Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Josep Maria Calbet i Camarasa
Medicina
Metge.
Professor d’història de la medicina a la Universitat de Barcelona, ha estudiat la premsa mèdica a Catalunya 1967, les preocupacions socials dels metges catalans 1976, els corrents ideològics a la medicina catalana del s XIX i l’obra de Pere FMonlau, de GSentiñón i dels homeòpates És autor, juntament amb JCorbella, del Diccionari biogràfic de metges catalans 1981-83
Capuç
Escultura
Família d’escultors d’origen genovès establerta al País Valencià a mitjan segle XVII.
Sobresurt, per la seva categoria i influència, Lleonard Juli Capuç i Calbet Ontinyent , Vall d’Albaida 1660-1731, escultor d’imatgeria religiosa com els seus germans Francesc Capuç i Calbet València 1665-1727 i Ramon Capuç i Calbet València 1666-1743, el seu pare, Juli Capuç Ontinyent 1630-, i el seu avi, Juli Capuç el Vell , oriünd de Gènova Subsisteixen, entre altres obres de Lleonard Juli Capuç, dues imatges de sant Vicent Ferrer a l’església del Salvador de València i un bust de Felip V Museu de Belles Arts de València
Consell Insular d’Eivissa i Formentera
Consell insular de les illes d’Eivissa i Formentera, vigent fins el 2007.
Era integrat per 13 diputats 12 elegits per Eivissa i 1 per Formentera Fou successivament presidit per Cosme Vidal i Juan 1979-87, d’Alianza Popular des del 1999 Partido Popular Antoni Marí i Calbet 1987-99, d’AP Pilar Costa i Serra 1999-2003, del Pacte Progressista i Pere Palau i Torres 2003-07, del PP Li corresponien tretze diputats, dotze per a Eivissa i un per a Formentera Arran de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 2007 se segregà en el Consell Insular d’Eivissa i el Consell Insular de Formentera
escola de pintura eivissenca
Pintura
Grup de pintors format a Eivissa a l’entorn del pintor de tendències impressionistes Narcís Puget i Viñas (1874-1956) o sota la seva influència.
L’integraren alguns deixebles, com Josep Tarrés, mentre uns altres pintors, com Tur de Montis, en restaren al marge Puget encara pogué influir en els inicis del seu fill Narcís Puget i Riquer, d’Antoni Marí i Ribas i de Vicent Ferrer i Guasch El 1962 un efímer Grup Puget, ja més expressiu d’una devoció que no d’unes orientacions, reunia, amb els dos darrers, Antoni Pomar i Vicent Calbet Eivissa 1938 Ambdós i Rafael Tur i Costa representen tendències d’acord amb moviments nous i amb l’actual ambient artístic de l’illa Són més joves Josep Marí, Pere Planells, Francesc Juan i Antoni…
Antoni Pomar i Juan
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
D’una família de joiers de la Vila, estudià a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa, on fou professor fins que es jubilà 1962-92, i a l’Escola Superior de Belles Arts de València, on rebé la influència de l’obra de Joaquim Sorolla Colorista amb forts gruixos de textura, seguí, sense sortir mai de la figuració, diverses tendències, amb algunes de més constants, com la de figures sòbries i estilitzades i la d’un cert impressionisme on s’acumulen les notes del tipisme illenc A mitjan anys seixanta fou un dels integrants del grup Puget, amb Vicent Calbet, Vicent Ferrer i Guasch i Antoni…
Sant Pere Sacelades (Tarragona)
Art romànic
L’antiga església de Sant Pere Sacelades, avui desapareguda, s’hauria de situar al turonet de Sant Pere, al nord-oest de la ciutat de Tarragona, prop de la carretera de Lleida Segons J Salvat, hi menava un camí que partia de l’era del Deume vora l’actual avinguda de Catalunya I seguia vers el camí de l’Àngel, al final del qual hi hauria l’esmentada església Una de les primeres mencions documentals d’aquesta església es troba en el testament d’Arnau Ramon, veí de Tarragona, datat el 18 de març de 1287, el qual li féu un llegat de 50 sous per a les obres que s’hi estaven duent a terme “ qui…
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries
Música
Grup de folk i teatre de les terres de l’Ebre creat l’any 1992.
Els seus membres recreen tres personatges populars de principis del segle XX que interpreten espectacles musicals basats en la tradició popular ebrenca Artur Gaya i Iglesias Tortosa, 1956 interpreta Quico el Célio , malnom de Paco Calbet, personatge inspirat en un cantant tortosí cec de principis del segle XX Francesc Pedret i Tena Tortosa, 1967 interpreta Josep Cid i Fonollosa, El Noi o Lo Noi , pigall de Quico el Célio, i Jordi Fusté i Mateu Tortosa, 1960 el Mut o Lo Mut , malnom d’Evarist Fusté, músic que els acompanya El 2002 s’afegí al grup Josep Lanau Franch com a Jaume…
Sant Salvador de Guardiola
Sant Salvador de Guardiola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al S de la comarca, entre Manresa i el massís montserratí.
Situació i presentació És una de les poques poblacions de la comarca que mantenen, tot i que amb algun canvi, la seva fisonomia tradicional El topònim Guardiola és un diminutiu de guàrdia, construcció militar per a la vigilància i la protecció d’un territori o nucli de poblament sorgida a l’alta edat mitjana en zones frontereres com aquesta Així, Guardiola és sinònim de castellet, castell petit o talaia El municipi limita al NW amb el terme de Rajadell, al NE amb Manresa, a l’E amb Castellgalí, al S amb Marganell i el Bruc Anoia i a l’W amb Castellfollit del Boix El territori, situat al SW de…
Francesc Cerdà i Rico
Historiografia catalana
Erudit i bibliòfil.
Vida i obra Estudià a la Universitat de València, on es formà en lleis i cànons el 1756 Finalitzats els seus estudis el 1759, es graduà en dret civil el 1760 i, posteriorment, n’obtingué el doctoratDurant els seus anys universitaris, entrà en relació amb Gregori Maians La relació epistolar s’inicià el 1758 i tractà temes relacionats amb el món del llibre i de la cultura en general Acabats els estudis, anà a Madrid i s’integrà al cercle del també valencià Francesc V Pérez i Baier, preceptor dels infants reials a la cort Allí tingué el favor del bibliotecari major de la Biblioteca Real, Juan de…
música de Lleida
Música
Música desenvolupada a Lleidda (Segrià).
Les primeres notícies sobre la pràctica musical a Lleida daten de l’època visigòtica El bisbe Pere segles V-VI fou destacat per sant Isidor com un gran compositor de textos litúrgics Els documents musicals més antics, i d’indubtable valor musicològic, són els còdexs procedents de la seu de Roda, que arribaren a Lleida quan s’efectuà el trasllat de la seu episcopal al segle XII Les primeres notícies sobre cantors catedralicis daten del segle XIII L’any 1279 consta el nom de P Muniz com a organista de la catedral La informació de què es disposa sobre la música dels segles XIV i la primera…