Resultats de la cerca

Químic d’ofici, ha publicat obres d’evocació costumista i sobre la llengua i la cultura popular de la comarca del Matarranya en general, i de Calaceit, vila dels pares, en particular Refranyer del Matarranya 1983, Garba Mil paraules de Calaceit 1994, La fauna del Matarranya 1998, Històries i romanços Calaceit entre 1880 i 1930 2001 i Les plantes medicinals del Matarranya 2003 Ha estat editor literari de Toda una vida Memorias de un calaceitano 1997 del seu pare, José Blanc Sanmartín, i De Calaceite a Mauthausen memorias 1905-1976 2005 de Raimundo Suñer

Emigrà jove a l’Argentina, on fixà la seva residència a Curacó i després a Paso de los Libres Es posà en contacte amb els catalans residents en aquest país i així conegué Hipòlit Nadal i Mallol Fou ell qui l’introduí en l’obra de José Hernández, del qual traduí al català i en vers el poema nacional argentí Martín Fierro , traducció publicada el 1936 a Buenos Aires També feu la versió catalana de Santos Vega de Rafael Obligado 1956 Collaborà habitualment en les revistes Ressorgiment i Catalunya de Buenos Aires, publicades pels catalans residents en aquest país Deixà inèdita la versió, també en…

El 1963 el grup Editorial Catòlica creà una edició solament per a Alacant, i el 1989 fou adquirit per l’empresa Corporación de Medios, que és propietat del grup El Correo, al qual pertany actualment Amb una línia editorial centrada en temes socials i culturals, el diari vol centrar la seva atenció en la ciutat d’Alacant i les comarques del sud Té la peculiaritat que es difon tant a la província d’Alacant com a les províncies de Múrcia i Albacete, amb la qual cosa els seus temes afecten les tres comunitats autònomes respectives Actualment el diari és dirigit per Eduardo Sanmartín…

Foren els seus directors Josep Maria Esteve i Victòria 1912-36 i Ricard Sanmartín i Bargues 1940-72 Publicà alguns números extraordinaris 1914-23 dedicats a festes locals Fira de Juliol, diada de la Mare de Déu dels Desemparats Redactat íntegrament en català, deixà d’aparèixer en 1937-39 Hi collaboraven, entre d’altres, Maximilià Thous, Bernat Morales, Severí Guastavino, S Rusiñol, Francesc Caballero, F Almarche, Hernández Casajuana, B Ortín, C Salvador, Sanchis Sivera, D Martínez Ferrando, Lluís Bernat, Miquel Duran, Navarro Cabanes i Josep Serred L’illustraven Ignasi Pinazo, J…

Vida i obra Fou redactor en cap d’“El Cuento del Dumenche” 1914-19, on publicà algunes narracions, i collaborà a “Pensat i Fet”, “Teatro Valencià” 1925 i “La Matraca” 1916, entre d’altres Fou un dels fundadors de “Nostra Novella” 1930 Es destacà com a autor de sainets, bé que tractà d’introduir la comèdia en el teatre valencià Entre les seves peces cal esmentar El pati dels canyarets 1914, L’oroneta de plata 1914, Eh, la beta 1917, El carreró de la llanda 1917, Pilareta miramos 1931, No és per ahí 1926, El tenedor de Cullera 1926, etc i entre les publicades, València és teua 1962, El sol de…

Doctor en filologia hispànica secció de valencià i doctor en filologia catalana per la Universitat de València, on és catedràtic, ha ampliat estudis a les universitats de Wisconsin-Madison, de Nou Mèxic, de Santiago de Cuba i d’Illinois a Urbana-Champaign, i també a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic Membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1997, dirigeix l’Oficina de Gramàtica de la Secció Filològica Vicepresident 2006-2011 i president en funcions octubre-desembre de 2011 de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, és membre corresponent de la Real Academia Española 2015 Autor d'articles i…

Vida Malgrat l’oposició familiar, decidí d’ésser cantant Aconsellat pel mestre C de Giorgi inicià els estudis de solfeig amb I Muntaner Posteriorment J Goula l’instruí en les tècniques de vocalització L’any 1869 debutà al Teatre Principal de Palma amb l’òpera Linda di Chamounix , de G Donizetti Dins la mateixa temporada actuà en les representacions de La Favorita , Gli Ugonoti , Don Pasquale i Semiramide Després d’una greu malaltia reaparegué com a solista en un concert dedicat a CA Casella L’any 1871 E Canals l’impulsà a cercar un nom artístic i trià el d’Uetam Mateu al revés El 1872 actuà…

Vida i obra De jove collaborà a La Verdad , fundà el setmanari literari El Ruiseñor , la Revista Industrial i Mercantil , i, un cop establert a Barcelona 1898, la revista Barcelona Urbana Treballà a la Diputació Provincial de Barcelona 1905-32, on catalogà la biblioteca de Marià Aguiló Contribuí a crear el Centre Regional Valencià, edità la Biblioteca Valenciana Popular  1914-15, les obres de la qual prologà, i dirigí el Centre de Cultura Valenciana Promogué la publicació per L’Avenç d’algunes obres d’autors valencians Llorente, Guinot, Morales Sanmartín, si bé sempre es mantingué ambigu…

La literatura valenciana començà, de fet, a partir de la conquesta del regne de València en 1232-45 per Jaume I de Catalunya-Aragó, el qual el repoblà, en bona part, de catalans Des d’aleshores el País Valencià forma part de l’àmbit català, tot i que ja des del segle XV algú parlà de llengua valenciana contraposant-la a catalana Però fins al segle XVI, i fins i tot el XVII, no resulta sempre fàcil de distingir, a partir de la llengua, l’origen valencià d’un escriptor o d’una obra A més, almenys fins a la fi del segle XVI, molts dels llibres en català impresos a Barcelona, a València o a…