Resultats de la cerca

Amb el Cabanyal forma l’aglomeració septentrional del port de València Havia estat habitada tradicionalment per obrers, i s’hi havia mantingut un nodrit poblament de pescadors, que fins i tot regentaven una petita llotja de peix La decadència de l’activitat pesquera —retratada per Sorolla, que hi tingué un monument, avui en ruïnes, i descrita per Blasco i Ibáñez, que hi tenia la casa d’estiueig—, juntament amb el desordre urbanístic, feren de la Malva-rosa durant molt de temps un barri sense serveis i força degradat

Fou, amb Rafael Monleón, un dels marinistes més autèntics, tot i que hi ha qui ha dit d’ell que era més manierista que marinista i que abusava dels blaus Participà en diverses exposicions nacionals de Madrid i en altres de caràcter internacional 1892 i 1910 Condecorat amb la creu d’Isabel la Catòlica 1897, fou director de l’Escola de Sant Carles a la fi de la seva vida Autor de Salvament d’un nàufrag, Xoc a alta mar, Platja de cabanyal i Sense rumb Museu de Belles Arts, València

L’orde és estès a tot el món, amb quasi 200 establiments Als Països Catalans té cases a Alacant, Almacelles, Barcelona, Manresa, Palma, Sant Boi de Llobregat i València A Barcelona començà les seves activitats el 1867 a l’Asil de Sant Joan de Déu, a Gràcia el 1908 passà a les Corts de Sarrià, dedicat als nens amb tuberculosi articular i òssia, escrofulosos, raquítics, cecs, etc, i el 1973 passà a Finestrelles Esplugues de Llobregat, on es convertí en Hospital Infantil, amb serveis d’ambulatoris, urgències i clínica maternal A València el 1887 es feren càrrec del manicomi de Jesús, de la…

Residí molts anys a Anglaterra, i fundà a València, amb el seu pare, Tomàs Trènor i Keating , i el seu germà, Frederic, una important societat comercial, especialment dedicada a la importació d’adobs guano El seu germà Tomàs Trènor i Buccelli València 1835 — 1914 fou enginyer militar i assolí el grau de capità, però abandonà la carrera i collaborà en les empreses de Josep Campo fou l’encarregat de la construcció de la línia fèrria València-Tarragona Frederic Trènor i Buccelli València 1830 — el Cabanyal, València 1897 collaborà en les empreses familiars, fou vicecònsol de Dinamarca i membre…

Especialitzada en història de l’arquitectura valenciana, camp en què feu aportacions substancials, fou professora d’història de l’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València La seva tesi de doctorat 1969 se centrà en l’arquitectura modernista a València, i donà lloc a  La arquitectura modernista en Valencia 1971, i un llibre cabdal, La arquitectura de la renovación urbana en Valencia 1973, amb un significatiu pròleg de Joan Fuster En aquest treball, que analitza les transformacions urbanes de València al segle XIX, plantejà el problema de l’impacte del…

Té antecedents en un projecte de Joaquim Llorens i Fernández de Córdoba, presentat el 1890 i aprovat l’any següent, que no fou dut a la pràctica Fou presentada el 1958, arran de la riuada del 1957, alternativament amb d’altres que preveien l’orientació del riu pel N o pel centre de la ciutat El nou llit del Túria té una longitud de 12,6 km, capacitat de 5000 m 3 /segon i una amplària de 200 m Aquesta modificació determinà l’elaboració d’un nou pla d’ordenació 1966 El desviament passa entre Manises i Quart, seguint la direcció NW-SE, i desemboca al N de Pinedo A un costat i a l’altre hi ha…

L’antiga especialització pescadora i marinera ha romàs notablement circumscrita al rang d’activitat secundària els seus efectius es localitzen als barris del Cabanyal i al mateix Natzaret El continu urbà de València es trenca en direcció al port, tant per causes sanitàries, en el passat, com per la influència, negativa, del pas de les comunicacions litorals entre el nucli ciutadà i el Grau això ha fet, justament, que aquesta zona gaudeixi de característiques pròpies molt acusades A partir de l’últim terç del segle XIX s’hi localitzaren les indústries més importants de la ciutat…

Filla de Josep Barberà Armelles 1915-1993, destacat periodista molt vinculat al règim franquista a València Llicenciada en economia i periodisme, fou diputada al Parlament valencià del 1984 al 1991 pel PP El 1991 fou elegida alcaldessa de València Reelegida el 1995, el 1999, el 2003, el 2007 i el 2011, fou presidenta també de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies FEMP fins el 2003, quan cedí la presidència al socialista Francisco Vázquez, i n’ocupà el càrrec de vicepresidenta Els seus vint-i-quatre anys de mandat estigueren marcats per una personalitat estrident, identificada amb…

Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València 1986, amplià estudis a la Università degli Studi de Milano 1986-89 Es doctorà el 1991 per la Universitat de València, on des del 1989 desenvolupa la carrera acadèmica N’ha estat successivament professor de geografia urbana al Departament de Geografia com a becari, professor ajudant 1989-93 i titular des del 1994 catedràtic de geografia humana des del 2017 En 2006-12 fou director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i el 2014 fou nomenat delegat del rector de Comunicació Institucional i Coordinació…

Fou un nucli de pescadors, especialment de la pesca del bou