Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
Bruay-la-Buissière
Ciutat
Ciutat del departament de Pas-de-Calais, a l’Artois, França, situada als contraforts de les Collines de l’Artois.
La seva situació en una rica conca hullera l’ha convertida en un nucli miner i industrial indústria mecànica i tèxtil El municipi és resultat de la fusió dels antics municipis de Bruay-en-Artois i Labuissière el 1987
Arràs
Capital del departament francès del Pas-de-Calais, a l’Artois, situada vora el Scarpe.
Antiga capital de l’Artois i centre comercial i mercat agrícola de les planes septentrionals franceses, s’ha desenvolupat molt ràpidament, sobretot com a nucli industrial de la regió construccions mecàniques, metallúrgia lleugera, alimentació i és el centre d’una aglomeració de més de 300000 h És seu d’una escola d’agricultura Nus de carreteres i petit port fluvial sobre el Scarpe Antiga capital dels celtes atrèbats anomenada per Cèsar Nemetacum o Nemetocenna Devastada al segle IX pels normands, esdevingué possessió dels comtes de Flandes des del segle IX fins al final del XII…
Adam de la Halle
Música
Compositor francès, considerat el darrer trobador.
Vida Les dades que hi ha sobre la seva vida són poc precises El cognom familiar era Le Bossu, però, per algun motiu desconegut, el seu pare, un burgès acomodat, fou anomenat de la Halle Adam es va casar amb Marie Le Jais cap al 1270 Per aquelles dates ja devia exercir la seva professió, perquè el seu principal contrincant en els jocs partits fou Jehan Bretel, mort el 1272 Baude Fastoul, que morí aquell mateix any, el cita en el seu Congé Vers el 1272, o fins i tot abans, hagué d’abandonar Arràs amb la seva família i refugiar-se a Douai Flandes a causa de certs problemes relacionats amb el…
Llogari
Cristianisme
Bisbe d’Autun.
Ardiaca de Poitiers ~642, es féu monjo de Saint-Maixent i fou elegit abat 653 Formà part del consell de Clotari III i fou bisbe d’Autun 660 Implicat en la política del país, s’enemistà amb Ebroin, pretendent del bisbat, els partidaris del qual el decapitaren És venerat com a màrtir A Catalunya tingué culte molt aviat, com ho prova l’antiga parròquia de Sant Llogari de Castellet 939 Castellterçol La seva festa se celebra el 2 d’octubre
Pere Ferrés i Costa
Literatura catalana
Poeta.
Exercí de mestre 1907-09 a l’Escola Catalana Doctor Robert, adscrita a les escoles del Foment Autonomista de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat on deixà un gran record i on inicià les seves collaboracions a la premsa amb els primers versos i articles a la revista La Ressenya Periòdich d’informació local illustrat i literari , creada el 1907 i dirigida per Anton Busquets, que aviat novembre del 1907 canvià el nom pel de La Ressenya Literària, publicació quinzenal catalana Home de caràcter inquiet i esperit viatger, visqué a Zuric 1909-10, París 1910, Moscou 1910 i Sant Petersburg…
Antoine-François Prévost
Literatura francesa
Escriptor francès, anomenat Prévost d’Exiles
.
Alumne i novici dels jesuïtes i monjo benedictí, abandonà el monestir i visqué, a París i a Anglaterra, lliurat a polèmiques i treballs d’erudició Finalment obtingué una certa estabilitat gràcies a la regència d’un priorat a Mans 1754 Home aventurer, d’ànim inquiet i apassionat, com palesen les seves obres Mémoires et aventures d’un homme de qualité , 1728-31 Le philosophe anglais ou Histoire de monsieur Cleveland , 1731-38, traduí al francès les novelles de SRichardson Però és conegut, sobretot, per la Histoire du chevalier Desgrieux et de Manon Lescaut , novel*la psicològica i sentimental…
Jean Molinet
Literatura francesa
Escriptor francès.
Historiador de Carles el Temerari de Borgonya i deixeble de Chastellain, fou un dels principals representants de l’escola dels retòrics Una bona part de la seva poesia Faictz et Dictz de Jehan Molinet , 1531 és de caràcter allegòric
Maximilien de Robespierre
Història
Política
Polític i revolucionari francès.
Exercí d’advocat a Arras 1781, on fou elegit diputat del tercer estat als Estats Generals 1789 Transformats aquests en Assemblea Nacional Constituent, formà part de l’oposició democràtica i, influït per les idees de Rousseau, reclamà el sufragi universal i defensà la plena democràcia política i social, d’acord amb els interessos de la petita burgesia La seva honestedat i vida senzilla li valgueren el sobrenom de l' Incorruptible Fou president del club dels Jacobins 1790, l’evolució democràtica del qual impulsà decididament S'oposà a la política bellicista dels girondins , que creia perillosa…
Perrin d’Agincourt
Música
Trouvère francès.
El seu nom apareix emparellat amb el de Jehan Bretel en dos dels seus jeux-partis - Perrin d’Angicourt, respondés i Prince del pui -, i és esmentat també en altres escrits per membres associats al Puèi d’Arràs, amb el qual degué estar vinculat Pel que fa a aquesta vinculació, s’ha de tenir en compte que almenys dues de les seves obres, Quant partis sui de Provence i J’ai un joli souvenir , se citen com a cançons premiades chansons couronées per, probablement, aquesta institució Segurament es pot identificar amb el Petrus de Angicuria que el 1269 era al capdavant de la capella de Carles d’…
Pierre de Manchicourt
Música
Compositor francoflamenc.
Fou nen cantor de la catedral d’Arràs cap al 1525 Després ocupà alguns llocs com a director musical i responsable de l’escolania a les catedrals de Tours i de Tournai Retornà a Arràs com a canonge el 1556 L’any 1557 es traslladà a Anvers Des del 1559 fins a la seva mort tingué al seu càrrec el magisteri de la capella flamenca de Felip II d’Espanya, a Madrid La seva obra musical inclou una vintena de misses, seixanta motets, nou salms i més de cinquanta cançons profanes, la major part de les quals tenen un estil molt identificat amb la tradició francoflamenca En la seva obra de maduresa…