Resultats de la cerca

Professor de francès a Roma, dirigí l’Institut del Teatre S'inicià amb articles sobre Baudelaire i altres autors francesos i italians, recollits en part en Il cortegiano francese 1943 i Studi 1947 Altres obres interessants són Il paradiso della ragione 1960, La scuola dei sentimenti 1963, Vita, avventure e morte di Don Giovanni 1966, I fantasmi dell’opera 1971, La caduta della luna 1973, sobre Pirandello, i L’angelo della notte 1979, sobre Proust

La seva obra, molt influïda per Proust i Faulkner, és un intent renovador que es caracteritza per una visió ellíptica i intellectualitzada de la realitat Nunca llegarás a nada 1961, Volverás a Región 1968, Una meditación 1970, Una tumba 1971, La otra casa de Mazón 1973, El aire del crimen 1980, Herrumbrosas lanzas 3 volums 1983-86, El caballero de Sajonia 1991 Publicà també el volum d’assaigs La construcción de la torre de Babel 1990

En collaboració amb H Mondor, edità l’epistolari de Mallarmé 1959 Però els treballs més importants pertanyen a l’anomenada crítica temàtica, amb subtils anàlisis de les estructures internes de l’obra Littérature et sensation 1954, Poésie et profondeur 1955, L’univers imaginaire de Mallarmé 1962, Onze études sur la poésie moderne 1964, Paysage de Chateaubriand 1967, Études sur le romantisme 1971, Proust et le monde sensible 1974, Pages paysages 1984, Terrains de lecture 1996,  Quatre lectures 2002,  Roland Barthes, dernier paysage 2008,  Chemins de Michon 2008,  Pêle-mêle 2010, etc

Deixeble de Jean Beaufret —introductor del pensament de Martin Heidegger a França—, des del 1958 es consagrà a comentar, interpretar i traduir l’obra d’aquest filòsof A més de publicar-ne les traduccions, també escrigué assaigs sobre el seu pensament En destaquen Interprétations 1985, Heidegger anatomie d’un scandale 1988, Regarder voir 1995, Martin Heidegger le temps, le monde 2005, L’art en liberté Aristote, Baudelaire, Proust, Flaubert, Cézanne, Kant, Matisse, Heidegger 2006, Entendre Heidegger et autres exercices d’écoute 2008 i  Le Ménon Quatre cours, cinquante et une…

Reconegut especialista en Descartes, és expert en metafísica, ètica i estètica Ha desenvolupat una fenomenologia del desig i una ontologia del temps En 1988-89 dirigí el Centre d’Estudis Cartesians i actualment és professor emèrit de la Universitat París IV-Sorbonne, en la qual impartí història de la filosofia moderna i metafísica Entre les seves obres, algunes d’elles traduïdes al català, cal esmentar Le Désir et le temps 1971, Six études sur la volonté et la liberté chez Descartes 1988, Ambigüités de la liberté 2001, L’Homme disloqué 2001, Le livre de Judas 2006, Préjugés et paradoxes 2007…

Estudià medicina a Torí 1768 i, posteriorment, es traslladà a París, on dugué a terme una sèrie d’estudis sobre els àcids tàrtric i cianhídric, l’amoníac i d’altres composts, i introduí l’ús del clor com a descolorant Els seus treballs sobre la teoria de les afinitats químiques foren recollits en el llibre Statique Chimique S'oposà aferrissadament a Proust quan aquest començà a exposar les nocions que donaren naixença a la llei de les proporcions definides , i defensà la possibilitat d’existència de composts de composició variable berthòllid Fou el primer a introduir el concepte de massa…

Dedicat de primer als afers industrials familiars, aviat es dedicà plenament a la literatura, amb Les silences du colonel Bramble 1918 traducció catalana, 1967 i Les discours du docteur O'Grady 1921 La seva obra novellística, psicològica, però sense aprofundiment dels problemes que hi són plantejats, comprèn Bernard Quesnay 1926 publicat el 1922 en una revista, Climats 1928, Le cercle de famille 1932, etc Escriví biografies, força difoses Disraeli, 1927 Byron , 1930 À la recherche de Marcel Proust , 1939 Prométhée ou la vie de Balzac , 1963, llibres d’història Édouard VII et…

Obert a l’experimentació, rebé les influències de Proust, Joyce, Gide i la psicoanàlisi, entre altres Atacà els totalitarismes i la societat capitalista Publicà els cicles Romanen om Olof ‘La novella d’Olof’, 1934-37 —reprès en Romantisk berättelse ‘Narració romàntica’, 1953 i Tidens gang ‘El pas del temps’, 1955, amb trets autobiogràfics, i Krilon 1941-48 Cal citar també Soldatens aterkomst ‘El retorn del soldat’, 1940, Drömmar om rosor och eld ‘Somnis de roses i foc’, 1949 i Hans nades tid ‘El temps de sa senyoria’, 1960, entre altres novelles i nombroses narracions És membre…

En la infantesa, Claudi fou un nen sensible, atret per la literatura, que escrivia poemes El jardí de la magnífica torre familiar, villa Mercedes, és l’espai central dels seus jocs imaginatius l’atracció que sent per la seva mare i per la seva germana l’acompanyarà tota la vida Sent també un fort interès per les representacions teatrals i pel circ i, de manera especial, per l’home volador, Phoebus, figura simbòlica De fet, al llargde la seva existència, Claudi conserva els trets de la infantesa insatisfacció i recerca del sentit de l’existència, que busca en l’amor i en la literatura Pel que…

Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres i doctor en farmàcia, estudià grec a la Fundació Bernat Metge sota el mestratge de Carles Riba Participà, amb Josep Carner i Jaume Bofill i Mates, entre d’altres, en la fundació dels Amics de la Poesia 1920 Com a crític literari, publicà articles sobre autors catalans Joan Teixidor, Josep Romeu, Josep Palau i Fabre, etc i estrangers M Proust, RM Rilke, etc a Revista de Poesia , La Nova Revista , Revista de Catalunya , La Publicitat i, a la postguerra, Ariel  Estilista elegant, concebé la crítica com a activitat purament literària, més…