Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
absorbent
Física
Dit del material o de l’element disposat en un recinte acústic per a controlar-hi el temps de reverberació i reduir-hi les ressonàncies.
Moquetes, cortines, fusta, etc, són materials absorbents de l’energia acústica En estudis d’enregistrament i auditoris hi ha panells absorbents o ressonadors de Helmholtz especialment projectats per a reduir les ressonàncies pròpies de la sala
presbiteri
Arquitectura
Cristianisme
Part de l’església, anomenada també santuari, situada al fons de la nau central, on hi ha l’altar major, i és reservada als clergues.
A les esglésies derivades de la basílica, hom hi troba els setials del bisbe i dels preveres Ulteriors modificacions n'afectaren l’alçada i la separació de l’absis pel deambulatori Reixes, baranes, balustrades, graons, cortines o l’iconòstasi marquen la separació de la resta de la nau
Johnston, Shields and Co, L'Escocesa
Johnston, Shields and Co, una empresa de Newmilns, al sud de Glasgow, s’installà a Catalunya el 1894 per fabricar cortines i cortinetes de tul Tenien un privilegi protegit per una patent, que els convertí en fabricants únics d’aquests gèneres durant uns quants anys La seva fàbrica era situada a Sant Martí de Provençals, en el que després serà el carrer de Pere IV, núm 345 Dues escenes a la fàbrica a Sant Martí de Provençals fotografia del començament del segle Etiqueta de L'Escocesa 1894 Johnston, Shields and Company introduirà el 1894 la fabricació de cortines i…
tapa
Indústria tèxtil
Terme d’origen polinesi utilitzat a Occident per a designar una mena de tela feta amb la superfície interior de l’escorça d’algunes plantes, com la morera de paper, l’arbre del pa i diverses menes de ficus.
L’escorça és batanada amb una maça especial i tractada amb substàncies adhesives Un cop assecat, hom el decora amb motius pintats o estampats serveix per a vestits, sacs, cortines, etc Estès per la Polinèsia, Melanèsia i Indonèsia, és conegut també a l’Àfrica, a la regió dels llacs i entre els pigmeus
organdí
Indústria tèxtil
Teixit de cotó amb lligat de tafetà, molt més fi i transparent que la mussolina de cotó, que ha estat sotmès a l’organdisatge per tal de conferir-li una gran rigidesa i transparència.
És fabricat amb fils de cotó jumel pentinat de nombre entre 60 i 100 per a l’ordit i entre 100 i 150 per a la trama, en blanc o en colors clars Algunes vegades és brodat Són molt apreciats els organdís suïssos És emprat especialment en la confecció de vestits, de bruses i de cortines transparents
tetraclorur de silici
Química
Líquid incolor, fumant, d’olor sufocant, molt corrosiu, soluble en els medis apolars, que bull a 57,6°C.
Es descompon per l’acció de l’aigua i reacciona amb els alcohols per formar alcoxisilans Hom l’obté per acció del clor sobre el silici en un forn elèctric i troba aplicació com a intermedi en la purificació del silici, en la preparació d’alcoxisilans i silicones i en la producció militar de cortines de fum
otomà
Indústria tèxtil
Teixit acanalat en el sentit de la trama, semblant al fai, però de gra més gruixut.
A l’origen teixit de seda, actualment també es teixeix amb raió o acetat, o amb llana o cotó És molt utilitzat en peces de vestir femenines mantons, cortines i tapissos Normalment els lligats són de gra igual, tot i que, si es fa servir una trama de cotó o estam, l’acanalat és de gra desigual El nom prové d’otomà, turc
corrent del Labrador
Corrent marí fred que s’inicia a l’oceà Àrtic i ressegueix les costes orientals de l’Amèrica del Nord fins a unir-se al corrent càlid del Golf.
El xoc d’ambdós corrents origina abundants cortines de boira, a causa de la diferència de temperatures El corrent del Labrador transporta cap al sud grans quantitats de blocs de glaç, els quals dificulten la navegació aquests blocs es dissolen en contacte amb el corrent càlid del Golf El plàncton, adaptat al corrent càlid del Golf, mor si és arrossegat cap al corrent fred del Labrador
guadamassiler
Història
Menestral que daurava i estampava cuirs, cortines, coixins, etc.
S'originà en l’artesania hispanomusulmana A València, l’ofici es desenvolupà durant els ss XV-XVII, sense arribar a constituir gremi d’una manera concreta A Barcelona, l’ofici és citat ja el 1316 El 1539 la ciutat concedí les ordinacions fundacionals Els guadamassilers formaven un petit gremi, unit amb els batifullers i els oripellers, en el si de la confraria dels esteves freners, fins que se'n separaren el 1600 Malgrat llur escàs nombre, es produïren algunes temptatives de separació durant els ss XVII i XVIII L’ofici es regia per successives ordinacions dels anys 1581, 1614, 1649 i 1714