Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
servitud
Dret civil
Gravamen o càrrega imposada sobre un bé immoble en benefici d’altri, una persona o una comunitat, distint del seu propietari.
Només es refereix a una utilitat concreta i limitada en el predi servent, no pas a l’usdefruit de tot el domini Entre les menes més freqüents, hi ha la servitud de pastura en predi aliè a favor d’una persona o d’una comunitat, la servitud de pas a favor d’un predi que no té sortida a la via pública, la servitud pecuària o carrerada, la servitud d'aqüeducte, la servitud de vistes, la servitud de parada o de partidor per a poder construir sobre els marges d’un riu, etc, o les que repercuteixen en la utilitat d’un edifici, i servitud d’aigües dels predis inferiors, desviació d’…
Juan de Pareja
Pintura
Pintor andalús.
Servent i deixeble de DVelázquez, l’acompanyà en el segon viatge a Itàlia Bé que influït pel seu mestre, mostrà més inclinació per l’estil de la pintura castellana de l’últim terç del segle D’ell són la Vocació de sant Mateu 1661, Museo del Prado i el Baptisme de Crist 1667, Museo de Huesca
macip | macipa
Servent, persona que està al servei d’altri.
androna
Dret civil
Llenca estreta de terreny sense edificar entre dues cases contigües.
Segons un antic costum recollit a les Ordinacions d’En Santacília s XIV, i mantingut com a dret vigent per la compilació del dret català, hom està obligat a deixar una androna en obrir una finestra o construir un ràfec que afrontin al veí i, en un predi servent d’una servitud de llum o de vista, en alçar una edificació que afronti al predi dominant
teòfor | teòfora
Lingüística i sociolingüística
Religió
Dit del nom propi, de persona o de lloc, en la composició del qual entra un nom diví.
Costum relacionat amb la concepció d’una divinitat personal o local, pretenia d’assegurar una protecció especial sobre la persona que duia el nom d’aquella divinitat Nombroses ciutats antigues tenen aquest origen Babilònia ‘porta de Déu’, Betel ‘casa de Déu, etc Els noms teòfors de persona apareixen arreu Ramdass ‘servent de Ram’, Teodor ‘do de Déu’, Jesús o Josuè ‘Jahvè és ajuda’, Joel ‘Jahvè és Déu’, etc Alguns cognoms catalans tenen el mateix origen Deulofeu, Deulosal ‘Déu el salvi’, Deulovol, etc
satèl·lit
Servent d’algú com a executor de les seves ordres.
Puigpardines

Església de Santa Maria de Puigpardines a la Garrotxa
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat al SE de Sant Privat d’en Bas, a la dreta del Gurni.
A l’antiga església de Santa Maria de Puigpardines, cedida el 1108 pel bisbe Bernat Umbert de Girona i per la vescomtessa Ermessenda, muller d’Udalard Bernat de Milany, els canonges de Santa Maria de Manlleu fundaren el priorat de Puigpardines , pabordia canonical regida per un canonge paborde o prepòsit tenia només un o dos preveres i algun servent Fou famosa l’anomenada Confraria d’En Bas, establerta en aquesta església, que agrupava nobles i pagesos s XIII-XIV Des del s XV no hi residí cap canonge i a partir del 1592 esdevingué simple parròquia rural, aviat convertida en…
Gregori I
Cristianisme
Papa (590-604).
Fou praefectus urbis i menà vida monàstica al mont Celio Roma Apocrisiari de Pelagi II a Constantinoble, el succeí en la seu de Roma Teòleg i místic dins la línia alexandrina és anomenat “doctor egregi”, fou també un home d’acció, que s’ocupà dels afers teològics i politicoeclesiàstics de l’Església universal Cercà una bona avinença amb els llombards a través de pactes i de concòrdies 592 Tendí cap a un centralisme administratiu i una uniformitat litúrgica Els seus escrits homilies, cartes i els Diàlegs , el llibre segon dels quals constitueix la Vida de sant Benet foren molt populars durant…
Gaietà Selva
Música
Organista català.
Durant nou anys es formà al monestir de Montserrat, on estudià música i humanitats i fou servent de l’abat Més tard anà a Barcelona i, després d’abandonar aquesta ciutat, ocupà la plaça d’organista i mestre de capella a Sant Martí de Teià durant uns quatre anys De nou a Barcelona, hi dirigí algunes acadèmies de música El 1802, per oposició, obtingué la plaça de cantaire tenor de la catedral de Vic, on s’ordenà de capellà El 9 de març de 1815 rebé el nomenament d’organista de l’església parroquial dels Sants Just i Pastor de la ciutat comtal Els conflictes polítics del 1835 el…