Resultats de la cerca
Es mostren 299 resultats
rellotge calendari
Rellotge calendari
Tecnologia
Rellotge que, a més d’indicar l’hora, mostra el dia del més i, eventualment, el de la setmana.
Alguns rellotges amb calendari incorporen també la indicació del més i de l’any, i és normal que tinguin prevista, mecànicament o electrònicament, la durada variable dels mesos, incloent-hi la dels mesos de febrer dels anys de traspàs En aquests casos, hom diu que el rellotge porta un calendari perpetu Aquesta denominació és discutible des del moment en què, habitualment, hom no hi preveu les excepcions a la regla dels quatre anys contingudes en el calendari gregorià i que són les que el diferencien del calendari julià Hom coneix almenys un rellotge que conté un calendari …
Cèsar és assassinat a Roma
El 15 de març Cèsar, dictador perpetu, és assassinat a Roma per una conjuració Proclamat déu oficialment divvs Ivlivs, rep un temple al fòrum de Roma
Domènec Feliu de Móra i d’Areny
Història
Segon marquès de Llo, fill de Josep Francesc de Móra i Catà.
Regidor perpetu de Barcelona, el 1752 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que dirigí, i en tres ocasions hi llegí composicions catalanes Catalogà els manuscrits del monestir de Sant Jeroni de la Murtra
tresorer general
Història
Membre del Consell d’Aragó que, a més de les funcions inherents del seu càrrec, presidia les sessions del Consell en absència del vicecanceller; no tenia vot en els negocis de justícia —era conseller de capa i espasa— però sí en els de gràcia.
Aquest càrrec fou creat per Felip II de Castella amb el caràcter de perpetu i hereditari a favor de Pedro Fernández de Cabrera y Bobadilla, segon comte de Chinchón, que fou succeït pel seu fill, net i besnet, mort el 1665
dret de redimir
Dret civil català
Facultat què té l’emfiteuta de poder extingir l’emfiteusi mitjançant el pagament al senyor directe de les quantitats a què té dret per redempció de la pensió i del domini.
Segons el dret català tradicional, la regla era irredimibilitat de l’emfiteusi per raó del seu caràcter perpetu, per bé que s’admetia el pacte en contrari però la llei de 31 de desembre de 1945 reconegué a l’emfiteuta la facultat de redimir
marquesat de Castelo Rodrigo
Història
Títol senyorial portuguès concedit el 1598 a favor de l’ambaixador Cristóbal de Moura e Távora (mort el 1613), virrei de Portugal, comte de Castelo Rodrigo (1594) i de Lumiares.
El títol fou declarat perpetu el 1621 al seu fill Manuel de Moura e de Corte Real mort el 1652, governador de Flandes i Gran d’Espanya El sisè titular fou el capità general de Catalunya Francesco Pio di Savoia e Moura Corte-Real
Gaietà de Pallejà i Famada
Història
Noble.
Fill d’Honorat de Pallejà i Riera Tinent de regidor perpetu de l’ajuntament de Barcelona 1747 i 1767, batlle dels cops 1749 i cònsol de la llotja, i capità del regiment de Barcelona Traduí al castellà el Llibre del Consolat de Mar 1732
Josep Francesc d’Alòs i de Rius
Història
Marquès de Puerto Nuevo i vescomte de Bellver, fill de Josep d’Alòs i de Ferrer.
Relator de la superintendència 1714, alcalde major del corregiment de Barcelona 1718 i corregidor perpetu 1720 Posteriorment ocupà la presidència de l’audiència barcelonina El 1752 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, just després d’haver rebut aquesta corporació l’aprovació de Ferran VI
Andreu de Ferran i Dumont
Andreu de Ferran i Dumont
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor.
Un dels fundadors i secretari perpetu de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre IACSI, li correspon en gran part l’eficàcia d’aquest institut durant mig segle, especialment en la lluita contra la filloxera Fou també secretari de l’Acadèmia de Belles Arts durant cinquanta-tres anys
Ramon de Sanç i de Barutell
Marí.
Germà de Joan Besnet de Francesc de Sanç i de Miquel El 1804 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Més tard fou regidor perpetu de Barcelona Els altres regidors el nomenaren representant de Barcelona a les corts de Cadis Morí poc després d’haver estat iniciades les sessions