Resultats de la cerca

És una capella de planta rectangular, que corona l’anomenat puig de Sant Jordi, on es drecen les ruïnes del castell de Torcafeló L’edifici sembla aprofitar la base d’una torre quadrada o antiga dependència del castell No és cap edifici romànic, sinó que sembla dels segles XIV o XV Tampoc no es coneix l’origen de l’advocació a sant Jordi, documentada al segle XVII Com a possible església de castell, tal vegada amb canvi de titular, deixem constància dela seva existència

Aquest casal residencial fortificat fou inicialment el solar o residència del llinatge dels Maçanet, feudataris del lloc, documentats des de l’any 1116 amb Bernat deMaçanetLa seva pubilla, Ermessenda deMaçanet, s’havia casat amb Arnau de Cartellà, i en morir l’any 1213 llegà el casal al seu fill segon Bernat de Cartellà, que originà el llinatge dels Cartellà deMaçanet aquests, alhora, donaren el nom actual al casal o força L’edifici actual, situat…

Capella unida a la torre de Cartellà, antiga força o casa forta del terme deMaçanetLa torre és documentada des del segle XII i fou la residència dels Maçanet, entroncats vers el 1213 amb els Cartellà Del 1330 hi ha esment dela “ capella Sancti Jacobi ”, dins la parròquia deMaçanet, que tenia capellà propi l’any 1371 El seu origen cal, per tant, cercar-lo dins els segles XII o XIII, o potser abans L’edifici actual va renovar-se als…

La geografia Cap de comarca, Santa Coloma de Farners 9169 h 2001 Ocupa una bona part del sector septentrional del Sistema Mediterrani Català i participa de les distintes unitats estructurals La primera és un fragment de la Serralada de Marina, paleozoic de plegament hercinià, que les rieres de Tossa i de Lloret separen en tres blocs el de llevant que culmina a 519 m alt puig de les Cadiretes, al límit amb el Gironès i el Baix Empordà el central turó de Rossell, 341 m i puig Ventós, 419 el de Blanes a ponent, enretirat de mar, que domina el delta de la Tordera Montbarbat, 330 m Enllà de la…

Situació i presentació L’extensió de la comarca de la Selva és de 995,11 km 2 , la mateixa que la Generalitat establí l’any 1936 La Selva pertany a la regió de Girona i és situada a l’E de Catalunya Limita per l’E amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental i Osona per l’W amb el Baix Empordà, el Gironès i la Garrotxa, i al litoral, amb la Costa Brava Blanes avall, la muntanya se separa de la mar i deixa lloc a les platges del Maresme A l’interior, a ponent, les Guilleries separen ben visiblement la Catalunya mitjana Manresa, Vic dels centres de vida de la Catalunya oriental Olot,…

Situació i presentació Limita pel N amb els municipis de Sant Feliu de Buixalleu, Hostalric a l’altra banda de la Tordera, Maçanes i Maçanet de la Selva, pel S i l’E amb el de Tordera Maresme i per l’W amb el de Sant Celoni Vallès Oriental S’estén pel sector NE del massís del Montnegre, amb un cim destacat al Montgròs 391 m, i pel sector de la plana alluvial de la Tordera, que conforma part del límit septentrional del municipi, on aquest riu rep la riera de Santa Coloma La zona forestal, estesa als vessants del Montnegre, ocupa una bona part del territori Hi abunden les alzines, les alzines…

Les sigles SHUM corresponen a la Secció d’Hoquei Unió Maçanetenca, nom amb el qual fou fundat el 1952 Destacat pel seu planter, que històricament ha aportat grans jugadors a l’hoquei sobre patins català, el 1983 pujà a la primera divisió i el 1989 a la divisió d’honor, posteriorment convertida en OK Lliga, en la qual milità disset temporades de manera intermitent fins el 2013 La temporada 2012-13 jugà per primera vegada a la seva història una competició europea, la Copa de…

L’església parroquial Sant Pere havia estat possessió del monestir de Breda El 1698 formava, amb Maçanet, una batllia del vescomtat de Cabrera

Les falles que limiten la depressió de la Selva s’orienten principalment en direcció NW-SE la falla d’Osor - Maçanet de la Selva en determina la vora SW i la falla de les Planes-el Pasteral parallela a l’anterior i amb un salt estimat d’uns 1000 m, conjuntament amb la falla de Granollers de Rocacorba - Sant Gregori, en provoquen la compartimentació El coneixement del rebliment sedimentari d’aquesta depressió és limitat per l’escassetat d’afloraments la xarxa de drenatge actual és poc encaixada i per la manca de dades de sondatge El gruix del rebliment sedimentari és determinat per la…