Resultats de la cerca

Conreà el teatre Tracasson e autras peçòtas , 1936 i intentà de renovar els gèneres tradicionals amb Contes e nhòrlas de Joan-de-la-Luna 1932 Escriví també poesia bucòlica, d’una gran autenticitat de llengua, centrada al camp llemosí Una princessa dins la tor 1932

Com a diputat i membre de diferents organismes directius, participà activament en el procés revolucionari francès Fou un dels redactors de la Constitució Civil del Clergat 1790 i del Codi de Napoleó 1800-04

Ajudant de Berthollet, s’interessà des de molt jove per l’estudi físic dels gasos dilatació, relacions volumètriques en llurs combinacions, etc Dues ascensions en baló, fetes el 1804, li permeteren d’observar les característiques de l’atmosfera a una altura de 7 000 m no assolida per ningú més fins aleshores Per tal d’estudiar el magnetisme a diferents latituds i altures, recorregué, amb Avon Humboldt, una bona part d’Itàlia, de Suïssa i d’Alemanya 1805-06 Professor de química a la Sorbona i de física a l’escola politècnica, féu possible l’obtenció per electròlisi de les grans quantitats de…

Vida i obra Es llicencià en dret el 1916 a la Universitat de Poitiers i cursà estudis superiors de geografia i història a la Sorbona, universitat per la qual obtingué el títol de doctor en geografia l’any 1932 Inicià la seva tasca docent com a professor i director de l’Institut de Geografia a la Facultat Catòlica de Lilla entre el 1925 i el 1939 i com a professor auxiliar de geografia prehistòrica a l’Escola d’Antropologia de París A més, fou secretari general de la Societat de Geografia de Lilla 1932-37 Visqué uns quants anys al Brasil, on exercí la docència, creà les càtedres de geografia a…

Senyor del castell d’Autafòrt, la seva vida transcorregué enmig de les lluites feudals i civils d’Aquitània, al costat de prínceps de la casa de Plantagenet i en oposició als reis de França i a Alfons I de Catalunya-Aragó Fomentà la revolta d’Enric, dit del Curt Mantell, fill gran d’Enric II d’Anglaterra, contra el seu pare i, mort aquell, encoratjà el seu germà Ricard Cor de Lleó a fer el mateix Es casà dues vegades Consta documentalment que Bertran de Born ingressà al monestir cistercenc de Dalon Perigord, on passà els seus darrers dies Una gran part de les seves quaranta poesies…

Publicaren moltes de les seves obres en els Cahiers de la quinzaine de ChPéguy, entre les quals sobresortí Dingley, l’illustre écrivain 1902, per la qual reberen el premi Goncourt el 1906 La seva temàtica gira entorn del món jueu i del musulmà, amb obres com L’ombre de la Croix 1917, Le royaume de Dieu 1920, Marrakech ou les Seigneurs de l’Atlas 1920, etc

Fill i successor d’Enric II i d’Elionor d’Aquitània Volenterós i turbulent, de gran braó en el combat i d’una força hercúlia, ho fiava tot a l’espasa Empès per Felip August de França, es revoltà tres vegades contra el seu pare Tot seguit que fou rei, s’apressà a preparar 1189-90 una croada a Terra Santa, la tercera croada , de la qual fou l’heroi conquerí Xipre, contribuí decisivament a la conquesta de Sant Joan d’Acre 13 de juliol de 1191, derrotà Saladí i, si no pogué prendre Jerusalem, almenys pactà el dret per als cristians de peregrinar-hi De retorn a Anglaterra, on el seu germà Joan…

El nom, deformació popular del d' Aquitània , apareix en el tractat de París 1259 designava Bordeus i la seva contrada, les Landes, el Perigord, el Llemosí i el Carcí, terres abandonades al rei anglès, per les quals, però, tenia el deure d’homenatge A la fi de la guerra dels Cent Anys, el 1453, aquestes terres foren annexades a la corona de França Posteriorment li foren afegits l’Agenès i el Roergue i formaren la província francesa de Guiena, dividida en les generalitats de Bordeus i de Montalban Aquesta divisió es mantingué fins a la divisió en departaments 1790

Esdevingué secretari de Pèire de Marca després que aquest fou nomenat bisbe de Tolosa el 1652 Abans de morir 1662, Marca li encarregà de publicar els seus manuscrits, entre els quals hi havia la Marca hispanica , obra a la qual Baluze afegí un prefaci i completà el llibre IV, i que edità el 1688 Fou bibliotecari de JB Colbert Publicà un estudi sobre el bisbat d’Ègara 1663, una biografia de Pèire de Marca 1663 i els estudis d’Antoni Agustí sobre l’edició del Decret de Gracià 1674, entre altres obres

El 1519 entrà al servei de Margarida d’Angulema, reina de Navarra des del 1527, que el protegí de les dificultats amb la justícia francesa que li ocasionà la seva condició de calvinista Acollit a les mesures de tolerància, romangué a França del 1536 al 1542 Una nova onada de persecucions l’obligà a fugir, i morí a l’exili L’obra poètica de Marot és estretament relacionada amb la seva confessió religiosa La seva traducció del Llibre dels Salms fou encoratjada pels reis de Navarra, correligionaris seus, i pel mateix Calví, que declarà les versions de Marot com a canòniques en la litúrgia…