Resultats de la cerca

Inicià a la vila natal els estudis musicals, que continuà al conservatori de Barcelona amb V Gavín, A Ros Marbà i J Zamacois, entre d’altres, i on fou professor de trombó de vares, trombó de pistons, bombardí i tuba 1961-91, instruments en els quals s’especialitzà Fou solista de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu 1953 i de l’Orquestra Municipal de Barcelona 1958, i al conservatori de Barcelona 1961-91 És autor de mètodes de trombó i d’altres instruments de vent Escuela moderna de trombón de varas , Método completo para trombón de pistones, bombardino, tuba y demás saxhorns bajos ,…

Es doctorà a la Universitat de Barcelona, on fou professor 1899-1905 El 1905 guanyà la càtedra de física i química de l’institut d’ensenyament mitjà de Girona el 1919 li fou confiada la direcció dels ensenyaments de física i química de l’Instituto-Escuela de Madrid Fou catedràtic de l’institut de Tarragona 1921-32 El 1932 fou nomenat director de l’Institut-Escola de Barcelona, creat per la Generalitat, i presidí 1932-33 la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques Pedagog notable, deixà llibres de text, com Compendio de química 1921, Problemas de física 1926, treballs i…

Es llicencià en dret Ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris de Barcelona i fou catedràtic a l’institut d’ensenyament secundari d’El Escorial Gran part dels seus escrits històrics es troben publicats als volums del “Museo Español de Antigüedades” Dirigí “Semanario Popular” i la “Biblioteca de Autores Españoles de Rivadeneyra”, en què estudià i edità el Poema de Fernán González i contribuí a augmentar una collecció sobre poetes castellans anteriors al s XV El 1859 edità Descripció de la muntanya i santuari de Montserrat , d’ Agustí ↑ Eura , i el 1862 publicà a la “Revista de Cataluña” tres…

De jove fou actor i apuntador, i, més tard, empresari del Teatre de Gràcia 1848, on estrenà la seva primera obra, La nit de Sant Joan , i del Teatre Odeon de Barcelona 1849-71, on dirigí cursos de declamació i on acollí 1864 les societats Melpòmene i La Gata de Frederic Soler Estrenà i publicà obres còmiques, algunes de les quals bilingües per la imposició oficial del 1867 Les tres Roses, o Los celos 1855, Set morts i cap enterro 1858, Cap geperut se veu lo gep 1860, Una nit de Carnaval 1862, La festa major 1869 i De rebot 1877, entre d’altres La seva obra enllaça el repertori de Josep…

Actuà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual 1924 i amb el Teatre Català de la Comèdia 1936-37 Fou nomenat comissari del teatre català per la Generalitat el 1938 El 1946 dirigí l’estrena d’ El prestigi dels morts , de Josep M de Sagarra, i organitzà el Festival de Teatre Català del 1964 És autor de peces teatrals com Ombres del port 1936, Avui com ahir 1954 i el vodevil Clementina no rellisquis 1966, i de traduccions

Estudià principalment la història de la farga catalana i l’antiga manufactura ripollesa d’armes i de claus Des del 1957 fins a la seva mort fou director de l’Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere de Ripoll Entre els treballs que publicà destaquen La manufactura de claus a Ripoll Contribució a l’estudi de la farga catalana 1972 i Les armes de foc a Ripoll 1974

Llicenciat en lletres i en arts dramàtiques Com a dramaturg es donà a conèixer amb una obra de teatre document sobre la història de Catalunya La setmana tràgica 1975, amb Lluís Pascual L’any 1976 codirigí Quiriquibú , de Joan Brossa en un muntatge d’una gran originalitat que causà un gran impacte, Home amb blues una suggestiva tria de poemes del segle X escenificats amb música de jazz i Onze de setembre , obra de la qual també és autor Posteriorment ha dirigit o codirigit molts altres muntatges Vapors 1983 de N Dunn, L’auca del senyor Esteve 1984, de S Rusiñol, Mel salvatge, 1986, d’A Čekhov…

Fill d’ Ignasi Graells i Ferrer , metge Durant uns anys exercí de metge a Barcelona i tingué un paper destacat durant l'epidèmia de còlera de Barcelona del 1835 Fou professor de zoologia del Museo Nacional de Ciencias Naturales 1837, catedràtic d’anatomia i fisiologia a la Universitat de Madrid 1843 i un dels fundadors de la Société Entomologique de France i director del jardí botànic de Madrid i membre de la Societat Barcelonesa d'Amics del País Introduí a Espanya la piscicultura i l’ostreïcultura i l'entomologia, estudià la filloxera i descobrí el lepidòpter Graellsia isabellae…

El raval de Graells a Cardona és una fondalada urbanitzada a partir del camí que hi passava i que des del nucli primitiu de la població baixava a trobar la riba del Cardener Les cases que el poblaren constituïren un carrer, com ho testimonien les escriptures des de mitjan segle XIV A la segona meitat del segle tenia un fort caràcter artesanal, amb cases i tallers que alternaven amb peces de conreu Al tombant de segle, vers septentrió i on la urbanització es devia esllanguir o interrompre’s, el raval va quedar tallat de través pel pas del nou recinte murallat de la vila, que davallava del…

El físic i químic català Josep Estalella i Graells és nomenat director de l’Institut-Escola de Barcelona