Resultats de la cerca

Fill de Miquel Bernades i Mainader Succeí Antoni Palau i Verdera com a segon catedràtic del jardí botànic de Madrid Estudià la flora del País Valencià i de Múrcia Continuà l’obra Specimen Florae Hispanicae que havia començat el seu pare i que ell deixà també inacabat

Creà un jardí botànic privat i aplegà un herbari considerable Fou un dels principals corresponsals d’Antoni Palau i Verdera, a qui envià regularment llavors i plantes vives per al Real Jardín Botánico de Madrid, i amb qui herboritzà pel Principat, la flora del qual arribà a conèixer força bé S'enfrontà sovint amb els botànics acadèmics del seu temps

Fins a la seva mort 1914, Escanellas en fou el director amb algunes interrupcions A partir de l’any 1903 hi collaboraren activament Isidor Macabich i altres escriptors eivissencs El 1953 llançà el suplement cultural Isla , editat durant uns anys, i posteriorment altres suplements Diario Deporte , 1993 Mola , 2002, en català La Miranda , 2009 El 1924 passà a la família Verdera, fins el 1991, que passà a formar part del grup Prensa Ibérica El 2000 el tiratge era d’uns 8000 exemplars El 2008 inicià les emissions Radio Diario

En el decurs del primer període internacional hi ha constància de diversos pintors actius a Manresa i Vic que van tenir un àmbit de treball que anà més enllà dels límits de les actuals comarques del Bages i Osona La informació sobre els pintors manresans és força rica Es tenen referències de diversos pintors, entre ells Bernat de Montflorit, Francesc Feliu I i II, i Berenguer Bertran També se sap que treballà al Bages, Pere de Mer, pintor de Berga, que signà un rebut de 45 florins, preu d’un retaule de Sant Andreu que havia pintat per a l’església de Sant Miquel de Cardona 1402 En canvi, dels…

Situació Les restes d’una antiga edificació al costat del Salt del Moro i sota la Roca del Llamp es troben al caire d’un alt cingle i de l’aflorament de llicorella dit les Roques del Duc, en un petit replà de l’abrupte vessant vers el sud-est del castell de Sant Salvador de Verdera, a llevant de les Palomeres i de la tartera dels Tres Pedregats, damunt l’estret fondal del torrent del Salt del Moro Les ruïnes són situades a un nivell més baix que l’antic camí ramader dit Camí dels Bous, que ressegueix, molt amunt, l’eix de la serra de Rodes, des del coll de la Vinya Vella del pla…

Després d’estudiar medicina a Lund i a Uppsala, féu viatges d’exploració científica a Lapònia i anà a doctorar-se a Holanda, on romangué tres anys i on publicà les obres Systema naturae 1735, Fundamenta botanica i Species plantarum 1753 Visità França i Anglaterra, i retornà al seu país l’any 1738 Poc temps després aconseguí la càtedra de botànica a la Universitat d’Uppsala, i començà a reorganitzar el jardí botànic, per encàrrec reial Les obres citades li havien proporcionat fama mundial, especialment per la nova i clara classificació de tots els éssers vivents coneguts que agrupava en…

Fou el representant orgànic del moviment social en favor d’estendre la pràctica esportiva i els esports populars a tota la societat Aquest moviment tingué lloc, sobretot, a partir de la proclamació de la República el 1931 i durant tota la dècada dels anys trenta El CCEP prengué forma a partir de la victòria de les esquerres en les eleccions del 1936, per fer front a l’apropiació dels valors esportius dels feixismes europeus, especialment del nazisme alemany, encarregat de l’organització dels Jocs Olímpics de Berlín 1936 En contraposició a aquests jocs, el CCEP, a través del Comitè…

Situació i presentació El terme municipal de la Selva de Mar té actualment només 7,19 km 2 s’estén al sector interior i septentrional de la península del Cap de Creus, als vessants orientals de la serra de Rodes, a l’E de la muntanya de Verdera, i comprèn la capçalera de la riera de la Selva, que recull els escòrrecs d’una part de la serra i l’aigua de diverses fonts i desemboca al Port de la Selva Fins el 1787 comprenia un extens territori al sector septentrional de la península esmentada uns 48,4 km 2 , però la segregació del barri mariner del Port de la Selva, que havia…

La península del Cap de Creus 13, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El contacte entre els Pirineus axials orientals i la Mediterrània origina una costa fortament turmentada, clivellada de cales, puntes i penya-segats L’accident més important és la península del cap de Creus, continuació sudoriental de la serra de l’Albera, i articulada entorn a la serra Verdera o de Rodes Sant Salvador Saverdera, 670 m El relleu, malgrat que les altituds mai no són gaire elevades, és força abrupte i l’existència de forts pendents li confereix prou espectacularitat La costa de…

Situació i presentació El municipi de Palau-saverdera té 16,47 km 2 Al N i NE limita amb els termes del Port de la Selva i de la Selva de Mar, al SE amb el de Roses, al SW amb el de Castelló d’Empúries i a l’W confronta amb el de Pau El territori municipal comprèn tres sectors diferenciats A tramuntana i llevant arriba fins a la carena més elevada de la serra de Rodes i incorpora el seu vessant meridional, molt abrupte i rocós Aquest sector muntanyós enllaça, vers ponent i SE, amb els repeus de la serra, terrenys aspres i en pendent on és emplaçada la vila, els quals donen pas a les terres…