Resultats de la cerca

Encara que nasqué a Calcuta, es formà musicalment a Europa Entre els anys 1958 i 1964 estudià al Conservatori de Música de París, on fou alumne del nord-americà Julius Katchen i de Jeanne Manchon L’any 1966 fou finalista en el Concurs Internacional de Piano de Leeds Un any més tard, el 1967, oferí un concert a Londres que representà l’inici del seu reconeixement internacional El 1968 obtingué el primer premi en el Concurs Internacional Olivier Messiaen de Royan Destaca pel seu estil interpretatiu refinat i per la capacitat d’oferir els matisos més subtils en un repertori que té…

Es dedicà a la fotografia els darrers anys de la seva vida els primers treballs daten del 1864, durant una temporada de residència a l’illa de Wight i sempre amb un afany purament recreatiu Retratà les seves amistats i realitzà composicions amb grups de personatges Malgrat que es tracta d’obres no gaire reeixides tècnicament, són testimonis molt representatius de l’estètica decadentista i prerafaelita aplicada a la fotografia

Treballà en diversos països de la Mediterrània Excavà a Menorca i publicà les primeres memòries sistemàtiques d’excavacions en poblats talaiòtics menorquins, amb la sèrie Cambridge Excavations in Minorca Trepucó 1932-38 i Sa Torreta 1934 A part altres treballs d’arqueologia, publicà les seves memòries, My First Hundred Years 1963

En morir el seu pare 1815, un alt funcionari de l’administració a l’Índia, es traslladà a Anglaterra i estudià a Cambridge El segon casament de la seva mare i el distanciament d’aquesta li provocà una malenconia que, combinada amb un gran sentit de l’humor, explica la ironia de les seves obres Deixà Cambridge sense llicenciar-se, i estudià un quant temps a Londres per advocat El 1836 es traslladà a París, on es casà amb una irlandesa pobra i intentà de fer anar endavant un diari que li havia comprat el seu padrastre En fracassar aquesta empresa tornà a Londres, on es convertí en un periodista…

Estudià a Cambridge De retorn a l’Índia fou professor a Baroḍā, participà en les lluites polítiques nacionalistes i fundà dos periòdics Retirat de la política 1910, fundà una escola de ioga i filosofia hindú a Pondicherry Exercí una gran influència a l’Índia contemporània Desenvolupà una filosofia sintètica, metafisicoteològica, emanatista i evolucionista a la vegada Per a ell, en l’home es troben l’emergència de la matèria i el descens de Brahma Les obres més importants són comentaris als Vedes, Assaigs sobre el Gītā, La vida divina i Bases de Ioga

Darrer dels catorze fills d’una família selecta un seu oncle fou fautor del Brāhmo-samāj i el seu pare, conegut filantrop, creador del recés de Śantiniketan, estudià lleis, literatura i música occidentals a Anglaterra 1877-88 En tornar a l’Índia s’ocupà de l’administració de les propietats del seu pare 1891 a Shileida i Saiyadpur, on establí un contacte íntim amb les tradicions populars, així com amb la pobresa i l’endarreriment, notes dominants en molts dels seus escrits Fundà a Śantiniketan una escola 1901 basada en els postulats de la llibertat intellectual i la formació harmònica de l’…

Influït per Walter Scott, conreà la novella històrica i esdevingué un dels autors més populars de l’Índia del seu temps És també autor de la cançó índia Bande Mātaram ‘Salutació a la Mare’

Estudià anglística i dret i, posteriorment, es dedicà a l’ensenyament i al periodisme En la seva poesia, construïda en un llenguatge colloquial i planer, enfronta l’individu aïllat amb problemes essencials En els darrers poemes manifestà un cert compromís social És un dels poetes més coneguts i que han exercit més influència Entre les seves obres cal esmentar Dhusar Pandulipi ‘L’escriptura grisa’, 1936 i el recull pòstum Banalata Sen 1942

Funcionari del govern colonial britànic, començà escrivint peces teatrals de to burlesc, com Kalki avatār ‘L’últim profeta’, 1895 A partir del 1903 es decantà pel drama social i obtingué un gran èxit amb obres com Mebād Patan ‘La caiguda de Mevad’, 1906 i Candragupta 1911

De família de bramans, la seva vida fou marcada per experiències místiques, que el portaren a un reconeixement de les diverses religions com a camins múltiples a l’única veritat La intervenció de l’asceta Totapuri l’ajudà a atènyer l’experiència suprema de la no-dualitat advaita Després de mort, Vivekānanda organitzà la comunitat dels deixebles, coneguda per Rāmakriṣhṇa Missions