Resultats de la cerca

Estudià medicina, però l’abandonà i es doctorà en física el 1745 a Berlín, on ensenyà astronomia El 1757 s’establí a Sant Petersburg, on fou professor de física i membre de l’Acadèmia de Ciències És conegut per les seves troballes sobre electroestàtica i magnetisme, i hom el considera l’inventor del condensador elèctric i de l’electròfor La seva obra principal és Tentamen theoriae electricitatis et magnetismi 1759

Estudià a París amb AReicha Escriví un gran nombre d’òperes, entre les quals es destacaren Alessandro Stradella 1844 i, sobretot, Martha 1847 estrenada a Barcelona el 1860, que ha romàs al repertori internacional pel seu melodisme romàntic i italianitzant També escriví ballets, com ara Der Tanzkönig ‘El rei del ball’, 1861 Del 1855 al 1863 dirigí el teatre de la cort de Schwerin

Fou professor a Königsberg i a Berlín És autor de Geschichte der arabischen Literatur ‘Història de la literatura àrab’, 1898-1902, obra imprescindible per a l’estudi de la literatura àrab Publicà també una Geschichte der islamischen Völker und Staaten ‘Història dels pobles i dels estats islàmics’, 1939

Es distingí en la guerra contra la França revolucionària 1793-94 Durant la campanya del 1806 combaté a Auerstädt, però hagué de capitular davant Napoleó I prop de Lübeck El 1813, com a cap de l’exèrcit de Silèsia, obtingué la victòria de Leipzig La seva arribada en socors de Wellington possibilità la definitiva derrota de Napoleó a Waterloo 1815

Estudià teologia i filosofia a Göttingen De la seva producció cal destacar els poemes idíllics, sobretot Luise 1795, i les traduccions dels autors cabdals de l’antiguitat grega i llatina

Comerciant enriquit, es lliurà a la lectura dels clàssics grecs i a la recerca de les antigues ciutats Inicià unes excavacions al pujol de Hissarlik prop dels Dardanels, Turquia per trobar l’emplaçament de la Troia homèrica i posà al descobert la ciutadella fortificada amb nou estrats sobreposats Trojanische Altertümer , 1874 Després, a Micenes, descobrí el mégaron i les tombes de l’acròpolis, que identificà amb les dels Atrides Mykenä , 1878 També excavà el tresor d' Orcomen Orchomenos , 1884 i descobrí el palau de Tirint Tiryns , 1886 Explorà Creta, però no arribà a fer-hi excavacions

Estudià violí a la cort de Kassel amb J Heuzé i composició amb JK Rodewald Aviat esdevingué violinista i violista de Frederic II de Kassel Al final del 1785 marxà a Göttingen com a primer violí de l’acadèmia que dirigia JN Forkel deu anys després es traslladà a Frankfurt i posteriorment a Dessau, fins que el 1803 s’establí definitivament a Ludwigslust, on actuà com a ajudant de director de l’orquestra del teatre, de la qual més tard fou titular, i on fou mestre de capella Al seu temps gaudí de gran anomenada com a violinista solista, essent convidat en ocasions per a oferir concerts, i també…

Rebé les primeres classes de música del seu pare El 1642 fou nomenat organista de l’església de Santa Maria, a Rostock Hasse fou més conegut a la seva època per la música de cambra i les cançons sacres que no pas per la música d’orgue Les seves Delitiae musicae 1656 contenen vint-i-una suites amb la successió de danses allemande-courante-sarabande Les seves cinquanta melodies per a la collecció de música religiosa Geistliche Seelen-Musik , editada per H Müller el 1659, mostren un ús de les ornamentacions semblant al de les àries italianes i, en conseqüència, una mica allunyat de…

De formació musical autodidàctica, exercí també com a professor de música El 1863 s’establí a Berlín, on fundà una escola de música, però ben aviat s’interessà per la recerca musicològica En aquesta línia, fou un dels fundadors de la Societat per a la Investigació Musical 1868, una de les primeres d’aquest tipus i a través de la qual donà sortida als seus escrits de musicologia i a l’edició pionera de música antiga Fou autor d’importants i completes bibliografies que serviren de model a les que es feren posteriorment, entre les quals cal destacar el Quellen-Lexicon , que aparegué en deu…

Emprà el cognom italianitzat Rossetti Fou mestre de capella en diverses corts nobiliàries alemanyes Conreà sobretot la música instrumental amb obres d’una elegància remarcable simfonies, concerts —flauta, piano, trompa, etc—, oratoris