Resultats de la cerca
Es mostren 84 resultats
Traspassada la gestió del Col·legi de Cordelles als jesuïtes
Alexandre de Cordelles traspassa la gestió del Collegi de Cordelles als jesuïtes
El Col·legi jesuïta de Cordelles esdevé Seminari de Nobles de Barcelona
El Collegi jesuïta de Cordelles esdevé Seminari de Nobles de Barcelona
El Col·legi de Cordelles és annexionat al Col·legi de Betlem de Barcelona
El Collegi de Cordelles és annexionat al Collegi de Betlem de Barcelona
Jaume Cordelles i Oms, prior comendatari de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona (1599-1602)
El 22 de juliol de l’any 1599, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume Cordelles i Oms Barcelona a 1559 – 1604, prior de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona diputat militar Joan de Vilanova i Tragó, baró de Paracolls, senyor de Sant Feliu i de Molig diputat reial Andreu Reard, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Onofre Pau Cellers, doctor en drets, degà i canonge de Barcelona oïdor militar Josep de Castellbell i Moliner, senyor de Maials, Sarroca i Llardecans oïdor reial Mateu Falguera, doctor en drets i ciutadà de Balaguer…
Un decret reial obliga la Universitat de Barcelona a atorgar títols als estudiants del Col·legi de Cordelles
Un decret reial obliga la Universitat de Barcelona a atorgar títols als estudiants del Collegi de Cordelles, encara que no haguessin estudiat a la Universitat
Betlem

Façana barroca de l’església de Betlem
© Xevi Varela
Col·legi d’ensenyament superior de la Companyia de Jesús fundat a Barcelona el 1544 a la part alta de la Rambla.
El 1555 en fou beneïda l’església El rector de Betlem prengué, el 1635, possessió del veí Collegi de Cordelles Incendiada l’església el 1671, fou construït el temple actual 1680-1732 segons projecte de Josep Juli Amb el trasllat de la Universitat de Barcelona a Cervera 1717, Betlem suplí, en part, la manca d’ensenyament universitari hom hi ensenyava i conferia els graus de filosofia i de teologia A conseqüència de l’expulsió de la Companyia de Jesús 1767, l’ensenyament donat a Betlem i a Cordelles fou donat al seminari conciliar i collegi episcopal, que ocupà part d…
Ferrera

Armes dels Ferrera
Llinatge patrici de ciutadans honrats i després nobles de Barcelona que apareix també, almenys fins a la fi del segle XVI, amb la forma Ferreres.
L’estirp coneguda és Pere de Ferrera mort en 1393-1400, ciutadà de Barcelona, casat amb Francesca El seu fill Felip de Ferrera mort en 1443-44, també ciutadà parent de l’abat de Santes Creus Guillem de Ferrera, fou un dels fundadors de l’Escola Lulliana del carrer del Carme de Barcelona, posseí una magnífica biblioteca i comprà llibres per a Pere III, Joan I i Martí I, fou conseller de Barcelona 1407 i 1423 i es casà vers el 1399 amb Serena Sacosta neta de Pere Sacosta, batlle general de Catalunya El seu fill Felip de Ferrera i Sacosta mort el 1472 a Montpeller fou mercader i després ciutadà…
Pere Cerís i Gelabert
Literatura italiana
Poeta en castellà i en italià.
Fou alumne del Collegi de Cordelles a Barcelona i estudià, després, humanitats El 1759 entrà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió, residí a Ferrara, on fou ordenat prevere És autor de Valencia , poema en tres cants 1704, i deixà inèdits El espíritu de las bellas artes , en tres volums, que combatia Esteban de Artega, i diverses poesies i traduccions de clàssics
Manuel Marcillo
Literatura
Cristianisme
Escriptor i jesuïta.
Catedràtic de filosofia del Collegi de Cordelles de Barcelona El 1683 dedicà als consellers de Barcelona la seva obra Crisis de Cataluña hecha por las naciones estrangeras 1685, descripció i història de Catalunya i notícia dels seus sants i els ordes religiosos, de la llengua, els escriptors i les virtuts dels catalans, en defensa dels atacs de què eren objecte després de la guerra dels Segadors
Pere Cerís i Gelabert
Literatura catalana
Poeta, traductor i erudit.
Fou alumne del collegi de Cordelles a Barcelona i estudià, després, humanitats El 1759 entrà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió, residí a Ferrara, on fou ordenat de prevere És autor de Valencia , poema en tres cants 1704, i deixà inèdits El espíritu de las bellas artes , en tres volums, que combatia el tractadista d’estètica Esteban de Arteaga, i diverses poesies i traduccions de clàssics