Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
el Brull
![](/sites/default/files/media/FOTO/A099787.jpg)
Església de Sant Martí, al Brull
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector SE de la comarca, al límit amb les terres septen-trionals del Vallès Oriental Limita a l’W amb l’enclavament de Seva, al NW amb Balenyà, al N amb Seva, a l’E amb Viladrau, i al SE, al S i al SW amb els termes de Montseny, Tagamanent i Aiguafreda, respectivament, els tres del Vallès Oriental És un municipi força muntanyós, sobretot el sector que limita amb les terres del terme de Montseny, ja que s’integren dins el Parc Natural del Montseny Així, les terres meridionals arriben a assolir altituds importants, com a la Creu de Matagalls 1 697 m, que fa de…
el Montseny
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Montseny_massís.jpg)
Les Agudes (esquerra) i el turó de l’Home des del Matagalls
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós de la Serralada Prelitoral, entre el Vallès Oriental, la Selva i Osona.
És format per dos blocs principals al N, el de l’alineació turó de l’Home-Matagalls 1707 i 1695 m alt, i al SW, el del pla de la Calma, peneplà pretriàsic 1350 m alt que conserva les formes antigues gràcies al recobriment de gresos del Triàsic És un massís de plegament d’estil germànic, que sobreïx per damunt de la depressió vallesana, solcat per falles per totes bandes una des de Gualba a Campins, cap a Vilamajor i la Garriga la del costat N, que separa aquest massís de les Guilleries, per la riera d’Arbúcies i la riera Major, a Viladrau la de l’interior, des del Brull a Sant Esteve de…
Esglésies del Vallès Oriental anteriors al 1300
Art romànic
Mapa del Vallès Oriental amb la senyalització de totes les esglésies anteriors al 1300 de les quals es tenen notícies A Pladevall Aiguafreda Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt Sant Salvador de l’Avencó Sant Miquel de Canyelles L’Ametlla del Vallès Sant Genís de l’Ametlla Sant Nicolau Bigues i Riells Sant Pere de Bigues Sant Miquel del Fai Sant Martí del Fai Sant Mateu de Montbui Sant Vicenç de Riells Sant Bartomeu de Montràs o de les Vespes Mare de Déu del Villar Santa Maria de la Creu Caldes de Montbui Santa Maria de Caldes Sant Martí Sant Miquel de Baduell o de Martres Sant Pere Sant Bartomeu…
Sant Miquel de Canyelles
Ermita
Ermita del municipi d’Aiguafreda (Vallès Oriental), situada al vessant septentrional de la vall de l’Avencó, sobre la caseta de Sant Miquel i els masos de Serradelarca i del Boix, que en tenien cura.
La villa rural de Canyelles existia ja el 898, i la capella fou construïda al s XII És rectangular, romànica, amb un petit presbiteri i una porta a migdia Aiguafreda hi anava en processó i s’hi feia una almoina de pa el 8 de maig Fou restaurada el 1828 i profanada el 1936
Olesa de Bonesvalls
![](/sites/default/files/2023-02/hospital_olesa_bonesvalls.jpg)
L'hospital de Cervelló
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi d’Olesa de Bonesvalls, o d’Oleseta, d’una extensió de 30,79 km 2 , és situat a la part sud-oriental de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Garraf, on anteriorment havia pertangut, i el Baix Llobregat El terme és molt accidentat, ja que es troba emplaçat en ple massís de Garraf-Ordal les cotes més altes del terme corresponen a la part oriental, que confronta amb el municipi de Vallirana puig del Bosc Glaçat, de 501 m, i Puig Bernat, de 606 m i amb el de Begues Montau, de 653 m, ambdós del Baix Llobregat A la part occidental, el límit amb el municipi…
El marc geogràfic del romànic d’Osona
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca d’Osona amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació Amb la denominació d’Osona, coneixem la comarca de la Depressió Central Catalana que comprèn quatre unitats o subcomarques ben diferenciades la Plana de Vic, el Lluçanès, el Collsacabra o Cabrerès i les Guilleries Aquesta unitat comarcal, presenta un relleu molt diferenciat, per causa de l’erosió diferencial que s’ha exercit sobre els sediments terciaris de la Depressió Aquests relleus emmarquen una plana central, zona de pas entre els Pirineus i el Vallès Oriental, que…
Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt (Aiguafreda)
Art romànic
Situació Vista general del conjunt des del peu de la margera de tosca on s’obre la cova d’enterraments oculta per la densa vegetació E Pablo Vista de conjunt de la parròquia des de la part de migdia amb la rectoria i el seu típic comunidor E Pablo L’antiga parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda o del Congost és sobre un massís de pedra tosca a l’extrem nord-oest del terme municipal, en un pendent de la vall de Martinet, aproximadament a la cota 600 Mapa L37-14364 Situació 31TDG384268 El trencant per a accedir-hi comença tot just s’ha passat el quilòmetre 50 a la dreta de la N-152, de Barcelona…
L’organització territorial d’Osona
Art romànic
Introducció Des dels primers moments de l’ocupació i repoblació de les terres osonenques el comte Guifré amb els seus germans començà una activa tasca d’organitzar el territori Una de les primeres actuacions fou la de restaurar la xarxa defensiva, que en un territori fronterer era bàsica i a continuació calia assignar un terme a cada castell restaurat En els primers vint anys apareixien documentats els castells següents Torelló 881, Sant Llorenç 881, Gurb 886, Besora 885-887, Tona 889, Taradell 893, Casserres 898, Sant Esteve Centelles 898 Probablement molts dels termes es restauraren amb els…
El paisatge vegetal dels Sistemes Litorals i Prelitorals del Ter al Millars (territori catalanídic)
Cap gran conjunt paisatgístic dels Països Catalans no té l’extensió i la coherència d’aquesta unitat, o agrupació d’unitats En efecte, tot el gran Sistema Catalanídic, les serralades i cubetes SW-NE que recorren el Principat i el N del País Valencià parallelament a la costa, constitueixen un acabat i dilatat exponent de l’univers mediterrani, en les seves manifestacions paisatgístiques més genuïnes La plana, la baixa muntanya i la muntanya mitjana mediterrànies, la vegetació silicícola i la calcícola, el mediterrani septentrional i el mediterrani meridional, el domini dels boscos i el domini…
El Vallès Oriental
Situació i presentació El Vallès Oriental, segons la divisió comarcal aprovada pel Parlament de Catalunya, té una superfície de 850,99 km 2 i 43 municipis El cap de comarca és Granollers Pel que fa a l’extensió dels termes municipals hi ha una gran varietat, ja que trobem municipis molt grans, com Sant Celoni 65,21 km 2 , i d’altres molt reduïts, com la Llagosta 3,03 km 2 , que té un dels termes més petits de Catalunya Els límits de la comarca vénen establerts bàsicament pel relleu Al SE hi ha les muntanyes de la Serralada Litoral el Corredor, Sant Mateu, que separen el Vallès Oriental del…