Resultats de la cerca

Format a Polònia A més de treballar com a primer actor de la companyia d’Henrik Tomaszewski, tingué una llarga trajectòria professional com a pedagog L’any 1973 arribà a Barcelona i s’incorporà a l’equip de professors de l’Institut del Teatre, on ensenyà les tècniques del mim i la pantomima, aportà una nova visió del treball de l’actor en incidir en la importància de la formació física i revolucionà el programa d’ensenyament en incloure classes d’esgrima, acrobàcia o dansa Dirigí, des de l’Institut del Teatre, l’Escola de Mim i Pantomima Treballà en comptades ocasions fora de l’àmbit acadèmic…

A setze anys emprengué un llarg viatge per arribar a Atenes, la ciutat paterna, durant el qual féu les primeres gestes destruint els monstres que sotjaven el camí Sortí d’Atenes per plantar cara al toro tramès per Posidó a devastar els camps després de vèncer-lo, s’encaminà cap a Creta amb els nois que hom oferia anualment al minotaure Reclòs dins el laberint, en sortí seguint un fil que li procurà Ariadna i occí el monstre Per ordre de Dionís abandonà Ariadna a l’illa de Naxos i, en arribar a Atenes, oblidà de canviar les veles negres per unes altres de blanques —senyal convingut per a…

Estudià a Londres amb Helana Isepp El 1956, després d’haver guanyat el segon premi del Concurs Kathleen Ferrier, obtingué una beca per anar a estudiar al Mozarteum de Salzburg, on fou deixeble de Lotte Lehmann Debutà el 1960 al Festival d’Edimburg i inicià una brillant carrera que la dugué als teatres d’òpera i les sales de concerts més importants d’arreu del món Entre el 1961 i el 1976 collaborà amb l’English Opera Group Ben aviat va cridar l’atenció pel seu peculiar timbre, i B Britten li dedicà la cantata Fedra , especialment composta per a ella Es distingí sobretot en…

La seva vigorosa personalitat i l’amplitud dels seus interessos influïren gairebé en tots els camps de la cultura italiana del seu temps, i la música no en fou una excepció Melòman amb una profunda comprensió de l’art musical, fou dels primers que acceptaren sense reserves l’obra de Claudio Monteverdi i Richard Wagner, i dedicà dos dels seus Laudi a V Bellini i G Verdi Escriví els llibrets de nombroses òperes, sovint adaptacions de drames seus La figlia di Iorio , d’Alberto Franchetti, 1906 Fedra , d’Ildebrando Pizzeti, 1909 Le martyre de Saint Sébastien , de Claude Debussy,…

Vida Iniciat en el món de la música gràcies al seu pare, Odoardo, professor de piano i harmonia, el 1895 ingressà al Conservatori de Parma, on fou deixeble de T Righi i G Tebaldini Fou aquest darrer qui despertà el seu interès pel cant gregorià i la polifonia italiana dels segles XV i XVI Es diplomà en composició el 1901, i el 1905 conegué G D’Annunzio, amb qui establí una estreta amistat i també una collaboració professional que donà com a resultat diferents obres artístiques, com ara l’òpera Fedra 1909-12 Pizzetti, que fins llavors havia viscut fent de professor i treballant com a director…

Des del 1985 s’ha especialitzat en la tècnica japonesa butho amb Min Tanaka i Kazuoh Ohno Establert a Barcelona, ha presentat els muntatges Paisajes 1985 Los paisajes, se mueven , Stepping , Duo 1987 Paisaje en soledad 1988 Paisaje E-21 1989 From the Forest 1990 A un poeta futuro 1991 Nada, la fuerza de existir 1992 Elegia 1993 Duet , Efebo o així que passin els anys , Volta i volta 1994 Sospir i Alaire 1995 El 2003 la companyia Andrés Corchero-Rosa Muñoz, anomenada des del 2004 Raravis manté un conveni de residència al Centre l’Estruch de Sabadell, fet que ha permès als dos coreògrafs…

Doctora en filologia hispànica i professora titular d’Història de les Arts Escèniques a la UB Com a assagista retratà la societat nord-americana a California Trip 1971, Hablan las Women’s Lib 1972, La liberación de la mujer 1973 i Los movimientos pop 1974 El 1979 publica un llibre crític amb la família, Proceso a la familia española Escriví diverses peces de teatre inspirades en els mites clàssics Clitemnestra 1986, La llibertat de Fedra 1988, Ritual per a Medea 1989 i Crits de gavines 1990 Estudià també la influència dels mites grecs en el teatre contemporani Els personatges…

Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, ha exercit la docència en l’ensenyament secundari i des del 1994 és professor de llengua i literatura catalanes a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra Destaca per la seva obra com a dramaturg, que inicià amb El sol dels crisantems 1982, premi Joan Santamaria 1980 i continuà amb El vi més ardent 1984, premi Ciutat de Granollers 1982, El somriure del marbre 1988, Fedra o La inclemència del temps 1993, Com un mirall entelat  1996, Memòria de Natzarè 1997 i, en collaboració amb Joan Cavallé, Diàlegs 2…

És professor d’interpretació i direcció escènica de l’Institut del Teatre de Barcelona Iniciat en el teatre universitari Lo Canonge Ester Convidafestes , 1983, en collaboració amb F Massip, aviat s’incorporà al teatre professional primer com a escenògraf, particularment amb El Teatro Fronterizo Els bons dies o Primer Amor , ambdues de Beckett, i després com a director escènic tant al teatre públic CDGC, Mercat de les Flors com al privat Sala Beckett, La Fura dels Baus, Sèmola Teatre Muntà peces de Sergi Belbel Elsa Schneider , 1989, Jordi Pere Cerdà 1990, Quatre dones i el sol , premi…

Comencà la seva formació fent teatre amateur als Lluïsos d’Horta i després passà a formar part del teatre independent amb la companyia Teatre de l’Escorpí El 1976 fou membre fundador del Teatre Lliure , on desenvolupà la seva trajectòria professional intervenint en la major part dels espectacles i on adquirí una sòlida formació com a actor en treballar amb directors com F Puigserver, Ll Pasqual, P Planella i C Gandolfo Simultàniament al seu treball professional, continuà la seva formació assistint a nombrosos cursos monogràfics a l’lnstitut del Teatre…