Resultats de la cerca

El 1891 s’uní a Joan Montseny Federico Urales Collaborà a La Tramuntana  i El Productor , i participà en el segon Certamen Socialista Barcelona, 1889 A Madrid dirigí nominalment La Revista Blanca  i hi collaborà en la primera època 1898-1905 també collaborà a Tierra y Libertad  1903-04 Com a publicista insistí especialment en l’alliberament de la condició social de les dones, i en la segona època de La Revista Blanca  Barcelona, 1925-36 centrà les seves collaboracions en la història del moviment anarquista i sindicalista a Espanya en especial hi publicà una secció regular denominada…

Té per objectiu el progrés d’Espanya Promotors Isidro Enfedaque i Soledad Montes

Fill d’una família benestant, estudià a Salamanca Beneficiat de la catedral de Còrdova, acomplí missions per Galícia, Navarra i les dues Castelles Una amonestació episcopal pel fet de tractar amb comediants, d’anar als toros i d’escriure versos profans i les justificacions que hi oposà li confereixen una imatge de clergue refinat, culte i vagament mundà A partir del 1603 residí a Valladolid, aleshores seu de la cort Maldà per fer-se una situació econòmica sòlida, però no hi reeixí, ni pel fet d’haver estat nomenat capellà de Felip III El 1626, ja malalt, tornà a Còrdova La seva obra, ultra…

Escolapi, és autor de Mi soledad sonora 1941, Navidad 1943, Arpa en éxtasis 1945, Tan herida de adioses 1961 Ha conreat, esporàdicament, poesia en català

Ordenat de sacerdot, escriví Academias del jardín 1630, l’obra en vers Ocios de soledad i el tractat filosoficomoral Gobierno moral a Lelio 1657 Reeixí, però, sobretot amb poesies festives, epigrames, sàtires, romanços, amb clares influències gongorines

Des del 1735 formà part dels infants de cor de la catedral de Toledo i probablement fou deixeble de Juan de la Bermeja Segons alguns estudiosos, uns quants anys més tard apareix com a mestre de capella de l’església de la Soledad de Madrid El 1765 obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral d’El Burgo de Osma Sòria, però no hi romangué gaire temps, ja que el 1766 demanà al capítol que el deixés tornar a l’església de la Soledad madrilenya En aquesta capella musical continuà treballant fins a la seva mort Gaudí de força renom i fou consultat a l’hora de triar…

Se n'anà a fer fortuna a Xile 1872-1877 tornà a Madrid i morí al manicomi de Carabanchel Traduí Heine i escriví narracions i dos llibres de poesies La soledad , 1861 La pereza , 1871, caracteritzats per llur to intimista El primer d’aquest llibres motivà un article de Bécquer, amic seu, a “El Contemporáneo”, un dels escrits bàsics de l’ideari becquerià

Fou director de la revista de poesia Alcaraván El seu lirisme ha estat d’un caire humanista i íntim, subjecte sempre a un formalisme clàssic Viento en la carne 1955 és el seu primer llibre significatiu Cal destacar, a més, Breviario 1969, Triste canta el búho 1974, Yerba y olvido 1977, Del tiempo y soledad 1978 i La Noche Santa 1978, entre altres títols