Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Josep Fuses i Comalada
Arquitectura
Arquitecte.
Es llicencià a l’ETSAB el 1977 i completà la seva formació a l’Acadèmia d’Espanya a Roma 1980 i a l’Architectural Association de Londres 1984-85 Juntament amb Joan Maria Viader i Martí Bescanó 1953 han realitzat diverses obres que reflecteixen la cura en el disseny del detall Han treballat sobretot a la comarca gironina, tant en enclavaments cèntrics de la capital —l’edifici d’habitatges Les Beates 1983-85, la seu central i la biblioteca de la Universitat de Girona, a l’antic edifici de les Àligues 1986-92, la reforma del mercat municipal 1991-93, o la reforma i transformació de l’antic…
el Tec
Municipi
Municipi del Vallespir, a la vall del Tec, entre el mas de les Sitges i la confluència amb el torrent de la Fou.
El sector de la dreta del riu és molt poc extens el sector de l’esquerra comprèn la llarga vall de la Comalada, que davalla del pic dels Tresvents 2 731 m alt, al massís del Canigó, on es troben el santuari de Sant Guillem de Combret, el mas i fàbrica d’electricitat de l’ Allau i el llogaret de Bennat, i, a l’extrem oriental, al límit amb el terme de Montferrer, el mas i castell de Coç El bosc ocupa bona part del terme roures, castanyers i, sobretot, faigs i coníferes La major part de la superfície agrícola 509 ha correspon a pastures i farratge 498 ha i només 12 ha es dediquen a hortalisses…
Guillem Corretger
Literatura catalana
Cirurgià i traductor.
Vida i obra Format a l’Estudi de Montpeller, és autor de la primera traducció catalana del tractat Chirurgia de Teodorico Borgognoni, elaborada vers els anys 1302-04, feta probablement durant el regnat de Jaume II de Catalunya-Aragó Bibliografia Cifuentes i Comalada, Ll 2002 Vegeu bibliografia
Pierres de Provença
Títol d’una novel·la cavalleresca francesa, de possible origen occità, apareguda durant la primera meitat del s XV.
Popularitzada a Catalunya ja durant el mateix s XV, no se'n coneix cap versió catalana fins a la que fou publicada a Barcelona el 1616, feta per Honorat Comalada a partir, segons indica la portada, d’una d’anterior castellana en tot cas, el text no presenta cap castellanisme i els arcaismes no són propis d’una versió del s XVII Tornada a editar el 1650, continuà tenint una gran popularitat i fou reeditada sovint al llarg del s XVIII i encara en part del XIX Fou reproduïda per Miquel i Planas el 1908
Pierres de Provença
Literatura catalana
Títol d’una novel·la cavalleresca de possible origen occità, apareguda durant la primera meitat del s.XV, en la qual l’element sentimental té un gran relleu.
Desenvolupament enciclopèdic Popularitzada a Catalunya ja durant aquest mateix segle, no se’n coneix cap versió catalana, per bé que hi ha indicis d’una edició del 1538, fins a la que fou publicada a Barcelona el 1616, feta per Honorat Comalada a partir, segons indica la portada, d’una d’anterior castellana en tot cas, el text no presenta cap castellanisme i els arcaismes no són propis d’una versió del s XVII Tornada a editar el 1650, continuà tenint una gran popularitat i fou reeditada sovint al llarg del s XVIII i encara en part del XIX Bibliografia Miquel i Planas, R 1908…
Bernat de Granollachs
Literatura catalana
Astròleg i mestre en medicina.
Vida i obra Ciutadà de Barcelona, fou canceller de l’Estudi de Medicina de la ciutat i és autor d’un Llunari e repertori del temps , el llunari més cèlebre i amb més difusió, on computà el moviment de la lluna en seixanta-sis taules, una per any des del 1485 fins al 1550 Tot i que hom suposa que gaudí d’una difusió manuscrita, fou la impremta la que li garantí una important difusió fins ben entrat el s XVI l’edició més antiga fou impresa a Barcelona vers els anys 1484-85 Se’n feren traduccions al llatí, a l’italià, al castellà i al galaicoportuguès Bibliografia Badia, L 1983 Cifuentes i…
Manuel Dies de Calataiud
Literatura catalana
Cavaller i tractadista.
Vida i obra Noble valencià, senyor de la baronia d’Andilla, assistí com a representant del parlament del Regne de València al compromís de Casp 1412 Fou majordom i cavaller d’Alfons IV, el qual acompanyà a la conquesta de Nàpols Ja vell, escriví, sobre el model de les millors obres del moment, com ara el Liber marescalciae de Lorenzo Rusio i el Libro de los caballos , el Llibre de manescalia ~ 1424-36, tractat sobre cavalls i mules i llurs malalties, que tingué una gran difusió, interessant encara avui per la fixació terminològica que aporta El 1495 se’n publicà a Saragossa una versió lliure…
Espill de la vida religiosa
Obra anònima d’espiritualitat asceticomística, publicada el 1515 a Barcelona.
Fou potser escrita per fra Miquel Comalada, de l’orde de sant Jeroni, al monestir de la Vall d’Hebron Barcelona Es compon de dues parts complementàries, la primera desenvolupa la doctrina de les diverses etapes i condicions de la contemplació mística, i la segona és un compendi doctrinal sobre l’oració contemplativa Aquesta obra, pensada segurament per a no iniciats en teologia, és escrita en un llenguatge planer, amb diàlegs vius i amb habilitat per tal de mantenir l’interès del lector Formalment i també en diversos aspectes de metedologia ascètica reflecteix la influència de…