Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Jean-Pierre Rampal
Música
Flautista francès.
Es formà amb el seu pare, Joseph Rampal, que era professor del Conservatori de Marsella Més tard amplià els seus estudis al Conservatori de París, on es diplomà l’any 1944 Abans de la Segona Guerra Mundial feu ja alguna actuació i el 1942 cofundà el Quintet de Vent de París Del 1947 al 1951 fou membre de l’orquestra de l’Òpera de Vichy, i a partir del 1955, flauta solista de l’orquestra de l’Òpera de París El 1958 començà a impartir classes a l’Acadèmia International d’Estiu de Niça, i des del 1969, al Conservatori de París Feu concerts arreu del món, i actuà nombroses vegades a Catalunya,…
Jacint Sala i Codony
Literatura catalana
Poeta i dramaturg.
Encetà la carrera com a poeta amb la publicació, a quaranta anys, de cinc poemaris en un any Cants de cada vegada 1985, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1984, Orbs d’alimares 1985, premi Ciutat de Reus 1983, El xerrac i la subtilesa 1985, premi Ciutat de Palma 1984, Adàgio per a un centaure 1985, premi Jacint Verdaguer 1984 i Memòria de Castàlia 1985, premi Guerau de Liost Després d’aquesta eclosió, el ritme de publicació de l’obra de Sala s’alentí Les ombres, Laocoont, les ombres 1989, premi Miquel de Palol 1988, Si vols, Virgínia, aquesta nit escoltarem Beethoven 1989, Vent de marbre 1991,…
Ramon Dagà i Jofresa
Cinematografia
Director.
Vida Autodidacte, treballà a la impremta Garrell i al Laboratori Institut Biològic Llatí de Barcelona Després es traslladà a Tui per treballar en uns laboratoris lactis Tan diversos com els seus oficis foren els seus invents, la majoria fallits, com ara el cinema en tres dimensions El 1921 creà la productora Grano Films En el camp cinematogràfic rebé la influència de l’italià Alfredo Mateldi Belli, que el 1922 muntà una acadèmia de cinema a la Unió Liberal de Granollers Com a director, realitzà tres films El primer fou Campeón por amor Cinta cómica 1921, interpretada per ell i Fanny Toms,…
Paul Valéry
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Escriptor francès.
Començà publicant els seus primers poemes a la revista La Conque , sota la influència de SMallarmé Però el 1892 decidí de renunciar a la poesia per consagrar-se al “treball sense obres”, únic fruit de la intelligència A la Introduction à la méthode de Léonard de Vinci 1895 analitza els poders de la intelligència humana sobre el món exterior, mentre que en Une soirée avec Monsieur Teste 1896, traduïda per ASusanna el 1980 examina el mateix poder aplicat a la pròpia persona Continuà conciliant una vida de funcionari amb investigacions i reflexions personals, consignades en els seus quaderns,…
El Pont
Publicacions periòdiques
Revista literària, fundada el 1952 per Miquel Arimany, en forma de quaderns monogràfics per manca de permís de censura.
Obtingué aquest, des del número 31 maig del 1969, sortí mensualment, al principi, i després irregularment n'han apareguts cent números fins el 1986 Publica assaigs, poemes, traduccions, contes, cròniques anuals sobre diversos gèneres de la literatura catalana i pàgines antològiques Entre els principals collaboradors, cal esmentar Pere Calders, Xavier Fàbregas, Joaquim Molas, Carles Miralles, Mercè Rodoreda, Oriol Pi de Cabanyes, Joan Triadú i escriptors de les darreres promocions
el Comte Arnau
© Fototeca.cat
Personatge que constitueix el nucli del mite folklòric i literari més important de Catalunya del Romanticisme ençà.
N'és l’element essencial una cançó popular, impressionant diàleg entre l’ànima d’Arnau i la seva vídua, probablement nascuda a la fi del s XVI, a Ripoll la balada sorgí de sentiments collectius de justícia social Arnau ha defraudat els seus mossos en llurs soldades, i ho ha de pagar eternament Des del Ripollès la cançó es propagà pel Principat i per Mallorca, i en deriva la llegenda de l’ànima en pena A Sant Joan de les Abadesses es connectà amb la vella tradició dels escàndols del monestir 1017, i hom enllaçà Arnau i l’abadessa pecadora Marià Aguiló recollí la balada, i Manuel Milà i…
Independents per Vic
Partit polític
Partit local de Vic inscrit al març de 1991, promogut per Josep M. Arimany, Montserrat Roca, Pere Puntí i Enric Pérez.
En les eleccions municipals de 1987 obtingué el 17% dels vots i 4 regidors en les de 1991, 1357 vots 10,6% i 2 regidors
Francesc Miralles i Bofarull
Historiografia catalana
Historiador i crític d’art.
Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, d’on fou professor adjunt del Departament d’Història de l’Art 1966-74 En 1966-71 fou professor de disseny de l’Escola Massana de Barcelona, la qual dirigí entre el 1981 i el 1984 En el camp de la difusió cultural cal subratllar la seva etapa de crític d’art a Destino 1973-78 Dirigí la revista d’investigació Estudios Pro-Arte 1975-78 i fou coordinador de la Història de l’Art Català Edicions 62, 1983, on escriví els apartats dedicats al Noucentisme vol VII i L’Època de les Avantguardes vol VIII Amb Francesc Fontbona, a més de…
el comte Arnau
Literatura catalana
Personatge que constitueix el nucli del mite folklòric i literari més important de Catalunya del romanticisme ençà.
Desenvolupament enciclopèdic N’és l’element essencial una balada, probablement nascuda al final del s XVI al Ripollès Al llarg d’un diàleg tètric entre l’esperit fantasmagòric d’Arnau i la seva esposa vídua, de tempo lent, solemne i repetitiu, es manifesta la condemnació del comte arran de les seves maldats En les versions més llargues es fa referència a la hisenda, la família i les relacions socials Romeu 1947 la interpretà com una expressió del sentiment collectiu de justícia Arnau ha trencat el pacte amb els mossos i ho paga eternament però també ha estat vista com una plasmació de l’…
Rafael Tasis i Marca
Literatura catalana
Novel·lista, crític literari, assagista i dramaturg.
Vida i obra A setze anys s’inicià collaborant a La Mainada i fou un periodista i assagista prolífic Durant els anys trenta exercí com a director general de Serveis Correcionals de la Generalitat, tal com ell mateix testimonià a Les presons dels altres 1990 Collaborà especialment a La Publicitat , “Mirador”, Revista de Catalunya i Serra d’Or , entre d’altres Bona part d’aquestes collaboracions les feu com a crític literari, amb la intenció de divulgar la literatura en amplis sectors socials Fou un defensor i impulsor de la novella, amb la voluntat manifesta que el gènere fos un símptoma del…