Resultats de la cerca

Es formà com a ajudant de direcció de Marcel Carné, i també amb els màxims exponents de la Nouvelle Vague, Godard i Truffaut, el qual fou el seu principal mentor El 1976 dirigí el seu primer llargmetratge, La meilleure façon de marcher , al qual seguiren Dites lui que je l’aime 1977, Garde à vue 1981, Mortelle randonnée 1983, L’effrontée 1985, La petite voleuse 1988, L’Accompagnatrice 1992, Le sourire 1994, La classe de neige 1998 amb el qual guanyà el Premi del Jurat de Canes, La Chambre des magiciennes 2000, Betty Fisher et autres histoires 2001, La petite Lili 2003, Un secret 2007,…

Residí a París, on es posà en contacte amb l’ambient literari, i tornà als EUA durant la Segona Guerra Mundial La seva obra, basada temàticament en experiències íntimes personals i que persegueix una mena de purificació i llibertat basades en una experiència total sobre el sexe, ha estat causa de crítiques controvertides i de processos per pornografia Ha publicat, entre altres, les novelles Tropic of Cancer 1934, Black Spring 1936, Tropic of Capricorn 1938, The Smile at the Foot of the Ladder 1948, la trilogia Rosy Crucifixion Sexus , 1949 Plexus , 1952 Nexus , 1961 i A Devil in Paradise…

Esdevingué cèlebre com a clarinetista i trombonista i el 1932 formà orquestra pròpia Les seves composicions, entre les quals es destaquen Moonlight Serenade, In the Mood, Sunrise Serenade i Serenade in Blue , assoliren molta fama Morí en accident d’aviació

Professor de la Universitat de Chicago, estudià l’estructura econòmica de l’empresa Elaborà, amb FModigliani, el teorema Modigliani-Miller sobre el cost de capital i l’estructura òptima del capital de l’empresa El 1990 rebé el premi Nobel d’economia, juntament amb Markowitz i Sharpe Entre els seus darrers llibres hi ha The Theory of Finance, Macroeconomics A Neoclassical Introduction 1986, Financial Innovations and Market Volatility 1991, Merton Miller on Derivatives 1997, Preliminary Study of the Pueblo of Taos New Mexico 1998 i Corporate Hedging In Theory And…

Fou professor a la Universitat de Cambridge des del 1832 Féu estudis importants sobre cristallografia i hi introduí l’ús dels símbols cristallogràfics, ideats per WWavell, que desenvolupà i adaptà i que són coneguts actualment com a índexs de Miller Publicà, entre altres obres, Treatise on Cristallography 1839, An Elementary Introduction to Mineralogy 1852 i A Tract on Cristallography 1863

Es graduà a la Universitat de Califòrnia 1951 i es doctorà a la de Chicago 1954, on fou collaborador de Harold C Urey En 1955- 60 ensenyà i feu recerca a la Universitat de Columbia, i posteriorment a la Universitat de Califòrnia fins a la jubilació Els seus experiments de la Universitat de Chicago, des del 1953, demostraren que una determinada excitació elèctrica d’una massa gasosa, semblant a la possible atmosfera primigènia de la Terra, provoca la síntesi dels aminoàcids que constitueixen la part fonamental de la matèria viva Els treballs subsegüents de Miller se centraren en l…

El 2002 guanyà dues medalles d’argent als Jocs Olímpics de Salt Lake City EUA en eslàlom gegant i combinat Al campionat del món d’esquí alpí de Saint Moritz Suïssa del 2003 fou medalla d’or en eslàlom gegant i combinat, i al del 2005 de Bormio Itàlia medalla d’or en supergegant i descens De 2001 a 2008 obtingué 31 victòries a la Copa del Món 7 en descens, 5 en supergegant, 9 en eslàlom gegant, 5 en eslàlom, i 5 en combinat, i dos títols absoluts 2005 i 2008 El 2009 interrompé la participació en aquesta competició Als Jocs Olímpics d’Hivern de Vancouver de 2010 guanyà la medalla d’or en…

Henry Miller publica Tropic of Cancer