Resultats de la cerca

Estudià a Cervera i a Osca, on es doctorà en cànons Durant la Guerra Gran fou capità de sometents L’any 1799 Carles IV li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona El 1804 féu un viatge llarg per França, Bèlgica, Holanda i Anglaterra El 1808 es posà al servei de la causa francesa, portat per les seves idees avançades, i exercí els càrrecs de corregidor de Figueres i de Girona, i de president de la cort d’apellació de Barcelona Exiliat el 1814 a Montpeller, on estudià ciències naturals, el 1816 tornà a Catalunya, però fins el 1821 no recuperà els béns confiscats i restà a Figueres…

En acabar els estudis exercí la docència, primer com a tutor d’una família benestant, i després, com a mestre en diverses escoles públiques fins que abandonà l’ensenyament per dedicar-se al periodisme Començà la seva carrera periodística el 1865 dirigint la revista política Revue de Genève , més tard fundà la revista radical Der Fortschritt fins que el 1871 passà a ser l’editor de la revista Helvétie Des del 1868 fou l’encarregat d’editar el full Les États-Unis d’Europe , que publicava la Lliga Internacional de la Pau i la Llibertat parallelament se'l nomenà cap en collaboració…

Nascut en un ambient religiós, de jove s’involucrà en causes humanitàries El 1854 s’incorporà a la Compagnie genevoise des Colonies de Sétif in North Africa and Sicily, i el 1863 publicà l’informe L'Esclavage chez les musulmans et aux États-Unis d’Amérique , producte de lesseves observacions Durant la constitució de la seva pròpia empresa de proveïment d’aigües, accidentalment presencià el final de la batalla de Solferino Commogut per la visió dels ferits, publicà Un Souvenir de Solférino 1862, llibre en el qual dissenyà un pla per a garantir la…

Estudià filosofia i filologia a la Sorbona, i durant els anys universitaris fou secretari de Jean Wahl , el qual exercí una gran influència sobre ell Posteriorment fou professor de llengua i literatura franceses a Egipte, la Gran Bretanya i Grècia Establert a París, fou assessor literari de l’editorial Gallimard Del 1975 al 1991 fou professor de literatura francesa a la Universitat de Ginebra Bé que la seva obra comprèn diversos gèneres, obtingué renom en la novella En particular, La Modification 1957, premi Renaudot, el convertí en un dels principals exponents del…

Tot i haver fet estudis de música des de petit, el seu pare volia que seguís la carrera militar Josef s’hi oposà, i en un primer moment s’interessà per l’enginyeria i l’arquitectura La seva vida estigué marcada per una malaltia del sistema nerviós que li causà freqüents dolors Malgrat el consell dels metges, portà un ritme de vida intens, dedicant moltes hores a la composició i també a les diversions nocturnes El 1853 dirigí per primera vegada una obra seva en públic, tot i que encara no havia decidit dedicar-se professionalment a la música El seu germà Johann, que a causa de l’èxit de la…

Es fundà a partir del 1141, en què Ramon Berenguer IV solucionà el problema de les pretensions dels ordes militars sobre el regne d’Aragó, derivades del testament d’Alfons el Bataller L’església fou començada al segle XII amb planta de creu grega i absis rectangular, d’acord amb l’esperit del Cister, adoptat pels ordes militars Al segle següent fou allargada la nau, que hom cobrí amb ogives gòtiques El cimbori, començat al segle XV, restà inacabat i ha estat refet amb rajol després de l’incendi del 1936 Eren famoses la capella de Tots els Sants i, sobretot, la dels Perdons segle XIV, que…

El seu genearca conegut és Syrpuc, que era príncep de Kiernow el 1280 El seu quadrinet Radvila mort el 1477 fou anomenat, a Polònia, Radziwiłł Ostikowicz Fou net seu Mikołaj Radziwiłł mort el 1509, palatí de Vílnius i conseller de Lituània Els seus tres fills fundaren les tres grans línies del llinatge La línia de Goniadz i Medele fou iniciada per Mikołaj Radziwiłł mort el 1521, que succeí el pare en ambdós càrrecs, fou partidari de refermar, encara més, els lligams entre Polònia i Lituània i rebé 1515 el títol de príncep del Sacre Imperi i els ducats de Goniadz i Medele la línia s’extingí…

Nascut en una família obrera i atea, a catorze anys es convertí al protestantisme i sis anys més tard 1933 ingressà al Partit Comunista sense renunciar, però, a les seves creences religioses Estudià filosofia, matèria que impartí en instituts d’ensenyament secundari a Albi a partir del 1936 El 1939 fou mobilitzat i, condecorat per les seves accions contra els alemanys, s’uní a la Resistència El règim de Vichy el detingué i l’internà en un camp de presoners d’Algèria Alliberat el 1945, aquest any s’incorporà al Comitè Central i fou elegit diputat pel Tarn Conservà l’escó fins el 1951, i el…

Copenhaguen té l’estatus d’ amt independent i fa les funcions de capital de l’ amt de Copenhaguen L’engrandiment de la ciutat ha absorbit els municipis propers Els darrers anys disminueix la població en el nucli de la ciutat i augmenta l’àrea metropolitana 522 km 2 El nucli antic és al voltant del castell construït pel bisbe Absalon a l’illa de Slotsholm, on hi ha el palau de Christiansborg, la Borsa edifici barroc de 1620-40, incendiat l’abril del 2024 i la Biblioteca Nacional El centre dels afers és entre la mar i els llacs de Saukt Sörgens Peblinge i Sortedams, amb àrees molt poblades que…

Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja Fou deixeble de Salvador Alarma i Tastàs, i collaborà en diverses publicacions — La Veu de Catalunya , Papitu , Solidaridad Obrera , La Rambla , El Noticiero Universal , Última Hora ,  La Humanitat , L’Opinió , L’Esquella de la Torratxa — com a dibuixant de temes polítics Creà, amb Helios Gómez, la revista de les Joventuts Comunistes Iscra Illustrà llibres, feu maquetes i edità revistes Treballà ajudant al seu germà Joaquim, que era escenògraf Entre els anys 1933 i 1934 presentà, a Barcelona, una exposició de dibuixos, que tingué molt d’èxit…