Resultats de la cerca

Culminació i obsolescència comtal En encetar-se el darrer quart del segle XI, els comtes de Barcelona i d’Urgell, alhora que adeqüen els moviments militars a la frontera segons els tractes diplomàtics amb les taifes —sobretot pels pactes amb Lleida i l’arribada de les suculentes paries—, competeixen mútuament pel que fa a la seva expansió Abocats a la plana mascançana —la planura estèril amb l’ocupació densificada en la centúria precedent per la societat andalusina mitjançant establiments agropecuaris—, la confrontació de les respectives expansions defineix, en l’antepenúltima dècada del…

Presentació geogràfica Mapa de les comarques del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La regió del ponent lleidatà és constituïda per les comarques del Segrià 1 395,11 km 2 , les Garrigues 799,71 km 2 , el Pla d’Urgell 304,49 km 2 —comarca creada fa uns anys març del 1988 i que comprèn antics municipis de les dues comarques anteriors i de l’Urgell i la Noguera— Aquestes comarques es van generar per l’existència d’uns importants mercats regionals al voltant de les viles de Lleida centre rector d’aquest territori, les…

Fou donat a poblar pels templers en 1161-62 El terme és regat pel canal d’Urgell

Situació i presentació El terme municipal de les Borges Blanques, de 61,59 km 2 d’extensió, és centrat per la ciutat que constitueix el cap comarcal de les Garrigues Limita amb els termes de Cervià de les Garrigues SW, l’Albi SE, Vinaixa SE, la Floresta E, Arbeca NE, Puiggròs N i Juneda N i W Comprèn, a més de la ciutat de les Borges Blanques, l’únic nucli de població agrupada, el santuari de Sant Salvador i l’enclavament del Masroig, de poblament disseminat Alguns arabistes han identificat el nom de les Borges com un equivalent àrab de “torres”, i la presència a la zona d’abundants pedreres…

S’inicià al CP Bell-lloc com a defensa i, després de jugar durant dues temporades al Llista Blava de Lleida 1984-86, fitxà per l’Igualada HC 1986 i debutà en la màxima categoria En les tretze temporades que jugà a l’Igualada HC, guanyà sis Copes d’Europa 1993-96, 1998, 1999, cinc Supercopes d’Europa 1993, 1994, 1995, 1998, 1999, cinc Lligues espanyoles 1989, 1992, 1995-97, dues Copes del Rei 1992, 1993, una Supercopa d’Espanya 1994 i quatre Lligues Catalanes 1992, 1993, 1994, 1998 També fou tretze vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual obtingué la medalla de…

S’inicià al CP Bell-lloc, d’on passà al Llista Blava de Lleida 1984-86, amb el qual debutà a primera divisió Fitxà per l’Igualada HC 1986-95, amb el qual s’estrenà a la màxima categoria, i guanyà tres Copes d’Europa 1993, 1994, 1995, dues Supercopes d’Europa 1994, 1995, quatre Lligues espanyoles 1989, 1992, 1994, 1995, dues Copes del Rei 1992, 1993 i tres Lligues Catalanes 1992, 1993, 1994 Tancà la seva carrera esportiva al FC Barcelona 1995-2003, amb el qual conquerí set Lligues espanyoles més 1996, 1998-2003, tres Copes del…

Llicenciat en magisteri a Barcelona, estudià també filosofia i lletres Es dedicà a l’ensenyament i fou professor a l’escola Virtèlia, on impartí llengua catalana, i editorialista de la revista cristiana Forja , el butlletí de la Confraria de la Mare de Déu de Montserrat de la qual formava part Virtèlia, on publicà articles favorables al concili II del Vaticà Collaborador de Qüestions de Vida Cristiana , fou un dels fundadors de Quaderns d’Orientació Familiar Cofundador de CC , participà en les protestes per l’ afer Galinsoga L’any 1965 fundà Tagore conjuntament amb Maria Rosa…

Vida i obra Estudià magisteri a Lleida i posteriorment es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1965 Doctorat per aquesta universitat en filologia catalana 1970, obtingué el títol de master en lingüística a la Universitat de Reading Anglaterra el 1977 Fou professor a diversos centres docents des del 1965 entre els quals, cal citar la Universitat Autònoma de Barcelona, les extensions universitàries de Girona i Tarragona i, del 1984 al 2010, any en què es jubilà, fou catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona i n’esdevingué catedràtic…