Situació
Les restes d’una antiga edificació al costat del Salt del Moro i sota la Roca del Llamp es troben al caire d’un alt cingle i de l’aflorament de llicorella dit les Roques del Duc, en un petit replà de l’abrupte vessant vers el sud-est del castell de Sant Salvador de Verdera, a llevant de les Palomeres i de la tartera dels Tres Pedregats, damunt l’estret fondal del torrent del Salt del Moro. Les ruïnes són situades a un nivell més baix que l’antic camí ramader dit Camí dels Bous, que ressegueix, molt amunt, l’eix de la serra de Rodes, des del coll de la Vinya Vella del pla d’Està, fins al Mallol de Sant Pere, ja a les proximitats del monestir de Sant Pere de Rodes.
La situació d’aquestes restes és estratègica, arrapades a la muntanya pel costat de ponent, però amb una àmplia vista sobretot vers llevant, damunt la vall de la Selva de Mar, la badia del Port de la Selva i el litoral i el mar propers.
Mapa: 259M781. Situació: 31TEG145855.
No hi ha un camí ben marcat per arribar-hi. Des del poble de la Selva de Mar cal pujar muntanya amunt; darrerament ha estat obert un accés en traçar una línia elèctrica per aquests vessants, que hi pot acostar; tanmateix el viarany és envaït per la vegetació amb rapidesa.
Ruïnes
Aspecte d’una part de les ruïnes.
J. Badia
L’edifici situat en aquest indret ocupava enterament el petit replà rocós i acinglerat per tres dels seus costats. S’adaptava a les irregularitats del terreny. Les ruïnes conserven murs en alçades irregulars; la màxima és d’uns 2,50 m al sector de llevant. La planta, si bé poc regular, s’aproxima al rectangle i fa 15 × 10 m aproximadament. El gruix de les parets varia una mica. Són força amples, entre 70 cm i 1,10 m. Si bé els murs que les divideixen són, en general, molt assolats hom pot comprovar que l’edifici era compartimentat en estances rectangulars de dimensions reduïdes. Al sud-oest, en un angle, hi ha la planta rectangular molt estreta (2 × 1,50 m) d’una possible torre. Entre ella i la resta del conjunt edificat hi ha una entrada o estret passadís amb el sòl tallat a la roca natural.
Els paraments són bastits amb lloses de llicorella de la mateixa contrada, sense treballar o només trencades, de mides diverses, en general petites. L’aparell és irregular, però aquest material hi fou col·locat de manera curosa, ben ajustat. En diferents punts hi ha lloses estretes que formen filades, inclinades en un sol sentit; arriben a disposar-se en espiga en algun curt tram. Entre les dues cares dels murs hi ha un espai de reble intern.
La situació i característiques de la construcció fan difícil de pensar en cap altra possibilitat que no sigui veure-hi una guaita o guardiola, probablement alt-medieval i en relació amb el primitiu castre de Verdera, visible des d’ací. Una neteja de garrigues i enderrocs descobriria, sens dubte, elements d’aquest edifici avui amagats.
Bibliografia
- Jaume Quintana i Llauneta: La toponímia de la Selva de Mar, “Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos”, XVI, Figueres 1983, pàg. 396.
- Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1985, 2a. ed., Notes a la segona edició, pàg. 619.