Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Francisco JavierOchoa de Echagüen Estibález
Escacs
Jugador i dirigent d’escacs.
Campió d’Espanya juvenil 1974, es traslladà a Catalunya, on fitxà per la Unió Gracienca d’Escacs i aconseguí la norma de Mestre Internacional 1981 Formà part de la selecció espanyola en moltes ocasions Fou medalla de bronze a les Olimpíades de Salònica 1984, campió de l’Obert Internacional d’Andorra 1986, campió d’Espanya actiu 1989 i subcampió d’Espanya absolut 1993 Amb el seu club fou quatre vegades campió d’Espanya per equips i moltes vegades de Catalunya Entrenà importants jugadors i, des dels anys noranta, és president de la Federació Espanyola d’Escacs també fou president…
Josep Cargol Costa
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
S’inicià en el Club Poliesportiu Sant Joanenc i, l’any 1983, passà al Club Bàsquet Santa Coloma de Gramenet Fitxà pel Real Madrid 1987-95, club amb el qual guanyà diversos títols de Lliga i Copa d’Espanya, i també internacionals com la Lliga Europea 1995 Posteriorment, jugà en el Club Bàsquet Girona 1995-98, el Benfica portuguès 1998-99, Club Baloncesto Deportivo Sevilla 1999-2000, PAOK Salònica grec 2000-01, Gijón Baloncesto 2001-02 i CAI Zaragoza, en què es retirà el 2003 Disputà 47 partits amb la selecció espanyola i guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 1991
Jordi Gens Barberà
Voleibol
Jugador de voleibol.
Format a la Residència Blume, jugà a l’Hospitalet, el Palència i el Sabadell abans d’arribar al CV Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1996-2000, amb el qual debutà en la màxima categoria Posteriorment, fitxà pel Màlaga 2000-01, el Niça francès 2001-04, el Tenerife 2004-05 –amb el qual guanyà la Supercopa d’Espanya– i els equips grecs del PAOK Salònica 2005-06, AEK d’Atenes 2006-08 i Panellinios 2008-10 La temporada 2007-08 fou cedit uns quants mesos a l’Anorthosis xipriota, amb el qual guanyà la Lliga Internacional en totes les categories, amb la selecció espanyola absoluta…
Juan Antonio Morales Abrisqueta
Basquetbol
Jugador de basquetbol, conegut amb el nom de Juanan Morales.
S’incorporà al Joventut de Badalona 1987 i es proclamà campió d’Espanya júnior 1989 Amb el primer equip guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1989, 1991, la Copa Korac 1990, la Lliga ACB 1991, 1992 i la Lliga Europea 1994 Posteriorment jugà en el Real Madrid 1995-97, equip amb el qual guanyà l’Eurocopa 1997 el PAOK Salònica 1997-99 i 2001-02, amb el qual aconseguí la Copa de Grècia 1999 el Saski Baskonia 1999-2000 el Paniónios BC 2000-01 el Basket Rimini 2001-02, i l’Olimpiakós BC 2002-03 Fou internacional en categories inferiors i disputà cinquanta-set partits amb la selecció…
art albanès
Art
Art produït pels albanesos.
Les primeres manifestacions artístiques en territori albanès procedeixen de colònies gregues i romanes, moltes de les quals s’assentaren sobre nuclis de població autòctona Durant l’edat mitjana hi foren reproduïts els prototips de l’art bizantí, que pervisqué fins molt enllà en la tradició popular Així ho demostren les icones i la pintura mural, la qual acollí molt matisadament algunes tendències realistes Foren molt coneguts els muralistes Onufrios de Neokastron i David de Salònica Amb la renaixença cultural de la segona meitat del s XIX, que subseguí l’afebliment del domini…
Antoni Medina García

Antoni Medina García
FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS
Escacs
Jugador, entrenador i àrbitre d’escacs.
Fou jugador del Club d’Escacs Barcelona, el Club d’Escacs Ruy López-Paluzie, el Club d’Escacs Olot i el Club d’Escacs Vulcà fusionat amb el CE Barcelona el 1999 Durant molts anys fou el millor jugador espanyol juntament amb Arturo Pomar Es proclamà campió d’Espanya en set ocasions 1944, 1945, 1947, 1949, 1952, 1963, 1964 i tres vegades de Catalunya 1947, 1949, 1950 El 1950 assolí la categoria de Mestre Internacional Visqué a Veneçuela 1953-62 i guanyà tres vegades el títol de campió del país sud-americà 1955, 1956, 1958 També guanyà el Torneig Zonal Centreamericà 1955, participà en l’…
Fernando José De Argila Irurita

Fernando José De Argila Irurita, com entrenador del San Marino
Arxiu família Argila
Futbol
Futbol sala
Entrenador de futbol i futbol sala.
Del 1977 al 1984 jugà a futbol sala al CN de Castelldefels Posteriorment fou entrenador del mateix equip a divisió d’honor 1984-86, amb el qual fou campió de la Copa d’Espanya 1984 També entrenà el CE Sant Cugat 1988-91 a primera divisió estatal A, el FC Barcelona 1992-93 a divisió d’honor, el CD Gavà 1995-96 a divisió de plata i el Girona Futbol Sala 1996-97 Fou seleccionador absolut de Catalunya 1991-92, equip que es proclamà campió d’Espanya També fou director de l’escola d’entrenadors de la comissió de futbol sala de la Federació Catalana de Futbol i secretari tècnic de la secció de…
guerres balcàniques
Història
Campanyes militars que tingueren lloc als Balcans el 1912 i el 1913.
Àustria-Hongria s’esforçava a restablir la seva influència damunt de Sèrbia i sotmetre Macedònia i les altres terres eslaves mantingudes encara sota el domini de Turquia i assolades per contínues insurreccions Això féu que no impedís una sèrie d’aliances que s’establiren durant el 1912 entre els estats dels Balcans, les quals, en conjunt, són conegudes amb el nom de Lliga Balcànica La Lliga s’encaminava a preparar diplomàticament i militarment la lluita contra l’imperi Otomà, però tenia el desig, a la llarga, d’aconseguir l’alliberament i la independència total d’aquells països Així, a l’…
Bernat de Rocafort
Història
Guerrer.
Feudatari del rei Frederic II de Sicília a Calàbria, per la pau de Caltabellotta cedí els seus castells al rei Robert I de Nàpols, però exigí una forta indemnització i es guanyà l’antipatia d’aquest 1302 Al davant de mil almogàvers i mil dos-cents homes a cavall, en dues galeres, es traslladà a Orient Ramon Muntaner els anà a rebre a Ània i passaren a Efes Roger de Flor el nomenà senescal de la host i el prometé amb la seva filla Combaté valerosament els turcs a la batalla del Taurus i arribà entre els altres catalans a la Porta de Cilícia 1304 Assassinats Roger i l’almirall Ferran d’Aunés i…
arc de triomf

L’arc de triomf de Constantí (segle IV), a Roma
Lelê Breveglieri (CC BY 2.0)
Art
Monument típic de l’arquitectura romana, sense precedents coneguts.
Bé que el nom d’arc de triomf és de l’època, fora més exacte el d’arc monumental, puix que la majoria de les vegades no foren elevats per commemorar victòries militars, sinó com a entrada monumental a ciutats o a ponts és el cas del pont del Diable de Martorell, per commemorar un esdeveniment o un personatge El més corrents són d’un arc, els més grans, de tres Són rars els de dos arcs o de planta quadrada amb quatre quadrifrons Originaris de la ciutat de Roma, s’estengueren, durant l’Imperi, per moltes províncies, del segle I aC ençà La majoria foren construïts durant els segles I, II i III…