Resultats de la cerca

Pertanyent a l’Institut de Missioneres Seculars, treballà com a assistent social a l’Hospital Clínic de Barcelona, i en 1957-68 entre els immigrants a París Posteriorment, en tornar a Catalunya fou professora de treball social a l’ Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona ICESB 1969-90 i treballà a Caritas de Barcelona com a responsable del departament d’acció social entre el 1974 i el 1978, i posteriorment com a secretària general 1981-93 i directora 1993-98 Organitzadora i cap dels Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya 1978-81, en 1999-2003 fou diputada al Parlament de…

Comissari general d’Ordre Públic durant els fets d’Octubre del 1934 Fou condemnat a mort, pena que li fou commutada per la de cadena perpètua Alliberat arran del triomf del Front Popular 1936, tingué una participació destacada durant la guerra civil, al final de la qual s’exilià Recollí les seves experiències en els dos volums d’ Al servei de Catalunya i de la República I La desfeta 6 d’octubre de 1934 i II La victòria 19 de juliol de 1936 1973, a més de nombrosos articles

Cursà estudis de medicina, que no acabà a causa de la seva mort prematura, i fundà l’Acadèmia Científica i Literària del Cercle Catòlic a Badalona, que també presidí La seva obra literària, en vers i prosa, fou recollida pòstumament en el volum Roses blanques 1915, que serví de base a l’antologia apareguda al número 295 de la collecció “Lectura Popular” Hi abunden els motius religiosos, les imatges marines i les reflexions de caràcter metafísic També és autor de diverses mo­nografies mèdiques i filosòfiques i d’algunes peces musicals

Residí uns quants anys a l’Havana i a Mèxic Fou crític musical i d’art de La Vanguardia , que signava com a Fausto , i més tard codirector d’aquest diari, on collaborà amb Agustí Calvet, Gaziel Publicà biografies de divulgació, com Sor Juana Inés de la Cruz 1910 i Juan Ponce de León 1924, sovint amb el pseudònim de Juan Cabal Després de la Guerra Civil fou sotmès a un consell de guerra simaríssim, pel qual fou condemnat a dotze anys de presó major en una resolució del 1942

Com a escriptor, va pertànyer als sectors marginals del modernisme És autor de peces moralitzadores per a centres catòlics com Lo roure centenari 1897 i Camí del vici 1910, i de la comèdia de costums Qui més tria més s’enganya 1898 Publicà diverses narracions breus generalment caracteritzades per la presència d’elements costumistes, i la novella d’ambientació rural Esbossos 1906 També cultivà la poesia, que recollí en els volums Vora els estanys 1904, encapçalat per un pròleg de Joan Maragall, i Cançó del poeta vianant 1925

Anunci dels mosaics hidràulics Escofet Fortuny i Companyia a la Guía Consultiva, Indicador General de Barcelona 1890 L’any 1886, Jaume Escofet i Milà i Teòtim de Fortuny i Carpi constituïren l’empresa Escofet i Fortuny, SRC, amb l’objectiu de fabricar mosaics hidràulics No eren els primers a fer-ho Però la importància i la continuïtat de l’empresa en justifiquen la inclusió en aquesta obra, a més d’un caràcter que els distingirà l’associació d’alguns artistes amb l’empresa, encarregats del disseny dels mosaics Jaume Escofet havia nascut el 1862 al Pont d’Armentera Alt Camp Marxà…

Es llicencià 1936 i doctorà 1944 a la Universitat de Barcelona, i s’especialitzà en dermatologia al costat de Xavier Vilanova Fou catedràtic a les universitats de Santiago de Compostella 1954 i Granada 1955-70, on realitzà una extensa tasca assistencial i científica, i impulsà la cirurgia dermatològica Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona 1944

Ingressà a l’orde benedictí i fou abat de Sant Pau del Camp 1785-91 Membre 1762-91 de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, hi presentà treballs d’història eclesiàstica catalana i, des del 1785, la dirigí

De la família de l’antic capità general de Catalunya Philippe de Cabanes, exercí d’advocat a Barcelona alcalde constitucional 1821-22, tingué un paper destacat en la Junta de Sanitat durant l’epidèmia de febre groga del 1821, i en la Junta d’Armament i de Recursos del 1835, i fou novament alcalde de Barcelona 1835-36 Fou també senador per Lleida, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1816 i corresponent de l’Academia de la Historia, de Madrid Publicà Sobre la importancia de la Numismática 1816, Memoria sobre los vestidos, armas y monedas que se usaron en Cataluña antes de los…