Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Melissa Caballero Ayasse

Melissa Caballero Ayasse (al centre)
CN Sabadell
Natació
Nedadora.
Especialitzada en proves de velocitat i mig fons 200, 400 i 800 m lliure Els seus dos clubs principals han estat el CN Sabadell i el CN Catalunya, i el seu entrenador, Joan Fortuny Participà en dos Campionats d’Europa en piscina curta 2003 i en piscina gran 2004, en 800 m i en 400 m Ha estat olímpica en els Jocs d’Atenes 2004 Integrà l’equip que aconseguí les millors classificacions en la història del relleu femení espanyol de 4 × 200 m lliure, al costat de les també catalanes Tatiana Rouba, Erika Villaécija i Laura Roca En campionats europeus foren subcampiones 2002 i campiones…
Brie Larson
Cinematografia
Actriu cinematogràfica nord-americana.
Des d’infant interpretà sèries i telefilms i més tard protagonitzà comèdies de temàtica adolescent Tanner Hall, 2009, de Francesca Gregorini i Tatiana von Fürstenberg Interpretà el seus primers papers pròpiament dramàtics com a jove seductora d’homes madurs en Greenberg 2010, de Noah Baumbach, i The Trouble with Bliss 2011, de Michael Knowles Posteriorment ha protagonitzat o ha tingut papers rellevants, entre d’altres, a Short Term 12 2013, de Destin Daniel Cretton The Gambler 2014, de Rupert Wyatt Digging for Fire 2015, de Joe Swanberg Trainwreck 2015, de Judd Apatow Room 2015, de…
Aki Kaurismaki
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic finlandès.
De formació autodidacta, fundà amb el seu germà Mika una productora i inicià una de les filmografies més originals del cinema europeu contemporani Ha dirigit Rikos ja raingaistus ‘Crim i càstig’, 1983, Calamari Union 1985, Varjoja paratiisissa ‘Ombra en el paradís’, 1986, Hamlet liikemaailmassa ‘Hamlet al món dels negocis’, 1987, Ariel 1988, Leningrad Cowboys Go America 1989, Tulitikkutehtaan tyttö ‘La noia de la fàbrica de llumins’, 1989, I Hired a Contract Killer 1990, Scènes de la vie de bohème 1992, Pidä huivista kiinni, Tatjana ‘Agafa el teu mocador, Tatiana’, 1994, Kauas…
Irina Baronova

Irina Baronova
©
Dansa i ball
Ballarina britànica d’origen rus.
Quan encara era un infant, la seva família s’exilià fugint de la Revolució Russa i s’establí a Bucarest, on començà les lliçons de ballet El descobriment de les seves aptituds excepcionals comportà el seu trasllat a París vers el 1930, on amplià la seva formació El 1932, juntament amb Tamara Tamara Toumanova i Tatiana Riaboučinska, fou seleccionada per George Balanchine per a formar part de la seva nova companyia, Les Ballets Russes de Monte Carlo, successora dels Ballets Russes de Serge de Diaghilev , en la qual romangué fins el 1939 a desgrat dels canvis de nom i de directors…
Joan Oncina i Espí
Música
Tenor.
Estudià a Barcelona amb Mercè Capsir , amb qui debutà el 1945 al Teatre Principal de Girona interpretant el paper de Des Grieux, de Manon , de J Massenet El 1947 actuà per primer cop al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en el paper de Paco, de La vida breve , de Falla, i el 1949 interpretà el Paulino d’ Il matrimonio segreto , de D Cimarosa Continuà la seva carrera a Itàlia, on tingué com a mestre Edoardo Fornarini, i el 1948 debutà al San Carlo de Nàpols en el paper de Jaquino de Fidelio , de Beethoven, i en el de Fenton de Falstaff , de Verdí, i l’any 1956 hi interpretà el Pamino de La…
,
Club Natació Catalunya

Equip de waterpolo de l’any 1995 del Club Natació Catalunya guanyador de la Copa d’Europa
© CLUB NATACIÓ CATALUNYA
Natació
Waterpolo
Entitat poliesportiva de Barcelona.
Fundat el 21 d’abril de 1931, fou impulsat per un grup de nedadors del Club Natació Atlètic i del Club Natació Barcelona El primer president fou Adolf Domingo i la primera seu s’establí als Banys Orientals, a la Barceloneta Inicialment tingué poca incidència en les competicions de natació Acabada la Guerra Civil, es refundà i el 1941 el FC Barcelona reclutà els seus nedadors per crear una secció de natació, que durà dos anys El 1943 signà un acord amb l’empresa Baños Populares de Barcelona per a utilitzar una piscina del barri de Gràcia de Barcelona S’hi mantingué fins el 1969, i el 1972 l’…
,
Josep Maria Civit i Fons
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Estudià teoria de l’art contemporani a la Universitat Autònoma de Barcelona i fotografia i disseny gràfic a l’escola Eina A divuit anys exercí com a fotògraf de premsa per a "Triunfo", "Tele-exprés" i "Interviú" El 1979 entrà al cinema com a ajudant de càmera, i intervingué en una vintena de títols Debutà el 1984 amb el curt semidocumental de Manuel Cussó-Ferrer, Museu d’ombres , premi de Cinematografia de la Generalitat 1984 a la millor fotografia El 1985 feu d’operador en cap de Lola Una historia mediterránea 1985 i Angoixa 1987, ambdós films de Josep Joan Bigas Luna, menció especial…
Aleksandr Nikolajevic Skr’abin
Música
Compositor i pianista rus.
Vida Fill d’una notable pianista, morta al cap d’un any d’infantar-lo, mostrà molt aviat dots musicals el pare, però, li feu seguir la carrera militar, cosa que no impedí que estudiés música, primer amb G Conus i des del 1884 amb N Zver’ov, que li traspassà el gust per les atmosferes sonores i una rica inventiva pianística capaç de crear climes suggestius L’any 1885 deixà l’escola de cadets i ingressà al Conservatori de Moscou, on estudià amb S Tanejev i A Arenskij composició i V Safonov piano, i aviat aconseguí fer-se un nom com a concertista, dins i fora de Rússia Visqué llargues temporades…
Premis Nacionals de Comunicació
Comunicació
Periodisme
Publicacions periòdiques
Editorial
Guardó que atorga anualment la Generalitat de Catalunya des del 1999 a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants en diversos àmbits de la comunicació en llengua catalana.
Es reconeixen tant els professionals com les entitats, tant públics com privats No es convocaren els anys 2006 i 2012 i tampoc el 2017 aquesta edició per la intervenció de la Generalitat de Catalunya en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola Fins el 2005 reberen el nom de Premis Nacionals de Radiodifusió, de Televisió i de Telecomunicacions El nombre i les categories dels premis han anat variant d’acord amb l’evolució del sector el 2000 es constituí el Premi Nacional d’internet, el 2008 s’atorgaren per primer cop els premis corresponents a les categories de premsa, comunicació…
soprano
Música
Varietat de veu més aguda i amb una extensió aproximada del do3 al la4, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista (cant).
Durant la primera meitat del segle XVI, la tradicional situació de marginació de la dona dins el món musical europeu, especialment en l’àmbit de la música religiosa, començà a canviar en certes corts del nord d’Itàlia, on algunes dames de famílies molt importants començaren a destacar com a músics i patrons de les arts en general De fet, fins l’aparició del madrigal a mitjan segle XVI C de Rore i L Marenzio pràcticament no hi ha música composta per a veus femenines A partir de la formació del Concerto delle dame a Fer rara grup de veus femenines agudes creat amb el patronatge d’Alfons II d’…