Resultats de la cerca

La institució, que s’obrí al públic el 1950, ha passat per diverses èpoques de crisi Hi són aplegats objectes artístics procedents de la catedral, de les esgésies del bisbat i de la cartoixa de Vall de Crist Les obres d’art religiós que segueixen en ús dins la catedral també són considerades colleccions del museu Posseeix un important conjunt de taules gòtiques, dos retaules renaixentistes de Vicent Macip, algunes escultures interessants gòtiques i renaixentistes i una bona collecció d’orfebreria Destaca la sèrie de teixits des del segle XV al XIX

Té un total de 4643,08 km 2 , amb 228 parròquies, repartides en catorze arxiprestats, els quals són agrupats en quatre vicaris episcopals Comprèn l’antic bisbat de Sogorb, llevat dels arxiprestats d’Alpont, Xelva i Ademús, que s’uniren a València, i els antics arxiprestats del bisbat de Tortosa de Nules, Vila-real, Castelló de la Plana, Llucena i Albocàsser, llevat de la parròquia de Catí També se li uní Vilafermosa i el seu arxiprestat, antic enclavament de València Es troba íntegrament dins la província civil de Castelló de la Plana, i és separada al nord pel bisbat de Tortosa…

Al Llibre de les Constitucions del 1300 hi ha les primeres notícies documentals sobre aquest arxiu anomenat “libreria Sedis segobricensis”, que estava situat en una de les sales contigües al claustre on tenien lloc les reunions capitulars El bisbe Francesc de Cepeda i Guerrero 1731-48 el traslladà a la cambra que el mestre d’obres Joan Montaña construí a la torre romana Des del 1738 l’arxiu restà independent de l’aula capitular L’any 1793 el dominic Joaquim Gálvez classificà i ordenà els fons documentals i redactà un índex per matèries L’arxiu patí greus pèrdues durant la guerra del Francès i…

El duc de Sogorb venç els moriscos que s’han revoltat a València

El manierista Vicent Joan Macip és contractat per fer el retaule de la catedral de Sogorb

Al terme de Begís rep per la dreta el riu de Canals, que hi aporta aigües de la serra d’Andilla El seu curs, amb una direcció general WNW-ESE, forma l’eix de les comarques de l’Alt Palància i del Camp de Morvedre Desemboca a la Mediterrània, després de 75 km de recorregut, al límit entre els municipis de Sagunt i de Canet de Berenguer Té un cabal de 2,22 m 3 per segon i una gran irregularitat, amb màxims de primavera i de tardor El curs alt té un fort pendent La conca, calcària i margosa i molt desforestada, incorpora les aigües dels vessants orientals de la serra de Javalambre a l’W, de les…

D’infant fou escolà a la capella de música de la catedral de Sogorb Entre els seus primers mestres cal esmentar V Lacruz i el seu oncle Jaume Perpiñán Un cop acabats els estudis, exercí com a organista suplent a Sogorb El mestre de capella de la catedral de València, JB Guzmán, quedà admirat de les qualitats del jove Perpiñán i l’animà a ampliar els estudis musicals Després d’haver estudiat algun temps a València, el 1886 fou nomenat mestre de capella a Sogorb, càrrec que exercí la resta de la seva vida La seva producció musical és tota de tipus religiós…

Fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València Féu amables escenes de pescadors i de l’Albufera i una important sèrie de pintures sobre Sagunt, que passà a Amèrica i s’ha perdut Té obra a l’església de Sant Miquel de Llíria, a la catedral de Sogorb, etc

Fou infant cantor de la capella de la catedral de Sogorb fins el 1822 Estudià amb Francesc Andreví Més tard fou primer tenor i mestre de capella de la catedral Autor de peces de gran bellesa, com la Missa solemne en fa , a vuit veus, dos Magnificat a sis i vuit veus i diversos motets

Doctor en dret 1839, s’afilià al partit progressista, fou capità de la milícia nacional, alcalde de Sogorb 1854, diputat provincial i, durant la Revolució de Setembre del 1868, president de la junta revolucionària de la ciutat Després fou diputat a les corts constituents del 1869, on votà Amadeu de Savoia, i fiscal del tribunal suprem fins a la Restauració