Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Ion Alexandru Brǎteşcu-Voinesti
Literatura
Dret
Novel·lista i advocat romanès.
Fou membre del Parlament i dirigí el diari Dacia 1918-22 Autor d' Intuneric si lumina ‘Tenebres i llums’, 1912, Sorana 1915 i In slujba pacii ‘Al servei de la pau’, 1919
Valeri
Cristianisme
Bisbe de Saragossa.
Fou desterrat per Dacià i morí a l’exili Les seves relíquies foren traslladades a Saragossa l’any 1170 És copatró de la ciutat La seva festa se celebra el 29 de gener
Petru Maior
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Historiador i filòleg romanès.
Doctorat a Roma en filosofia i teologia, fou professor a Blaj Ordenat el 1794, es dedicà a ensenyar gramàtica a nois camperols i obrers Féu investigacions d’història eclesiàstica i de filologia romaneses —afirmà l’origen llatí del romanès— i publicà Istoria pentru inceputul românilor în Dachiia ‘Història dels orígens dels romanesos a Dàcia’, 1812, entre altres
gèpida
Història
Individu d’un poble germànic del grup dels germànics orientals.
Els gèpides, establerts primerament al baix Vístula ss I-II, remuntaren el riu i s’establiren a la vora del Danubi s IV Dominats pels huns, combateren als Camps Catalàunics 451, però el 453 se n'anaren lliurement a la Dàcia Foren vençuts 488 per Teodoric I, i posteriorment vers el 567 gairebé foren exterminats pels llombards i els àvars
Luci
Història
Membre del senat romà.
Procedia d’una família de la noblesa local de Bàrcino D’acord amb la seva categoria senatorial passà per diversos alts càrrecs, com és ara qüestor, tribú de la plebs, pretor any 98, governador de les províncies de l’Àfrica Proconsular i de Numídia vers 103-105 Tingué un paper destacat com a general en la guerra de Trajà contra la Dàcia Pagà unes termes a Bàrcino que corresponen probablement a les identificades sota, i al costat, de la casa de la ciutat
Alba Iulia
Ciutat
Capital del judeţ d’Alba, Romania, situada prop del riu Mureş.
Centre industrial alimentació i calçats Catedral del segle XIII Fou una important ciutat romana de la Dàcia occidental, coneguda primer amb el nom d' Apulum i, més tard, pel d' Alba Iulia Destruïda pels tàtars 1241, esdevingué, al final del segle XVI amb el príncep de Valàquia, Miquel el Brau, capital política i religiosa de Transsilvània Devastada pels exèrcits turcotàtars 1658, fou transformada, amb Eugeni de Savoia, en plaça fortificada 1715-35 Hom l’anomenà Karlsburg en honor de l’emperador Carles VI Al segle XIX, fou focus de la lluita per l’autonomia transsilvana La ciutat d’Alba Iulia…
dinastia antonina
Història
Dinastia d’emperadors romans que començà amb Nerva (96) i acabà amb Còmmode (192).
No havent-hi normes clares per a definir la successió dels emperadors, els antonins resolgueren el problema pel sistema de l’adopció, de manera que cada emperador assegurà el seu successor generalment un fill adoptiu sense trasbalsos Aconseguiren més d’un segle de pau, que fou aprofitada per a intensificar el procés de romanització de les províncies, i la unificació del dret i de l’administració Les guerres foren sempre exteriors, ofensives, com el cas de la conquesta de la Dàcia per Trajà, o defensives, com les de Marc Aureli enfront dels germànics, dels britans o dels perses Una bona part…
ostrogot | ostrogoda
Història
Individu d’una tribu germànica originada per l’escissió dels gots, instal·lats a les dues vores del Dnièster, en dos pobles: els visigots, o gots de l’W, situats en aquesta banda del riu, i els ostrogots, establerts a l’altra banda fins al Don (s III).
Podria ésser, però, que la diferenciació d’ambdós pobles, sota els noms de tervingis i greutingis, hagués començat abans d’aquest establiment a les costes de la mar Negra Adquiriren una gran puixança amb Geberic, el qual vers el 340 obtingué una gran victòria sobre els vàndals i dominà la Dàcia, i sobretot amb Hermanaric, que sotmeté eslaus, bàltics i finesos i constituí un gran imperi entre la mar Negra i la Bàltica Mort el 375, els ostrogots entraren en decadència fins que, arrossegats pels huns i manats per Valamir, penetraren a Itàlia i foren derrotats per Aeci el 451 Mort Àtila, els…
Lupo di Francesco a Barcelona: el sepulcre de Santa Eulàlia i el seu context artístic
Art gòtic
El sepulcre de Santa Eulàlia és una de les obres cabdals de l’escultura gòtica a Catalunya Situat a la cripta de la catedral de Barcelona, hi té el protagonisme i la monumentalitat que corresponen a l’arca de les relíquies de la que és venerada com a primera màrtir barcelonina, patrona de la ciutat Estilísticament és una de les obres més representatives de l’italianisme que fecundà l’art i la cultura catalanes durant les primeres dècades del tres-cents Obra del mestre pisà Lupo di Francesco, constitueix un testimoni singular i explícit de l’expansió europea de la plàstica toscana…
Marc Ulpi Trajà
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC67186_FOTOTECA71211.jpg)
Cap de Marc Ulpi Trajà, al museu de Sousse
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (98-117).
Nascut a Hispània, d’una família pertanyent a l’ordre senatorial Recorregué normalment els diversos graus de la carrera dels honors i obtingué el consolat 91 a trenta-vuit anys General de professió — molt popular entre les legions occidentals i legat de la Germània Superior — , fou adoptat per Nerva 96, i el succeí a la seva mort 98 Un dels seus principals collaboradors havia estat el seu conterrani Licini Sura Plini el Jove fou després un dels seus assessors Amb Trajà entrava al Palatium l’element itàlic provincialitzat fou el primer provincià — bé que d’antiga soca itàlica — a atènyer la…