Resultats de la cerca

Pertanyia a la noblesa de robe francesa S'establí a València, on adquirí la fàbrica de filats de seda dita Batifora , a Patraix, en la qual el 1837 installà la primera màquina de vapor del País Valencià Fou governador civil de diverses províncies, i alcalde de Barcelona 1851-52 El 1854 publicà Barcelona desde el 1 de julio hasta el 20 de setiembre de 1854 , exposició feta des d’un punt de vista liberal El seu fill, Enric Dupuy de Lôme València 1851 — París 1904, fou diplomàtic i autor d’obres de geografia

Setè duc d’Arcos, de Maqueda, de Terranova, de Ciudad Real, d’Aveiro i de Torres Novas, marquès d’Elx i de Zahara, comte de Bailèn i baró de Patraix i de Planes Net del quart duc d’Arcos i de la vuitena duquessa de Maqueda Filipista, fou nomenat lloctinent de València per Felip V en el moment que el País Valencià s’havia adherit a la causa austriacista, motiu pel qual el seu càrrec fou nominal i es limità a dirigir l’exèrcit filipista del front valencià fins que fou rellevat en el càrrec 1706

Baró de Patraix, per compra 1492 al comte de Cocentaina Joan Roís de Corella i per concessió de la jurisdicció 1501 per Ferran II Fill segon d’Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Saranyó, baró de Beniparrell i senyor de la meitat de la baronia de Patraix Castellà de Morella 1477 i mestre racional del regne 1478 per Joan II Ferran II li confirmà ambdós càrrecs, li confià encara el castell de Callosa 1488, l’envià com a ambaixador prop d’Alfons II i Ferran II de Nàpols 1474-1476 en lluita contra Carles VIII de França tanmateix, li retragué de no haver impedit la…

Era net de Gutierre de Cárdenas i senyor d’Elx, Crevillent, Asp, Planes i Patraix el 1520 rebé el títol de marquès d’Elx Amb el marquès de Los Vélez reduí els agermanats d’Elx, Crevillent i Oriola 1521 El 1535 intervingué en la presa de Tunis per Carles V Fou virrei de Navarra 1548-52 i lloctinent de València 1553-58 Davant els atacs dels corsaris barbarescs, feu fortificar diversos llocs costaners del sud del País Valencià, entre els quals Guardamar i, especialment, el castell de Santa Pola població que fundà dins el seu marquesat d’Elx, el 1527 No li sobrevisqué el seu fill,…

Senyor de Benalfaquí, Catamarruc i Llombo Fill del cavaller de Montesa Vicent de Montserrat i Crespí de Valldaura Ingressà en les Guàrdies Espanyoles d’Infanteria Participà destacadament en la conquesta de Nàpols i fou premiat pel nou rei Carles VII el futur Carles III d’Espanya amb el marquesat de Cruïlles 1735 Lluità novament a Itàlia 1745-47 fou governador militar de Badajoz 1751-54 i comandant general d’Aragó 1754-60 Carles III el féu tinent general i virrei 1760-66 de Nova Espanya Mèxic Ocupà el càrrec en plena guerra dels Set Anys i s’ocupà de mobilitzar més de 10 000 homes per tal d’…

Des de la baixa edat mitjana, l’ofici de llaurador tendí a organitzar-se El gremi de llauradors més important fou el de València, que es regí, successivament, per les ordinacions dels anys 1283, 1373, 1392 i 1531 era dividit en quatre quarters Russafa i Patraix, Benimaclet i Campaner, Sant Vicent i Salines i era representat al consell general de València El 1392 i el 1393 obtingueren, respectivament, ordinacions corporatives els llauradors de Morvedre i els regants de la séquia d’Alzira A Barcelona, els llauradors, al segle XIV, anaven units amb els hortolans , denominació,…

Sostingué, el 1457, lluites cavalleresques amb Pere Pallars de Lladró, que amb Lluís de Boïl estava implicat en les bandositats que dugueren a la mort Jaume Guillem Escrivà i Martí, amb la vídua del qual, Isabel Serra, es casà Es mullerà després amb Castellana de Montpalau, cunyada del seu germà Joan Escrivà de Romaní i Ram Vengué Beniparrell a Lluís de Vilanova, i mitja baronia de Patraix al comte de Cocentaina Implicat novament en bandositats amb Joan del Milà en 1477-79, aquest darrer any fou nomenat lloctinent de València, càrrec que no arribà a exercir Fou nomenat virrei de…

A la fi del s XVIII hom denominà feuilleton una secció del Journal des Débats , sobre crítica teatral, on es publicaren els Lundis de Sainte-Beuve Més endavant, aquest procediment fou utilitzat per a texts narratius Balzac publicà en forma de fulletó la primera novella llarga francesa, La vieille fille A Anglaterra foren cèlebres les novelles de Dickens Les mystères de Paris 1842, de Sue, publicada al mateix Journal des Débats , esdevingué el prototip del que hom anomenà novella de fulletó , veritable gènere condicionat per aquest mitjà de presentació relat d’una gran simplicitat psicològica…

Fill de García Fernández de Heredia, que el 1316 era lloctinent de majordom de la infanta Elionor, el 1328 era cavaller de l’orde de l’Hospital, el 1333, lloctinent de comanador d’Alfambra, i poc després, comanador de Villel i de Saragossa Pere el Cerimoniós el féu conseller seu el 1338 El 1341 fou empresonat per ordre del castellà d’Amposta, i fou alliberat poc després per intervenció del rei Pel fet d’haver intentat apoderar-se de la castellania d’Amposta fou destituït de les comanadories d’Alfambra i Villel 1341-42 El 25 de juny de 1346 aconseguí d’ésser lloctinent del mestre a la…