Resultats de la cerca
Es mostren 182 resultats
Dídac d’Arquer
Cristianisme
Religiós
Membre dels Arquer de Goscons , ingressà a l’abadia de Poblet l’any 1637 i, per raons polítiques, sembla que la incorporació a la comunitat fou gairebé clandestina Amb vint-i-quatre anys, passà d’arxiver a subprior, quan era abat Rafael de Llobera Ja com a prior, el 1642 fou enviat a la Barcelona a negociar amb el governador Josep de Margarit el retorn de les terres confiscades al monestir durant la guerra dels Segadors, però, en no obtenir resposta, l’any següent recorregué als consellers de Barcelona El 1673 fou nomenat mestre de novicis i el 1680 l’abat Vicenç de Prada el…
Dídac Caparrós Beltran
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou el primer president de l’Esport Ciclista Cornellà 1993-2000 Des d’aquest càrrec organitzà diverses arribades de la Volta a Catalunya a Cornellà de Llobregat, diverses curses de tàndems en collaboració amb l’ONCE i proves femenines
Dídac Odena Gris
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Fou membre del Club Natació Barcelona, amb el qual guanyà quatre Lligues 1980-83, la Copa d’Europa 1981 i la Supercopa d’Europa 1981 Amb la selecció estatal fou quaranta-nou vegades internacional 1980-84 El 1983 fou medalla d’argent en els Jocs Mediterranis i medalla de bronze en el Campionat d’Europa, que li valgué la medalla extraordinària al mèrit esportiu de la federació espanyola
Dídac Roca i Segrià
Música
Organista i compositor català.
Les poques dades de la seva biografia estan relacionades amb la seva activitat musical Es formà a Montserrat, sota el guiatge de Joan Marc 1582-1658, que regí la capella de música del monestir entre el 1641 i el 1658 El nom de Dídac Roca apareix sovint amb l’apellatiu de "fra", per la qual cosa es creu que professà en l’orde benedictí, hipòtesi també avalada pel fet que en alguns documents és anomenat " religioso bernardo " Exercí d’organista a Montserrat i, durant els anys 1662-64, ocupà el mateix càrrec a la Seu d’Urgell A causa de l’incendi del monestir el 1811, es conserven…
Dídac Monjo i Carreras
Música
Tenor.
A sis anys ingressà a la capella de música de Sant Agustí, a Maó Traslladat a Barcelona, fou membre del cor del Gran Teatre del Liceu 1945-48 L’any 1948 començà a interpretar papers secundaris, com a tenor còmic o de caràcter, amb el nom artístic de Diego Monjo El 1953 participà en l’estrena de Canigó , d’A Massana Durant la dècada de 1950, formà part de la companyia de Maria Espinals amb la qual enregistrà una bona quantitat de sarsueles A partir dels anys seixanta alternà el cant i la tasca d’assistència escènica Al cap de poc temps, passà a exercir les funcions de director d’…
,
Dídac Masana i Majó
Escultura
Escultor.
Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona A l’Exposició Internacional de Viena 1904, rebé una medalla d’or El 1912 es traslladà a l’Argentina, i s’installà a Buenos Aires, per tal de fer les escultures del frontispici i del rellotge del Banco de Castilla y Río de la Plata Finalment, el 1914 fixà la seva residència a Rosario, on fou nomenat professor d’escultura a l’Ateneu Popular Obrí el seu estudi i taller, on treballà en diversos materials, sobretot en fustes de garrofer i roure i en marbre de Carrara Entre les seves obres cal ementar la realització del Via Crucis a l’església de San…
Dídac Ramírez i Sarrió
Filosofia
Economista i filòsof.
Sota el mestratge de Jordi Sales i Coderch, es doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona, on s’especialitzà en GWLeibniz És doctor en ciències econòmiques i empresarials i catedràtic d’economia financera i comptabilitat a la mateixa universitat En el camp filosòfic ha publicat treballs sobre Leibniz —i el llibre Sobre la interpretació del pensament leibnizià 1997—, com també sobre Bernoulli, la filosofia de la probabilitat i la qüestió de la identitat Ha estat vicerector 1989-93 de la Universitat de Barcelona, vicepresident de la Societat Catalana de Filosofia 1991-94 i és acadèmic…
Dídac Ribas i Mujal
Medicina
Metge.
Es llicencià el 1947 a la Universitat de Barcelona, un any després es va collegiar i el 1950 es va doctorar en Medicina i Cirurgia a Madrid Amplià estudis a Kiel amb Wolfgang Bargmann Fou catedràtic d’Histologia i Anatomia Patològica de les universitats de Santiago de Compostella 1960, Sevilla 1964, on exercí també de vicedegà 1967-70, i Barcelona 1971, de la Facultat de Medecina de la qual fou vicerector fins el 1973 D’acord amb els avenços de la disciplina, dividí en tres la seva càtedra anatomia patològica 1980, biologia cellular, i histologia Autor de més de cinquanta treballs, s’…
Dídac Vilà i Priu
Música
Director i compositor català.
Dirigí nombroses agrupacions corals, la majoria claverianes, com és el cas de Lo Porvenir de Martorell, La Terpsícore de Sant Boi, L’Artística del Llobregat i La Violeta de Cornellà Com a compositor, és l’autor de diverses sarsueles catalanes, com ara Les bodes de can Bardissa i Caramelles
Dídac Parellada i Feliu
Psiquiatria
Medicina
Metge psiquiatre.
President de la Cambra Universitària de la FNEC 1935-36, fou director de l’Institut psiquiàtric de dones de Sant Boi de Llobregat i de la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet Director de les revistes Informaciones psiquiátricas i Rapports de Psicología y Psiquiatría , fou professor de psiquiatria a la Universitat de Barcelona 1980, i director de la càtedra de gerontologia És autor d’una monografia sobre Paul Claudel, de Recordatori de Chesterton 1974, L’obra psiquiàtrica catalana impresa a l’entresegle 1875-1936 1980 i la Resposta de Papini 1984 Fou president de la Societat Catalana d’…