Resultats de la cerca

Realitzà els vitralls del castell d’Écouen 1544, París, Musée de Cluny Protegit per Catalina de Mèdicis, realitzà coves rústiques de ceràmica per al castell d’Écouen 1562 i per a les Tulleries A les rustiques figulines de ceràmica imità plantes, fruits i petits animals, i en altres peces, els baixos relleus i l’escultura Morí empresonat, en negar-se a abjurar el protestantisme Exposà els seus coneixements en el Discours admirable de l’art de terre, de son utilité, des esmaux et du feu i els Discours admirables de la nature des eaux et fontaines, de la terre, etc ambdós del 1580,…

Fou el primer a utilitzar l’hidrogen en els aeròstats Professor a la Sorbona, preparà amb els germans Robert un globus propulsat per hidrogen que s’elevà a les Tulleries agost del 1783, sense tripulant, i pel desembre del mateix any, ell mateix i NL Robert efectuaren la segona ascensió tripulada aerostació Lluís XVI li permeté d’establir un gabinet de física en unes dependències del Louvre, i el 1785 ingressà a l’Académie des Sciences El 1787 descobrí la relació entre la temperatura i el volum del gas, però no publicà el resultat de les seves investigacions, i el 1802 la llei…

Autodidacte, treballà de fuster i tipògraf El 1918 anà a París i, en contacte amb l’ambient artístic de Montmartre, es dedicà a la pintura Participà a l’École de Paris i exposà al Salon des Indépendants 1922, al Salon d’Automne 1925 i a les Tulleries Illustrà obres de Rimbaud, Verlaine, Baudelaire, Max Jacob i Cocteau Tornà a Barcelona 1927 i participà en la darrera exposició 1932 d’Els Evolucionistes Amb RBenet i EArmengol féu de Tossa de Mar un centre internacional d’artistes Chagall, Metzinger, Masson, etc Des del 1936 residí a París, però exposà regularment a Barcelona…

Vida Fou un dels músics més destacats de la darreria del segle XVIII i el primer quart del XIX a França, principalment en els camps de l’òpera i la música religiosa Estudià a les escolanies d’Abbeville 1767-74 i Amiens 1774-79 Després ocupà el lloc de mestre de cor en diverses ciutats franceses Dijon 1781, Le Mans 1782, Tours 1783 i a l’església dels Sants Innocents a París 1784 El 1786, gràcies a la seva fama i al patronatge de Maria Antonieta d’Àustria, guanyà la plaça de director musical de Notre-Dame de París A Notre-Dame feu alguns intents per renovar les pràctiques musicals sacres Formà…

Militar de professió, durant una missió a Estrasburg a l’abril del 1792 compongué el text i la música de l’himne patriòtic anomenat Chant de guerre pour l’armée du Rhin Aquesta melodia es convertí en el crit de guerra dels marsellesos que participaren en la insurrecció de les Tulleries durant la Revolució, fet pel qual adoptà el nom definitiu de La Marseillaise A causa de les seves arrels revolucionàries, l’himne fou prohibit durant l’Imperi i la Restauració El 1830 fou restituït i H Berlioz n’elaborà una orquestració La gran difusió popular d’aquesta obra, declarada himne…

L’edifici, d’estil neoclàssic, fou construït el 1861 per ordre de Napoleó III per a practicar-hi el jeu de paume , un precedent del tennis i altres esports de raqueta actuals Fou destinat a finalitats artístiques des del 1908 i vinculat, fins el 1922, al Musée du Louvre, del qual era un annex A partir d’aquest any l’edifici exposà principalment l’obra d’artistes estrangers Durant l’ocupació nazi a la Segona Guerra Mundial fou utilitzat com a dipòsit de les obres confiscades a colleccionistes jueus Posteriorment hi foren installades, per iniciativa de René Huyghe, les colleccions estatals d’…

Noël Coypel París 1628 — 1707, academicista, collaborà en la decoració de les Tulleries i de Versalles Dirigí l’Acadèmia de França a Roma i l’Académie Royale de París i esdevingué famós pels seus quadres d’història El seu fill, Antoine Coypel París 1661 — 1722, fou el més important de la dinastia A Itàlia fou aconsellat i protegit per Bernini 1673-76 Tornà a França i treballà per al gran delfí i per al regent Decorà la galeria del palau reial 1702 i el sostre de la capella de Versalles 1709 Hom en destaca els quadres de cavallet Demòcrit, Musée du Louvre Fou director de l’…

Filla de Llorenç de Mèdici, duc d’Urbino Es casà 1533 amb el futur Enric II de França Després de la mort del seu marit 1559 i del curt regnat del seu fill gran Francesc II 1560, dirigí la política francesa, tant durant la regència 1560-63 com en la resta del regnat del seu segon fill Carles IX 1560-74 Inicialment 1560-67, aconsellada pel canceller Michel de l’Hôpital, afavorí una política de conciliació entre el partit catòlic representat pels Guisa i el protestant els prínceps hugonots de la casa de Borbó Però no pogué evitar el renovellament de les guerres de religió Davant l’avanç…

Talla Imatge procedent d’alguna església de la Garrotxa, actualment conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15937 Rambol Amb el núm 15937 d’inventari, el Museu d’Art de Catalunya guarda una majestat romànica, donatiu d’Enric Batlló i Batlló, procedent de la comarca d’Olot, però de localitat indeterminada Així, des de l’any 1914 en què fou dipositada al museu, se la coneix amb el nom del donant És una imatge de talla sobre fusta policromada, de 92 cm sense els peus, que hi manquen, per 97 cm comptant-hi els dits, que són destrossats però ben indicats…

S'inicià a Perpinyà i passà a París 1881, on es formà, a l’École des Beaux-Arts, com a pintor 1885-86, amb Cabanel, Gérôme i Jean-Paul Laurens Amic de Vuillard, Maurice Denis, Ranson, Bonnard i KXRoussel, formà part del grup dels Nabís obres seves d’aquest període, influït per l’Art Nouveau, Puvis de Chavannes, Cézanne i, sobretot Gauguin, són Les bugaderes 1893 Lausana, coll Josefowitz i La dona de l’ombrella 1896 París, Musée National d’Art Moderne Seguint l’esperit de les Arts and Crafts, practicà la tapisseria i obrí, a Banyuls, un taller on ell mateix fabricava els tints amb plantes…