Resultats de la cerca
Es mostren 252 resultats
Franz Soxhlet
Química
Químic alemany.
Féu recerques sobre l’esterilització de la llet mitjançant l’aparell que duu el seu nom, la refinació del sucre, la conservació dels aliments, etc
vaca
Vaca bruna dels Pirineus
© Guillem Verger
Alimentació
Religió
Zoologia
Ramaderia
Femella adulta del bou.
Les principals races de vaques lleteres, són l’ holandesa , la bretona , la simmenthal , la friburguesa , la suïssa , la jersey i la guernesey les destinades a producció de carn individus brevilinis i hipermètrics, amb metabolisme baix són sobretot la durham , l' aberdeen-angus , la galloway , la hereford i la charolaise les destinades al treball són principalment la gascona i la romanyola i, com a mixta, la pirinenca En connexió amb el culte del bou, la vaca ha estat venerada gairebé arreu, en relació amb el culte de la deessa mare Hathor, a l’Egipte, té forma de vaca Per als aris vèdics…
marquesat de Campo
Història
Títol concedit el 1875 a Josep Campo i Pérez amb autorització per a designar successor.
El títol passà als Bruna
bruma
Música
Nom que rep, a Mallorca, la llengüeta senzilla de la trompa de la cornamusa.
A les Balears també han estat utilitzats els noms de buma i bruna
La moneda de Manresa i la moneda de Cardona
Art romànic
La moneda de Manresa Ja l’any 1818 el numismàtic Salat assenyalava una cita de “moneda de Manresa nombrada bruna” datada el 1111 Darrerament Albert Benet ha trobat altres cites de moneda de Manresa amb dates 1098, 1105 i 1114 L’evidència numismàtica no ens ha donat, però, encara cap prova de l’existència d’aquesta moneda, la qual cosa porta a preguntar-nos si existí realment i, en cas negatiu, donar una explicació d’aquestes cites En primer lloc cal dir que fins avui no s’ha delimitat una base jurisdiccional que pugui justificar l’existència d’aquesta moneda Malgrat les repetides…
ortiga verda
Zoologia
Cnidari de la subclasse dels antozous, de l’ordre dels actiniaris, molt semblant al tomàquet de mar, del qual molts autors el consideren una subespècie.
És, tant morfològicament com pels seus costums i hàbitat, igual a aquest, i se'n diferencia solament per la coloració, normalment verda i a voltes bruna
àguila marcenca
Una àguila marcenca menjant-se una serp
© Fototeca.cat
Ornitologia
Àguila amb el cap arrodonit, que recorda el duc.
Té la part inferior blanca i la superior bruna S'alimenta de serps, llangardaixos, granotes, etc Nia a la península Ibèrica i és freqüent a tota l’Europa meridional
ànec griset
Ànec griset
© Dave Menke
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, de color gris, i la part posterior negra.
La femella és bruna i té les vores del bec de color taronja Nia a l’est europeu i a les illes Britàniques Als estanys catalans, només hi hiverna
Penafel
Capella de Penafel (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Santuari
Casa i santuari del municipi de Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), a l’E del poble, a la dreta del torrent de Mata-rectors.
És una petita església romànica on és venerada la imatge gòtica i bruna de la Mare de Déu de Penafel Fins al començament del s XX conservà dos retaules gòtics, del s XV