amb la d’Almassora.
Rega les partides de Fadrell, Censal, Soterrani, Rafalafena, Tacsida, la Safra, la Plana, el Ramell, Canet, el Cap i Mediona D’aquesta séquia deriven el Sequiol, la séquia Mitjana i la de la Coscollosa
Salvador Macip i Maresma

Salvador Macip i Maresma
© Ministeri de Cultura. Govern d'Andorra
Bioquímica
Literatura
Bioquímic i escriptor.
Biografia Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona 1994, on es doctorà també en genètica molecular 1998 Posteriorment dugué a terme recerca postdoctoral a la Mount Sinai School of Medicine de Nova York 1998, d’on del 2004 al 2007 fou professor contractat instructor L’any 2008 s’incorporà a la Universitat de Leicester Gran Bretanya, de la qual és professor associat des del 2015 El seu camp de recerca són els mecanismes cellulars relacionats amb els processos cancerosos i amb l’envelliment, amb l’objectiu d’aconseguir el desenvolupament de teràpies selectives Molt influït per la…
la Platja
Caseria
Caseria del municipi d’Almassora (Plana Alta), situada al litoral, junt a la desembocadura del riu Millars i a uns 5 km del nucli urbà.