Resultats de la cerca

Fill i hereu de Nicolau de Pròixida i Carròs Fou coper reial i uixer de Joan I, el qual el nomenà lloctinent de governador i alcaid d’Oriola 1387, càrrecs pels quals litigà amb Bernat de Senesterra, però el rei el confirmà el 1391 Assistí a les noces de la infanta Joana amb el comte Mateu I de Foix 1392 Acompanyà l’infant Martí a Sicília amb ell trencà el setge dels rebels a Catània 1395 i fou governador de la ciutat fins el 1402 Lluità en el bàndol valencià dels Centelles contra els Soler El rei Martí el féu camarlenc, i també ho fou de la reina Elionor, muller de Ferran I Prengué part en l’…

Ingressà en el convent de Llutxent Vall d’Albaida i professà en el de Chinchilla Múrcia Fou primer prior del convent de Gotor, i del de Montalban Traslladat a València, fou elegit prior, vicari de la província i, finalment, provincial Fundà el convent de Llombai, i escriví algunes obres religioses en llatí El 1585, hom n'inicià el procés de beatificació

Estudià teologia a Barcelona Dominicà 1580, fou lector 1601 i després mestre de teologia 1605 al convent del seu orde de Llutxent Vall d’Albaida Investigà nombrosos arxius del Principat i escriví Flos sanctorum o Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña 1602, que conté informacions avui encara interessants Traduí del llatí al castellà les vides dels sants dominicans escrites per Antoní Els seus darrers anys tingué fama de taumaturg

Dominicà 1580, estudià teologia a Barcelona i en fou mestre 1605 al convent de Llutxent Vall d’Albaida Investigà nombrosos arxius del Principat i publicà Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña Barcelona 1602 i Girona 1630, de la qual als s XVIII-XIX s’extractaren biografies soltes, algunes en català Aguiló, Catálogo , 1212-15, com ara la Vida del gloriós S Segimon Vic 1825 Traduí del llatí al castellà les vides dels sants dominicans escrites per Antoní

Fill de Joan de Pròixida i de Joana i possiblement net de Tomàs de Pròixida Heretà les baronies d’Almenara, Palma, Llutxent i Alcosser i per la meitat d’elles litigà amb Caterina de Pròixida 1336 Defensà la frontera contra els sarraïns a Llutxent 1339, participà a la guerra de Mallorca 1342-43 i combaté contra els unionistes de València 1347 Vencedor dels castellans, destruí les terres d’Almansa i Villena fins que foren pactades treves 1351 Armat cavaller a València 1353, anà amb l’expedició del vescomte Bernat de Cabrera a Sardenya i lluità a les batalles de Quartú i de l’Alguer…

Fill de Nicolau de Pròixida i de Calataiud Serví Joan II durant les guerres de Catalunya i participà en les lluites contra Jaume d’Aragó per la baronia d’Arenós Féu bàndol amb els Montcada contra Pere Maça de Liçana, al qual vengué després els llocs de Llutxent, Quatretonda i Pinet En ajuda de Ferran de Castella, lluità contra els partidaris de la infanta Joana a la batalla de Toro Participà al setge de Màlaga durant les guerres de Granada Assistí a les corts de Montsó 1510 Casat amb Beatriu Vives de Canyamars, el succeí en el patrimoni llur fill Gaspar

Dominicà 1564, fou professor d’arts a Llutxent Vall d’Albaida i de teologia a Lleida i Barcelona Fou també catedràtic de sagrada escriptura a la universitat barcelonina Tingué una gran fama com a predicador popular Juntament amb PJGuasc fundà l’Acadèmia de Sant Tomàs 1588 Publicà diverses obres religioses en català Exposició sobre el salm miserere mei Deus 1592, que gaudí de gran popularitat, Llibre de la vida i miracles dels gloriosos sants, santa Eulàlia i sant Ramon de Penyafort 1593, Llibre de la vida i miracles de santa Madrona i de sant Celdoni i Ermenter 1594, editada de…

Professà al convent de Lleida, d’on fou professor de la universitat Fou elegit tercer vicari provincial dels dominicans observants i gràcies a l’ajut de Joan II aconseguí d’introduir la reforma dominicana al regne de València, on fundà el 1473 el convent de Corpus Christi de Llutxent Vall d’Albaida, del qual fou el primer prior Més tard fundà el convent de Sant Onofre, extramurs de València Predicà a València, a Oriola i, finalment, a Andalusia S'establí a Còrdova, on fundà la primera confraria del Roser de la regió hi morí i fou enterrat a l’església del convent de Sant Pau El…

Format a Sant Carles, a València Les seves obres més importants són al fresc les que hi havia a l’església de l’enderrocat Collegi Imperial de Nens Orfes de Sant Vicent Ferrer, a València, les dels temples de Carlet, Alfafar, Aldaia, Picassent, Llutxent, Soneja i Almàssera, a la parròquia de Sant Nicolau i la basílica dels Desemparats, a València, i als palaus del marquès de Campo darrerament, del comte de Berbedel i del comte de Parcent enderrocat A l’oli en sobresurten els retrats dels marquesos de Sant Joan — o de Romero — a l’asil fundat per aquests, els de l’oratori del baró…