Resultats de la cerca

Empleat de banca, el 1959 ingressà al Partit Conservador, pel qual fou conseller de districte 1968 i diputat des del 1979 El 1987 fou designat primer secretari de Finances, i el 1989 ministre d’Hisenda fins el 1990, que substituí Margaret Thatcher  com a primer ministre arran de la seva dimissió Confirmat en el càrrec en les eleccions del 1992, des de l’inici del seu mandat sostingué una pugna amb els sectors més antieuropeistes del seu partit El 1994 signà un acord amb la República d’Irlanda que feu possible l’inici de les negociacions per a la pacificació d’Irlanda del Nord que…

Estudià a la Universitat Imperial de Tòquio, i el 1941 s’incorporà al Ministeri de l’Interior Mobilitzat, durant la Segona Guerra Mundial serví a la marina com a oficial en operacions al Pacífic Després de la guerra, es feu notar per la seva reivindicació de l’antic ordre derrotat Diputat 1947, després de la fundació del  Partit Liberal Democràtic  1955, es convertí en un dels seus membres més conspicus Protegit de Kakuei Tanaka , fou primer ministre del 1982 al 1987 Durant aquests anys, en contrast amb la política d’inhibició internacional dels líders japonesos de la postguerra, mostrà un…

Format a Manchester el 1982 pel cantant i lletrista Steven Patrick Morrissey Davyhulme, Manchester, 22 de maig de 1959, el compositor i guitarrista Johnny Marr Ardwick, Manchester, 31 d’octubre de 1963, el baixista Andy Rourke Manchester, 17 de gener de 1964 – Nova York, 19 de maig de 2023 i el bateria Mike Joyce Mánchester, 1 de juny de 1963, és considerat el grup anglès de pop més important de la dècada del 1980 La combinació entre les composicions de Marr, amb una tècnica guitarrística imaginativa i original, i la qualitat literària de les lletres de Morrissey, cínic, intelligent,…

Es graduà el 1932 a la universitat de Rutgers en matemàtiques i economia, i el 1946 es doctorà a la universitat de Chicago on fins a la jubilació 1983 desenvolupà la seva carrera acadèmica i on encapçalà el corrent de pensament econòmic oposat al keynesianisme escola de Chicago La teoria sorgida de la seva anàlisi de les fluctuacions del valor del diner, i les repercussions d’aquest en els preus i l’activitat econòmica en general, coneguda amb el nom de monetarisme, el portà a propugnar la desregulació dels mercats, a criticar l’intervencionisme i a negar que hi hagués una relació inversa…

Es graduà en història al Gonville & Caius College d’Oxford Inicià la carrera professional al servei internacional de la BBC Professor visitant al Woodrow Wilson School for Public and International Affairs de la Universitat de Princeton EUA entre els anys 1984 i 1988, el 1991 s’incorporà a la revista The Economist , on fou responsable de diverses seccions, columnista i, entre el 1997 i el 2000, editor de l’edició britànica L’any 2006 passà al Financial Times , en el qual escriu articles de fons de política internacional El 2010 publicà Zero-Sum World , assaig sobre la globalització on…

Educada en un ambient catòlic que la marcà, es graduà en dret a la London School of Economics, i posteriorment a la Universitat de Sheffield 1973 Treballà com a assistent social i de dependenta en uns magatzems Posteriorment, amb el seu marit geòleg, anà a viure a Botswana i posteriorment a l’Aràbia Saudita, on començà a escriure regularment, en part a causa de l’isolament forçat i també per haver-se-li diagnosticat una malaltia crònica Poc després de publicar la primera novella, Every Day Is Mother’s Day 1985, retornà a la Gran Bretanya Projectada per l’èxit d’aquesta primera obra, inicià…

Pastor baptista 1946, l’any 1951 fundà l’Església Presbiteriana Lliure d’Irlanda del Nord, des de la qual llançà virulents atacs contra l'Església catòlica Diputat del Parlament britànic per la demarcació d'Antrim 1970-2010, fou el líder indiscutible del Democratic Unionist Party  DUP, del qual fou cofundador el 1971, i també diputat al Parlament Europeu 1979 Encapçalà la defensa a ultrança del manteniment d’Irlanda del Nord dins del Regne Unit, i el 1985 criticà durament el govern britànic encapçalat per Margaret Thatcher per l'acord angloirlandès d'aquest any, que donava al…

Els partits i polítics més declaradament euroescèptics i radicalitzats defensen sense matisos la retirada dels respectius estats de la UE En altres partits, per contra, el sentiment és més matisat i es dirigeix sobretot contra determinats aspectes de l’organització En aquest aspecte, és paradigmàtic el partit conservador britànic, la líder del qual, Margaret Thatcher 1979-90, criticà reiteradament les Comunitats Europees a causa de la contribució britànica, que considerava excessiva en capítols com ara el de la Política Agrària Comuna i també en el que considerava una…

  Fins a la revolució del 1979 que instaurà el règim teocràtic de l’aiatollà Khomeiny, centrà l’activitat, especialment l’extractiva, a l' Iran Des del 1914 l’estat britànic n'era el principal accionista i el 1935 canvià el nom pel de Anglo-Iranian Oil Company En 1951 fou nacionalitzada pel govern de Mossadeq, però després del cop d’estat de 1953 retornà a mans britàniques El 1954 canvià el nom pel de British Petroleum Entre el 1979 i 1988 fou privatitzada de manera gradual pel govern de Margaret Hilda Thatcher Del 1978 al 1987 aconseguí, progressivament, el control de part de…

Les Trade Unions de trade , ofici, i union , unió inicialment eren sindicats d’obrers qualificats, agrupats per oficis “vell unionisme”, dotats d’un fons d’assegurances mútues i sovint oposats als obrers no qualificats Començaren a tenir importància a partir de mitjan s XIX, després d’obtenir la llibertat d’associació i després del fracàs del cartisme Les Trade Unions més importants eren la dels mecànics 1850, dels fusters 1852 i, a partir del 1865, dels miners i dels obrers tèxtils Els delegats de les diferents Trade Unions es reunien anualment en congressos, el primer dels quals fou…