Resultats de la cerca
Es mostren 169 resultats
Morgan Russell
Pintura
Pintor nord-americà.
Anà a París el 1905, on entrà en contacte amb el grup de Montparnasse Amb SMacdonald-Wright creà el sincronisme, moviment abstracte amb connotacions amb l’orfisme D’aquest moment, el més important de la seva carrera, és la Sincronia en verd 1913 El 1946 tornà als EUA, on conreà la pintura figurativa de tema bíblic
John Pierpont Morgan
Economia
Financer nord-americà.
Continuà l’obra iniciada pel seu pare, Junius Spencer Morgan 1813-90, amb la creació del banc JPMorgan and Co, gràcies al qual es pogué introduir en el finançament de les primeres indústries nord-americanes, la majoria de les quals arribà a controlar a partir de la creació de la General Electric Co 1892 i de la concessió estatal per a la construcció de la xarxa ferroviària El seu fill John Pierpont Morgan 1867-1943 obtingué beneficis extraordinaris com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, que li permeteren de consolidar el grup Morgan Superat el…
Conway Lloyd Morgan
Psicologia
Psicòleg anglès, un dels fundadors de la psicologia comparada.
Per a combatre l’antropomorfisme científic, establí l’anomenat cànon de Morgan 1894, que diu que cap activitat animal no ha d’ésser interpretada en termes de processos psicològics superiors mentre es pugui fer amb els inferiors de l’escala evolutiva i del desenvolupament La seva influència en el conductisme és evident Escriví, entre altres obres, Animal Life and Intelligence 1890-91, Introduction to Comparative Psychology 1894 i The Animal Mind 1930
Owen Morgan Edwards
Educació
Literatura
Educador i escriptor gal·lès.
Catedràtic a la Universitat d’Oxford, codirigí la revista del partit nacionalista gallès i fundà les revistes Galles dels nens , infantil, i L’home de Lletres , les quals continuen publicant-se actualment Escriví narracions de viatges i edità clàssics gallesos
Augustus De Morgan
Lògica
Matemàtiques
Matemàtic i lògic anglès.
Fou professor de matemàtiques a l’University College de Londres 1828-66, excepte durant el període 1831-36, i el primer president de la London Mathematical Society, fundada l’any 1866 En un dels seus primers treballs, Elements of Arithmetic 1831, tractà, des del punt de vista filosòfic, dels conceptes de nombre i magnitud Les seves contribucions més importants són en el camp de la lògica simbòlica, i, juntament amb Boole, pot ésser considerat l’impulsor d’aquest nou corrent durant la primera meitat del s XIX En són remarcables, també, els treballs que fan referència a la fonamentació de la…
William Wilson Morgan
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Es doctorà a la Universitat de Chicago 1931, on realitzà la seva tasca docent i d’investigació de 1947 a 1974, i fou director de l’observatori Yerkes d’aquesta institució Féu una classificació per a les galàxies que inclou el tipus espectral, la forma amb més subdivisions que la classificació clàssica de Hubble, alguna d’elles descoberta per ell mateix i l’orientació de la galàxia respecte de la línia de visió des de la Terra Féu també importants aportacions a l’estudi de les galàxies riques en estels joves 1958 Publicà un Revised MK Spectral Atlas for Stars Farlier than the Sun 1978
Thomas Hunt Morgan
Zoologia
Zoòleg nord-americà.
Fou professor de biologia a l’escola femenina de Bryn Mawr 1891-1904 i de zoologia a la Universitat de Colúmbia 1904-28 Fou un dels capdavanters de la genètica, i els seus estudis sobre la mosca del vinagre Drosophila feren que hom li atorgués el premi Nobel de medicina l’any 1933 Els resultats de les seves recerques són recollits, entre altres obres, a Heredity and Sex 1913, Mechanism of Mendelian Heredity 1915 i The Theory of the Gene 1926
Lewis Henry Morgan
Etnologia
Etnòleg nord-americà.
Pioner del corrent evolucionista, estudià especialment la família, el matrimoni, la propietat i l’estat i establí tres etapes culturals en la història de la humanitat salvatgisme, barbàrie i civilització, idees que exposà en Ancient Society 1877 Fou també un dels primers etnòlegs que practicaren la recerca de camp, especialment entre els indis iroquesos The League of the Iroquois , 1851, i destacà també el rigor científic del seu estudi dels sistemes de parentiu