Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Michel Debré

Michel Debré
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític francès.
Participà en la Resistència El 1942 es convertí en adjunt delegat del general De Gaulle Senador 1948-58 i diputat gaullista fins a la seva mort a l’assemblea nacional des del 1963 i al parlament europeu des del 1979, formulà la idea de l’Europa de les pàtries En 1959-62 fou cap de govern Ocupà també els ministeris de justícia 1958-59, de finances 1966-68, d’afers estrangers 1968-69 i de defensa 1969-73 Enfrontat a J Chirac, el 1981 es presentà com a candidat dissident a les presidencials
El Consell Constitucional francès veta l’ús del català en l’ensenyament públic
El Consell Constitucional francès es manifesta en contra de la Carta Europea de les Llengües Regionals, que va ser signada per França el passat 5 de maig amb la condició que fos ratificada per l’Assemblea Nacional Abans, però, el president francès, Jacques Chirac, va demanar un informe al Consell Constitucional sobre la compatibilitat amb l’article 2 de la Constitució, segons el qual “el francès és l’idioma de la República” En aquest informe el Consell dictamina que la resta d’idiomes poden ser permesos però no utilitzats en la vida pública i, per tant, tampoc en àmbits com l’…
Société des Usines Chimiques Rhône-Poulenc
Química
Empresa química francesa nascuda de la fusió de la Société des Usines du Rhône (1895) amb els Établissements Poulenc Frères (1827).
És una de les principals empreses químiques mundials i la primera de França desenvolupa la seva activitat preferent en els camps de les fibres sintètiques Rhovyl, etc, productes farmacèutics, cellulosa i films plàstics El govern de Mitterrand nacionalitzà el grup el 1982, mentre que el govern de Chirac en proposà la privatització el 1987 A l’Estat espanyol té delegacions a Madrid i a Catalunya, on produeix fibres artificials, amb fàbriques a Blanes i Sant Julià de Ramis tancada el 1993 El 1998 s’uní amb el grup químic Hoechst i creà la multinacional farmacèutica Aventis
L’Assemblea francesa reconeix la seva participació en la guerra d’Algèria
L’Assemblea Nacional francesa aprova una proposició de llei que reconeix que França va mantenir una guerra a Algèria entre el 1952 i el 1962 La proposta, impulsada pel president Jacques Chirac i assumida pel Govern de Lionel Jospin, és aprovada per tots els grups de la Cambra Fins ara els textos oficials sempre s’havien referit al conflicte que va culminar amb la independència d’Algèria com a “operacions de manteniment de l’ordre” La proposta significarà l’equiparació dels harkis , els algerians que van combatre en l’exèrcit francès, amb els excombatents de l’exèrcit, i per tant…
Édouard Balladur
Política
Polític francès.
Graduat en dret a l’École Nationale d’Administration, fou membre del consell d’administració de l’ORTF 1967-68, conseller tècnic del gabinet de GPompidou 1966-68 i membre del Consell d’Estat 1984-93 Executor de la política de reprivatitzacions com a ministre d’economia del govern de JChirac 1968-88, en vèncer la coalició de centredreta RPR-UDF en les eleccions legislatives del març del 1993, fou nomenat primer ministre, retornà a la “cohabitació” amb F Mitterrand, i afavorí la liberalització de l’economia Després de ser derrotat el 1995 pel seu soci de coalició J Chirac en les…
Rassemblement du Peuple Français
Política
Moviment polític fundat el 1947 pel general De Gaulle.
Els seus membres més destacats foren Louis Terrenoire, secretari general, Jacques Soustelle, André Malraux i René Capitant Triomfà en les eleccions municipals d’octubre d’aquell mateix any 38% dels vots, i en les legislatives del 1951 obtingué 121 diputats L’any següent, l’actitud de De Gaulle provocà la primera escissió de 32 diputats, que formaren 1952 l’Action Républicaine et Sociale El 1953 De Gaulle deixà en llibertat els restants, que s’agruparen en la Union des Républicains d’Action Sociale URAS i els Républicains Sociaux RS, que més tard 1958, amb l’accés al poder de De Gaulle,…
Raymond Barre
Economia
Política
Polític i economista francès.
Estudià dret i econòmiques i d’ençà del 1963 fou catedràtic d’economia política de la facultat de dret de París Ocupà el càrrec de vicepresident de la comissió de les Comunitats Europees i fou primer ministre 1976-81 i ministre d’economia i finances 1976-78 Des d’aquests dos càrrecs desenvolupà la política econòmica d’austeritat del president V Giscard d’Estaing A l’oposició després de l’accés dels socialistes al poder 1981 i 1986, durant el període de “cohabitació” de 1986-88 es mantingué al marge de l’acord de govern pres pels dos grans partits conservadors RPR i UDF El 1988 fou candidat a…
Lionel Robert Jospin

Lionel Robert Jospin
© Comissió Europea
Política
Polític francès.
El 1965 ingressà a la Unió de l’Esquerra Socialista Es vinculà al Parti Socialiste PS i el 1973 passà a ésser-ne membre del secretariat i dos anys després responsable de formació En 1965-70 treballà al ministeri d’afers estragers Diputat a l’Assemblea Nacional des del 1977, fou responsable de relacions internacionals del PS el 1979 El 1988 deixà la direcció del PS, i fins el 1992 fou ministre d’educació El 1995, després d’haver estat derrotat en les eleccions presidencials, fou elegit primer secretari del PS El 1997 guanyà les eleccions legislatives i formà un govern amb comunistes i…
Valéry Giscard d’Estaing

Valéry Giscard d’Estaing
© Comissió Europea - Solvay Library
Política
Polític francès.
Fill d’un inspector francès destinat a l’Alemanya ocupada per França després de la Primera Guerra Mundial, durant la Segona Guerra Mundial s’uní a la resistència contra els nazis Es graduà per l’École Nationale d’Administration ENA l’any 1951, i posteriorment ingressà al cos d’inspectors de finances Incorporat al govern d’Edgar Faure 1955, el 1956 fou elegit diputat pel conservador Centre National des Indépendants et Paysans CNIP Proclamada la V República 1958, fou nomenat secretari al Ministeri d’Economia dels governs de De Gaulle i Michel Debré Després de l’escissió del CNIP, restà amb els…
Parti Socialiste
Política
Partit polític francès fundat el 1971 per la fusió del Parti Socialiste [SFIO] i de diverses agrupacions i clubs socialistes en el congrés d’Épinay.
François Mitterrand fou escollit primer secretari d’un partit socialista renovat, que l’any 1972 adoptà un programa comú amb socialistes i radicals Des de l’inici, ha constituït el partit majoritari del centreesquerra francès, alternant-se en el poder amb l’ RPR En les eleccions presidencials del 1974, Mitterrand obtingué el 49% dels vots, i en les del 1981, amb el suport de comunistes i ecologistes, aconseguí un triomf que es veié complementat per la majoria absoluta del PS en les legislatives del mateix any Afectat per importants diferències internes entre els diversos caps de fila…