Resultats de la cerca

Corredor de la Penya Solera Barcelona, del Reial Club Deportiu Espanyol Barcelona i del Grup Esportiu Ignis Itàlia El títol més rellevant que aconseguí fou la victòria en el Campionat d’Espanya de Persecució a Palma 1957 En pista, aconseguí el rècord de volta llançada al velòdrom de Palma 1956 i el rècord del quilòmetre llançat al velòdrom d’Irun 1956 Aquell mateix any, també en pista, guanyà el Gran Premi Internacional de Velocitat celebrat a Irun Entre el 1955 i el 1960 guanyà diversos Campionats Provincials de Reus, Tarragona i rodalia També guanyà el Critèrium de Tarragona en la prova de…

Començà a competir el 1960 en l’equip amateur del Kas Durant el període 1960-67 competí pel Seat, Comella Gicomsa, Penya Ciclista Nicky’s, Riera Marsa i Peugeot, amb els quals arribà a les 40 victòries, entre les quals destaquen els campionats de Catalunya i Barcelona La temporada 1968-69 passà al camp professional amb l’equip francès del Peugeot, en el qual corregué un parell d’anys i aconseguí un segon lloc en la general del Tour de Limoussin 1969 La temporada 1970-71 fitxà per l’equip Karpy i l’any següent participà en la Vuelta a Espanya Posteriorment s’integrà a l’Oporto 1972 i deixà la…

Conegut com Sisquillo , obrí una botiga de bicicletes a Barcelona el 1950 Fou mecànic dels equips Faema, RCD Espanyol, FC Barcelona, La Casera-Bahamontes, Ferris, Royal, Ford i Ignis Treballà en dinou edicions del Tour de França, en trenta de la Vuelta a Espanya, en catorze del Giro d’Itàlia i en nou Campionats del Món de carretera amb la selecció espanyola El 1982 fou president de la Unió Esportiva Les Corts, que a partir del 1995 es passà a anomenar Club Ciclista Sisquillo Entre altres guardons, rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu 1965, la medalla d’honor de la Volta…

Organitzada per l’Esport Ciclista Barcelona, es disputava en un circuit que anava des del Morrot fins al castell de Montjuïc S’organitzava una cursa per a professionals, que es dividia en una prova en línia i una contrarellotge, curses per a amateurs , curses en categoria femenina, categories inferiors, veterans i tàndems per a invidents La primera edició se celebrà al març del 1965 i en resultà vencedor Federico Martín Bahamontes A l’octubre del mateix any es disputà la segona edició, que a partir de llavors quedà fixada en aquest mes El ciclista que en guanyà més edicions fou…

La seva trajectòria es desenvolupà principalment a Catalunya amb el Club Ciclista Provençalenc La temporada 1955-56 accedí al camp professional amb l’equip Mobylette, amb el qual fou tercer al Trofeu Masferrer 1956 El 1958, amb l’Ignis-Penya Solera, guanyà la prova de Montblanc En 1959 passà al Faema, equip amb el qual es projectà internacionalment com a gregari de Federico Martín Bahamontes i debutà en el Tour de França, amb una segona classificació en una etapa de la Dauphiné-Libéré, i també aconseguí la victòria al Trofeu Jaumandreu i a Benifaió La temporada 1960-61 competí…

Fundat l’any 1926, fou impulsat, entre d’altres, per Eloi Català, que també fou president del club El 1935 promogué la construcció d’un nou velòdrom a Mataró, que es convertí en seu de l’entitat El 1936 organitzà la Festa del Pedal i, des d’aleshores, un seguit de curses de ciclisme de pista en què participaren ciclistes com Guillem Timoner o Federico Martín Bahamontes Una de les curses ciclistes més destacades que organitzà fou la prova de les Sis Hores de Mataró D’altra banda, també es feu càrrec del Campionat d’Espanya de velocitat 1963 i del Campionat de Catalunya darrere…

Història Els orígens es troben en la primera celebració de la Volta a Tarragona 1908 El primer organitzador fou el Club Esportiu Barcelona La prova s’inicià el 6 de gener de 1911 a la plaça de Sarrià de Barcelona Sebastià Masdeu en resultà guanyador Les tres primeres edicions recorrien un total d’uns 360 km en tres etapes Barcelona-Tarragona, Tarragona-Lleida i Lleida-Barcelona El 1912 guanyà Josep Magdalena La prova visqué una primera interrupció el 1914 a causa de la Primera Guerra Mundial El 1920 tornà a l’activitat amb la Unió Velocipèdica Espanyola antecessora de la Federació Espanyola…

L’esport com a activitat del lleure de les societats contemporànies va néixer en l’àmbit privat A poc a poc, però, els grups polítics i els poders públics s’hi van interessar en dos sentits diferents però complementaris D’una banda, com a activitat per a la qual calia definir un programa, és a dir, una proposta de desenvolupament d’acord amb la ideologia defensada per cadascun De l’altra, com a activitat que progressivament es feia més popular i que es podia considerar com un mitjà de propaganda Als Països Catalans, i sobretot a Catalunya, aquest procés s’havia iniciat ja abans del 1939 amb…